Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Janés i Olivé, Josep

8 Respostes

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 setembre 1913 – els Monjos, Alt Penedès, 11 març 1959)

Editor i poeta. Dirigí “El Diari Mercantil” (1932-33) i “Avui-Diari de Catalunya” (1933). Contribuí a crear els “Quaderns Literaris” (1934-38) i “Rosa dels Vents” (1936).

Durant la guerra civil publicà “Avui”, dels Serveis de Cultura al Front. Empresonat el 1939, fou alliberat per la seva actuació durant la guerra envers alguns falangistes condemnats a mort.

Fundà l’editorial Josep Janés, editor (1940), després Plaza & Janés.

Fou el pare de Clara Janés i Nadal.

Janés i Nadal, Clara

2 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1940 – )

Poetessa en castellà i traductora. Filla de l’editor Josep Janés i Olivé.

En la seva producció poètica, evolucionà des de l’existencialisme de Las estrellas vencidas (1964) o Alienaciones (1980) cap a un creixent esteticisme que, a partir de Vivir (1983) i Kampa (1986), va afirmant-se a Lapidario (1989), Creciente fértil (1989), Emblemas (1992), Ver el fuego (1993) i Rosas de fuego (1996).

El 1997 va rebre el premi Nacional de Traducció pel conjunt de les seves traduccions, entre les quals destaquen les de M. Duras, N. Sarraute o Mercè Rodoreda.

Janés i Duran, Mateu

Deixa un comentari

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 19 desembre 1896 – 9 juliol 1974)

Poeta. Publicà La vida a contrallum (1926), Pels camins del món (1928) i Murmuris de corn marí (1936), lírica treballada i espontània alhora i amb un deix de melangia.

Estrenà i publicà l’obra dramàtica La sacra passió del Natzaré (1953).

Ishaq ben Séset Pereet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)

Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona.

Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L’any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d’Àfrica.

Entre les obres conservades destaca un conjunt de Responsa, sobre qüestions legals, i un Comentari del Pentateuc.

Ishaq ben Reubén al-Bargeloní

Deixa un comentari

(Barcelona, 1043 – Dénia, Marina Alta, segle XI)

Talmudista i poeta jueu. Estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.

Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos.

Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmídics. L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Hai Gaon.

Isern i Arnau, Antoni

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 20 maig 1883 – Cabrera de Mar, Maresme, 30 juny 1906)

Poeta autodidacte. De família pagesa, es formà entorn del grup de Puig i Ferreter i Plàcid Vidal.

Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França. Retornà a Catalunya i se suïcida al castell de Burriac.

Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments (1899), amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove (1903).

Iglésias del Marquet i Olomí, Josep

Deixa un comentari

(Artesa de Lleida, Segrià, 2 gener 1932 – Barcelona, 11 febrer 1989)

Crític d’art i poeta. Fou professor a les universitats de Glasgow (Escòcia) i Victoria i Vancouver (Canadà).

Va exercir de crític d’art en diverses publicacions i en revistes especialitzades.

Ha publicat els següents llibres de poesia visual: Les arrels assumptes (1972), Persistència del cercle (1972), Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona (1972), Progressió icònica (1973) i Imatge enllà (1973).

Icard i de Subirats, Lluís

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Poeta. Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430, adoptà el cognom matern de Subirats.

La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt.

Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca.

La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I l’Humà, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar.

Huguet i Ferré, Oleguer

Deixa un comentari

(Vilaplana, Baix Camp, 30 gener 1914 – Reus, Baix Camp, 22 juliol 1996)

Poeta. De formació autodidàctica, visqué a Reus, on treballà al despatx d’una empresa.

La seva poesia, molt elaborada -llengua, rima, imatges-, és continguda en quatre reculls: Càntir de vidre (1954), Ales d’argila (1965), Amb l’arrel enlaire (1965) i Figures amb arbre (1978).

Horta i Massanès, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1930 – 16 setembre 2013)

Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S’ha especialitzat també en les arts gràfiques.

Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d’un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996).

Traductor de l’obra de Mao Zedong i Majakovskij.