Arxiu d'etiquetes: pobles

Argençola (Anoia)

21 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 47,09 km2, 716 m alt, 227 hab (2016)

0anoiaSituat al sector occidental de la comarca, a la zona de transició amb la Segarra. Hi abunden els boscs de pins i d’alzines.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura, principalment de secà, dedicada gairebé exclusivament als cereals i també ametllers i petits sectors de vinya i horta. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha també algunes pedreres, fàbriques de guix i jaciments de lignit. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El poble està situat en un promontori al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Argençola; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, neoclàssica.

El terme comprèn, a més, els pobles de Clariana, amb ruïnes de l’antic castell, Contrast, la Goda, Rocamora d’Argençola, Carbasí, Albarells i Porquerisses, la caseria dels Plans d’En Ferran, la masia i torre de Tolosa i l’antic hostal del Violí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argelaguer (Garrotxa)

9 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 12,54 km2, 183 m alt, 415 hab (2016)

0garrotxa

Situat a la vall del Fluvià, a la confluència d’aquest riu amb el Llierca. La zona muntanyosa és coberta d’alzinars i pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (moresc, civada i blat); i és escàs el regadiu. La ramaderia compta amb bestiar boví, porcí i oví. La tradicional indústria de corders, d’espardenyers i d’esclopers començà a decaure al començament del segle XX fins a desaparèixer pràcticament, circumstància que va provocar una important davallada de la població. El municipi compta amb una central hidroelèctrica.

El poble és emplaçat prop de la riba esquerra del Fluvià; l’església parroquial de Santa Maria és d’origen romànic i té agregats l’església de Santa Magdalena de Montpalau i el santuari del Guilar, al veïnat d’aquest nom.

Dins el terme és troben, a més, el castell de Montpalau, els veïnats de Tapioles i Hostalnou de Llierca. Partit judicial d’Olot.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arenys de Munt (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 21,29 km2, 121 m alt, 8.638 hab (2016)

0maresme(ant: Sant Martí d’Arenys)  Situat al sector interior de la comarca, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.

L’agricultura, tot i el desenvolupament experimentat per la indústria, és encara l’activitat econòmica dominant; al regadiu s’hi cultiven patates i llegums, i al secà fruiters, vinya, cereals i garrofers. Hi ha floricultura (clavells). La indústria tradicional de les puntes de coixí ha evolucionat cap a una indústria tèxtil dedicada sobretot a la fabricació de tovalloles. L’estiueig i la funció residencial, que han omplert el poble d’urbanitzacions i han transformat l’aspecte de moltes de les antigues masies del terme, complementen l’economia del municipi. Àrea comercial de Mataró.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’estil gòtic, conserva un retaule gòtico-renaixentista de Pere Serafí, del segle XVI.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Arbolí (Baix Camp)

10 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 20,78 km2, 714 m alt, 125 hab (2016)

mapa baixcampSituat a l’extrem nord-oest de les muntanyes de Prades, a la dreta del riu d’Arbolí, afluent del Siurana, i al nord-oest de Tarragona. Tres quartes parts del territori, molt accidentat, són ocupades per pinedes i brolles. Hi destaca el puig de Gallicant (1.008 m), de forma cònica, i el coll d’Alforja.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’avellaner. Algunes granges d’aviram i de bestiar porcí són el complement de l’agricultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha experimentat durant el segle XX una important devallada.

Dins el terme hi ha el caseriu de Gallicant i alguns masos, com el mas d’en Vinyes. Al cingle Blanc hi ha un grup de cases on han estat trobades restes prehistòriques d’origen indoeuropeu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ampolla, l’ (Baix Ebre)

7 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 35,65 km2, 8 m alt, 3.322 hab (2016)

0baix_ebreSituat a la plana deltaica de l’Ebre, limita al nord-oest amb el Perelló, municipi del qual es va separar el 1990 després d’un breu període d’independència durant els anys de l’última guerra civil.

Les principals activitats econòmiques són la pesca (platja de l’Ampolla), arrelada al poble des dels orígens, i el turisme, complementades pel conreu de l’arròs, al regadiu, i de l’olivera i el garrofer, al secà. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, un antic hostal del terme de Tortosa, es troba davant de la badia o el port de l’Ampolla o del Fangar. Durant la guerra del Francès (1813), el baró d’Eroles derrotà a les tropes franceses que s’hi havien fortificat.

