Arxiu d'etiquetes: professors/es

Aragó, Francesc

11 Respostes

(Estagell, Rosselló, 26 febrer 1786 – París, França, 2 octubre 1853)

Científic. Germà d’Esteve. D’idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l’Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l’Escola Politècnica, director de l’Observatori de París i secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències.

Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d’astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d’Aragó.

Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).

Fou el pare del pintor Alfred Aragó.

Aparici i Soriano, Frederic

Deixa un comentari

(València, 4 febrer 1832 – Madrid, 30 novembre 1917)

Arquitecte. Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com professor de l’Escola Superior d’Arquitectura.

Projectà en estil neoromànic la col·legiata de Covadonga (Astúries).

Anglès, Josep

Deixa un comentari

(València, vers 1550 – Roma, Itàlia, 1588)

Frare franciscà de l’observança. Bisbe de Bosa (Sardenya) des del 1586 fins a la seva mort. Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya.

Seguí l’escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum (Madrid 1586) i Opiniones in librum quartum Sententiarum (Roma 1579), que foren repetidament publicades.

Andreu i Sentamans, Teodor

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1870 – València, 18 març 1935)

Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla (1889) i de l’Academia de San Fernando a Madrid. Fou professor a diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València.

Es distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre 1890 i 1904.

Té obres al Museu de Belles Arts de València (retrat d’Antoni Martorell).

Amorós i Ondeano, Francesc

Deixa un comentari

(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)

Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.

Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).

Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.

Amorós i Guardiola, Andreu

Deixa un comentari

(València, 15 febrer 1941 – )

Crític literari i historiador. Professor de literatura castellana.

De la seva obra cal esmentar Introducción a la novela contemporánea (1966), Eugenio d’Ors, crítico literario (1971), Vida y literatura en “Troteras y Danzaderas” (1973), Modernismo y Postmodernismo (1974), Sub-literatura (1974), Toros y cultura (1987), Lenguaje taurino y sociedad (1990) i Escritores ante la fiesta (1993).

Amèrigo i Aparici, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 2 juny 1842 – Madrid, 28 març 1912)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865. Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid.

Practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid.

Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid, a València (El saqueig de Roma, 1887) i a Jerez de la Frontera.

Alzina, Joan -impressor-

2 Respostes

(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)

Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.

Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.

Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.

A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”.

Fou el pare de Joan Baptista Alzina.

Alquié, Aleix

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1812 – França ?, 1865)

Metge. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques.

Amb el nom d’operació d’Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.

Alpera i Leiva, Lluís

Deixa un comentari

(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)

Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).

A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.

Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.