(Manresa, Bages, 20 febrer 1835 – 23 octubre 1900)
Sacerdot, pedagog i publicista. És autor d’algunes obres docents de geografia i història, així com d’una Biografia d’En Jacint Comas i Galí (1893).
Vilaseca i Rius, Isidre
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: publicistes
Rivière i Manén, Antoni
(Barcelona, 1908 – 16/des/ 1977)
Pintor i publicista. Fill de Francisco Rivière y Chavany, i germà de Francesc Lluís. Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de “publigrafia“. Treballà a París amb Dupoy per especialitzar-se en publicitat (1933-35) i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brussel·les i a Barcelona.
Com a pintor es formà amb Josep Maria Vidal-Quadras i Josep Maria de Martí i Garcés (des del 1931). No exposà individualment fins el 1950 -a Barcelona- i assajà la pintura fluorescent.
Ha exposat a diversos països des del 1957. S’ha centrat especialment en paisatges de la Costa Brava.
Adquirí i restaurà el castell de la Roca del Vallès, que havia comprat.
Jaumeandreu i Opisso, Josep Joan
(Catalunya, segle XIX – 1892)
Publicista. Fou redactor del “Diario Mercantil” de Barcelona. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Es distingí com a crític literari i musical.
Jaumeandreu i Mauri, Joan
(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1948)
Autor teatral i publicista. Escriví sovint amb el pseudònim d’Andreu Maurí. Col·laborà a “La Tralla” i a “Lluita”.
Autor d’Alegria i companyia (1910) i de diverses traduccions.
Ferrater i Pons, César
(Reus, Baix Camp, 24 abril 1891 – 7 juliol 1965)
Publicista. Fou un dels impulsors del nucli reusenc del partit de la Lliga Regionalista.
Figurà a la redacció de “La Veu del Camp”. També publicà poesies.
Fernández de Soto i Llasat -germans-
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
Cotrina i Ferrer, Josep
(València, 8 juny 1878 – Barcelona, 1952)
Militar i publicista. El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts. Presidí l’Ateneu de Maó (1931-36). Es retirà amb el grau de coronel.
Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 (1922).
Aubeyzon i Llopis, Joan
(Barcelona, 1890 – 1940)
Publicista. Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries.
El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.
Argullol i Serra, Josep d’
(Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 23 desembre 1886)
Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí “El Manresano”, periòdic conservador.
Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877).
Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.
Tobella i d’Argila, Francesc Xavier
(Sant Pol de Mar, Maresme, vers 1840 – Barcelona, 25 novembre 1910)
Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona.
Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista “L’Art del Pagès” (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut “Calendari del Pagès”.
Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l’Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de préstec rural que es creava a Catalunya.
Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista “La Renaixensa” (1871).
Dades dels Països Catalans 