El terme comprèn també el caseriu de Roquer i el despoblat dels Garidells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Patronat de turisme – Club Nàutic

Ametlla del Vallès, l’ (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,24 km2, 281 m alt, 8.337 hab (2016)

0valles_orientalSituat al nord de la ciutat de Granollers, entre la riera de Tenes i la vall del Congost. A la part muntanyosa del terme abunden els boscos, sobretot de pins.

La vida econòmica local gira entorn de l’agricultura i de diverses indústries, establertes principalment al voltant de l’autovia que creua el terme. El municipi es també un tradicional centre d’estiueig i és ple d’urbanitzacions.

A la part alta del poble hi ha l’església parroquial de Sant Genís i, a la part baixa, l’edifici modernista de la casa de la vila. Altres cases, modernistes i noucentistes, abunden també al nucli urbà.

Dins el terme, on han estat trobades importants restes arqueològiques, hi ha algunes antigues masies i els veïnats del Serrat de l’Ocata, Mas Febrera, Mas Dorca i Pinar i Portús.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ametlla de Mar, l’ (Baix Ebre)

13 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 66,86 km2, 19 m alt, 7.102 hab (2016)

0baix_ebre(ant: les Cases de l’Ametlla)  Situat al litoral, al nord-est de l’antic terme general de Tortosa i al límit amb el Baix Camp i la Ribera d’Ebre.

L’activitat econòmica tradicional del municipi és la pesca, especialment de peix blau. Tanmateix, en els darrers anys ha crescut l’interès turístic de la zona marítima, on s’han aixecat càmpings i hotels, alhora que, al costat dels vaixells de pesca, apareixien les embarcacions esportives.

El principal atractiu de la població marinera, que manté un tipisme característic, és la bellesa de les seves cales, com les de Forn i de Sant Roc, i les seves platges d’arenes grosses.

Dins el terme es troben la masia de Ponç, el petit port i cases de l’Estany, el castell de Sant Jordi d’Alfama i la torre de l’Àliga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Amer (Selva)

26 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 40,08 km2, 186 m alt, 2.260 hab (2016)

0selvaSituat al nord de la comarca, al límit amb el Gironès i la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb boscos de pins, roures, alzines sureres i castanyers.

L’agricultura es reparteix entre el secà i el regadiu, que aprofita l’aigua del Ter. La ramaderia i algunes indústries tèxtils i papereres, com també l’explotació d’aigües minerals i el turisme, completen l’activitat econòmica del municipi.

Els anys 1427 i 1428 la vila va ser destruïda per dos terratrèmols i va ser reconstruïda entorn del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer, l’església romànica del qual, del segle XII, és, de fa temps, l’església parroquial. A la vila destaca també la plaça major, porticada.

Dins el terme, que comprèn nombrosos llogarets, veïnats i caserius, es troba també la Font Picant, molt visitada pels excursionistes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Altafulla (Tarragonès)

16 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 6,95 km2, 52 m alt, 5.034 hab (2016)

0tarragonesSituat a la zona costanera. Cap a l’interior el relleu és abrupte i accidentat, i hi abunden les garrigues i roquerars.

L’agricultura de secà i de regadiu i la indústria química fan de complement al turisme, la més important font de riquesa del municipi, molt concentrada en la zona litoral. fins al promontori dels Muntsaltafulla1. Els càmpings, les urbanitzacions de xalets i els edificis d’apartaments se succeeixen a la vora del mar. Hi són d’interès les restes d’una vil·la romana a la zona dels Munts.

Al poble destaca el castell d’Altafulla, al mig del nucli emmurallat, amb torres i merlets, l’església neoclàssica de Sant Martí, bastida segons sembla sobre les restes d’un temple medieval, i l’antic barri marítim de les Botigues del Mar, amb la Casa de l’Arc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alt Àneu (Pallars Sobirà)

39 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà: 217,76 km2, 1.076 m alt, 402 hab (2016)

0pallars_sobiraEstès a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua i al vessant llevantí del port de la Bonaigua.

Les principals fonts de riquesa són l’explotació de pastures i boscos, que ha permès el desenvolupament de la ramaderia local d’ovins i bovins. Hi ha importants activitats relacionades amb el turisme.

La capital del terme municipal recau en el poble de València d’Àneu, al qual es van unir el 1970 els de Gil, Son i Sorpe, formant el nou municipi.

Al terme hi ha un nombre considerable d’esglésies romàniques, amb importants pintures murals, com les de l’església de Sant Pere, de Sorpe, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques