Veure> Arenys de Mar, Hilari d’ (poeta i divulgador caputxí català, 1889-1976) (Josep Puig i Bosch).
Hilari d’Arenys de Mar *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: poetes/ses
Guilanyà i Roure, Pere
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 29 març 1897 – París, França, 18 gener 1964)
Poeta. S’exilià a París per no fer el servei militar.
Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (1943) i Odes (1945), dins un corrent d’un simbolisme popularitzant.
Visqué uns anys a Buenos Aires i a París, i es destacà pel seu ajut als catalans refugiats de totes dues bandes de la guerra civil.
Guerau, Francí
(Barcelona ?, segle XV)
Poeta. S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany (morta el 1454). És influït per Ausiàs Marc.
Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau.
Guasch i Miró, Joan Maria
(Barcelona, 28 agost 1878 – 15 juliol 1961)
Poeta. Fill de Joaquim Guasch i Ribera. La seva obra manté una relació constant amb la poesia dels Jocs Florals.
L’any 1909 hi fou proclamat mestre en Gai Saber, en ésser premiat pel recull Poemet del Claustre, i l’any 1932 guanyà el premi Fastenrath per Camí de la font (1932). El 1935 fou elegit president del consell directori dels jocs florals.
Amb una poesia que oscil·la entre un bucolisme treballat i un cert gust pel madrigal, ha donat els reculls Joventut (1900), Pirinenques (1910), Ofrena (1912), Branca florida (1923) i La rosa dels cinc sentits (1937).
Guardiola i Noguera, Carles-Jordi
(Manresa, Bages, 20 gener 1942 – )
Assagista, poeta i editor. Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia. Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys 1960.
Dedicat a tasques editorials, fou director de les edicions La Magrana i secretari de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
El 1980 publicà el volum Per la llengua. Llengua i cultura las Països Catalans (1939-1977), on aplegà la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme, i el 1996 Ofici d’editor, on explica la tasca editorial.
Dedicat a l’estudi de Carles Riba, va publicar Carles Riba: cartes d’Alemanya i Grècia (1987), Carles & Clementina (1993), Súnion. Antologia comentada de Carles Riba (1995, juntament amb J. Malé) i el seu epistolari Cartes de Carles Riba I: 1910-1938 (1990, premi Crítica Serra d’Or), Cartes de Carles Riba II: 1939-1952 (1991) i Cartes de Carles Riba III (1993).
Guanyavents i Jané, Emili
(Barcelona, 31 agost 1860 – 1941)
Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera.
Tipògraf col·laborador de l’influent grup de “L’Avenç”, també col·laborà en d’altres revistes.
Posà al dia les obres d’un gran nombre d’escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya.
Gualbes, Onofre
(Catalunya, segle XVI)
Poeta i eclesiàstic. Paborde de València i sagristà de Vic. Amic de Joan Boscà, assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona.
A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja (1542).
El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses.
El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic.
Gualbes, Melcior de
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller i poeta. Fou partidari de Ferran I d’Antequera, i per això li fou concedida la castellania de Castellví de Rosanes (1413).
Se li atribueixen tres poesies, en les quals es percep ja la influència italiana (Dante, Petrarca).
Gualbes i Copons, Joan Bonaventura de
(Barcelona, 1643 – 15 desembre 1714)
Poeta. Identificat amb el Rector de Bellesguard. Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk.
Es conserven, manuscrites, nombroses composicions seves -algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana– de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat.
El 1703 participà en l’edició de les obres de Vicent Garcia, L’harmonia del Parnàs, de la qual redactà la dedicatòria a l’Acadèmia Desconfiada.
Graugés i Camprodon, Felip
(l’Estany, Moianès, 15 agost 1889 – Barcelona, 27 juny 1973)
Poeta i periodista. Fou redactor de “La Publicitat” i d’“El Matí” i administrador de “La Nau”.
Mestre en Gai Saber el 1936.
Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973).
Dades dels Països Catalans 