Arxiu d'etiquetes: pobles

Alpicat (Segrià)

14 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 15,33 km2, 264 m alt, 6.233 hab (2016)

0segriaAntiga partida del terme municipal de Lleida, que s’estén, al nord-oest d’aquesta ciutat, pel pla de Lleida i l’altiplà de la Sardera, a les ribes de la Noguerola, afluent del Segre per la dreta.

L’agricultura intensiva de regadiu (fruiters), alimentada pels canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya, és, amb la de secà (cereals), la ramaderia porcina, bovina i ovina i l’aviram, la base econòmica del municipi. També hi ha algunes indústries agropecuàries. Àrea comercial de Lleida. La població ha tingut un increment extraordinari degut a la proximitat de Lleida, ciutat de la qual s’ha convertit en barri residencial.

Al poble destaca l’església parroquial (segle XVIII) de façana barroca i interior neoclàssic, amb un campanar vuitavat.

Dins el terme es troben les basses d’Alpicat. El 1991 es va segregar del terme el nou municipi de Gimenells i el Pla de la Font.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Alpens (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,80 km2, 855 m alt, 294 hab (2016)

0osonaSituat al límit amb el Ripollès i el Berguedà, a la zona septentrional del Lluçanès, a la capçalera de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, afluents de l’esquerra del Llobregat. Hi ha boscos de pins i roures.

L’agricultura (cereals, patates i llegums), una important ramaderia, actualment orientada a la cria de bestiar boví, i la indústria tèxtil són les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de Vic.

Al poble s’hi celebra la Fira de Maig, de caràcter agrícola i artesà. L’església parroquial de Santa Maria és d’estil barroc-neoclàssic. A la plaça Major hi ha cases notables dels segles XVII-XVIII, i, al nord-est del poble, l’església pre-romànica de Sant Pere de Serrallonga i algunes masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Gent d’Alpens

Alp (Baixa Cerdanya)

20 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya: 44,29 km2, 1.158 m alt, 1.536 hab (2016)

0baixa_cerdanyaComprèn la baga de la Tosa d’Alp, el puig Llançada i la serra de Saltèguet. És una vall fluvial, relativament ampla, amb prats alpins i boscos de pi negre, avets i pi roig.

Hi destaca la ramaderia de bestiar boví. Amb tot, l’activitat econòmica actualment més important del municipi és la derivada del turisme d’esquí hivernal i d’estiueig a muntanya, que concentra un gran nombre de xalets i apartaments.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Pere d’estil romànic molt modificat.

Dins el terme municipal es troba la masia de la Torre de Riu, a la capella de la qual és venerada l’antiga Mare de Déu d’Ovella, comprèn també alguns despoblats i, principalment, les estacions d’esquí de la Molina, la més antiga de Catalunya, i de la Masella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alòs de Balaguer (Noguera)

7 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 69,08 km2, 297 m alt, 125 hab (2016)

mapa nogueraS’estén a banda i banda del Segre, que passa pel terme en direcció est a oest. La part septentrional està accidentada per la serra de Sant Mamet.

El regadiu (blat, patates, farratges, hortalisses) es concentra als marges del riu. És més important el secà (pastures, cereals, arbres fruiters, oliveres i vinya). La ramaderia (bestiar boví, porquí, oví i cabrum), l’apicultura i la cria d’animals de granja complementen l’economia. Hi ha dues mines de bauxita. La població a partir del 1900 ha disminuït.

La vila es troba a la dreta del Segre, esglaonada en un turó coronat per les ruïnes d’un castell documentat ja el 1040. L’església parroquial de Sant Feliu té dos retaules de pedra, policromats, dels segles XIV-XV.

Dins el terme es troba la cova de l’Aigua, cova d’habitació de l’eneolític i de l’edat del bronze. Hi ha també el despoblat de la Nau.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Almoster (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 5,96 km2, 290 m alt, 1.401 hab (2016)

mapa baixcampSituat al nord de la ciutat de Reus i al nord-est de Tarragona, al pla del Camp de Tarragona. Limita al nord amb el puig d’en Cama, una de les últimes manifestacions del relleu de les muntanyes de Prades. Hi ha boscos de pins i alzines.

La principal activitat econòmica que desenvolupa és el conreu de secà (avellaners, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) i l’avicultura. Àrea comercial de Reus.

El poble, que fins a mitjan segle XIX havia estat una quadra del terme de Reus, té algunes masies i també cases d’estiueig als afores, construïdes els darrers anys i destinades principalment a famílies reusenques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Almenar (Segrià)

11 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,59 km2, 329 m alt, 3.502 hab (2016)

0segriaSituat al nord de la comarca, a la dreta de la Noguera Ribagorçana i al límit amb la Llitera i la Noguera.

L’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia, sobretot la del bestiar porcí i oví, a més de l’avicultura i la cria d’animals de granja, en especial els conills. L’agricultura, bàsicament de regadiu, alimentada pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, i la indústria agropecuària, fan de complement.

El poble conserva importants restes arqueològiques. L’església de Santa Maria (del segle XIV, reformada el XVIII) i la Casa de la Vila, ofereixen façanes neoclàssiques.

Durant la Guerra dels Segadors, l’exèrcit catalano-francès va vèncer les tropes castellanes, i el 1710, durant la Guerra de Successió, hi va ser lliurada la històrica batalla d’Almenar.

El municipi comprèn l’antic terme de Santa Maria d’Almenar i el caseriu de la Bassa Nova.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Almatret (Segrià)

3 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 56,83 km2, 462 m alt, 327 hab (2016)

0segriaSituat al sud de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, que esdevé un estany d’aigües tranquil·les a causa de l’embassament de Riba-roja, i al límit amb la Ribera d’Ebre i l’Aragó, en un territori muntanyós, al sud de Lleida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, totalment de secà (cereals, oliveres, ametllers, vinya i arbres fruiters), complementada per la ramaderia ovina i cabruna i la indústria, concentrada en la producció i elaboració d’oli d’oliva. Mines de lignit, en explotació des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Miquel. Els tossals d’Almatret és un gran bosc de ribera inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Almacelles (Segrià)

17 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 49,03 km2, 247 m alt, 6.800 hab (2016)

0segriaSituat al nord-oest de la comarca, al vessant d’un turó, al nord-oest de Lleida, al límit amb la Llitera, de la qual és separat per la clamor d’Almacelles.

L’agricultura, principalment cereals i farratges, és totalment de regadiu (hortalisses, cereals, remolatxa, alfals, ametllers i oliveres), alimentada pel canal d’Aragó i Catalunya i nombroses sèquies, així com per l’aigua provinent del riu Éssera. La ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) és força important, també la indústria agropecuària i l’alimentària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és emplaçat al llarg de la carretera de Lleida a Montsó; pel maig té lloc l’Exposició de maquinària agrícola i industrial.

Dins el terme hi ha, a més, el llogaret d’Almacelletes, el santuari de l’Olivar i diverses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alió (Alt Camp)

Deixa un comentari

Municipi del Alt Camp (Catalunya): 7,25 km2, 263 m alt, 405 hab (2016)

0alt_campSituat al centre de la comarca, al pla de Valls. El terreny, molt pla i aixut, només conté herbassars i un parell de bosquets de pins.

La manca d’aigua fa que la principal font de riquesa sigui l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’ametller, seguit de la vinya i les oliveres. L’avicultura i la cria de bestiar complementen l’activitat agrícola. Àrea comercial de Valls.

Ja a partir de finals del segle XIX, la població del municipi no ha deixat de minvar, encara que últimament està estancada, amb una lleugera recuperació.

El poble, que agrupa pràcticament tota la població del municipi, està centrat per l’església barroca de Sant Andreu (1769), i és assentat, probablement, damunt una vil·la romana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alins (Pallars Sobirà)

37 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 183,19 km2, 1.048 m alt, 287 hab (2016)

0pallars_sobiraComprèn la totalitat de la vall Ferrera i la vall de Tor, drenades per la Noguera de Vallferrera i el riu de Tor. Hi abunden els boscos d’avets, pins negres i bedolls, i també grans prats naturals.

La ramaderia té una gran importància econòmica. El turisme és l’altra gran font d’ingressos del municipi. La proximitat de la Pica d’Estats i altres cims pirinencs, de gran tradició excursionista, hi han fet sorgir un gran nombre de fondes i càmpings.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, ja esmentada el 1839, és romànica, com totes les que abunden a la vall.

El 1927 es van agregar al municipi els de Tor, Norís, Àreu, Ainet de Besan i Araós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques