Arxiu d'etiquetes: pobles

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,30 km2, 70 m alt, 1.587 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre l’anomenada Garrotxa empordanesa i la depressió de l’Empordà, part del terme és regat pel Manol (afluent de la Muga). Al sector septentrional del terme, moderadament accidentat, hi ha boscos (alzinars i pinedes) i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (cereals, blat de moro, alfals i oliveres), centre la vida econòmica del municipi, complementada per la ramaderia i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’agrupa al voltant de les ruïnes de l’antic castell d’Avinyonet. Hi destaca l’església de Sant Esteve, del segle XVIII, que va ser aixecada en el lloc que ocupava l’església romànica del castell.

Dins el terme es troben també el santuari i el veïnat de Santa Eugènia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Avinyó (Bages)

13 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 63,23 km2, 353 m alt, 2.212 hab (2016)

0bagesSituat a la vall mitjana de la riera Gavarresa, afluent del Llobregat, en contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat. Hi ha extenses zones de brolla i garriga i alguns boscos d’alzines i de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, ordi, civada, vinya i farratges); hi ha 40 ha de regadiu. Les terres de conreu són bastant repartides. La ramaderia és constituïda, principalment de bestiar porcí, i també boví i oví. La principal activitat industrial és la fabricació de teixits de cotó. Àrea comercial de Manresa.

El poble és situat a la dreta de la riera Gavarresa; destaca l’església parroquial de Sant Joan, en part romànica.

Dins el terme, a més dels caserius del Torcó i del Carrer de Sant Jaume, es troben els pobles de Santa Maria d’Horta i Santa Eugènia de Relat, on hi ha l’església romànica de Sant Marçal de Relat i restes d’un poblat ibero-romà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Avià (Berguedà)

12 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 27,23 km2, 677 m alt, 2.257 hab (2016).

0berguedaSituat a la zona de contacte del Pre-pirineu i la Depressió Central, a la serra de Queralt, a la dreta del Llobregat. A la zona muntanyosa hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

L’agricultura és totalment de secà (patates, blat, blat de moro i farratges per al bestiar). La ramaderia (bovina i porcina) i una fàbrica de teixits completen la vida econòmica del municipi, si bé a causa de la proximitat de Berga molts habitants del terme treballen a les indústries de la ciutat veïna. Àrea comercial de Berga.

Dins el terme es troba el poble de Graugés, i l’antiga església de Santa Maria d’Avià, romànica, amb el famós frontal d’Avià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Avellanes i Santa Linya, les (Noguera)

11 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 102,96 km2, 567 m alt, 465 hab (2016)

0nogueraSituat al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, al límit amb la vall d’Àger. El municipi és el resultat de la unió de diversos pobles: les Avellanes (la capital), Vilanova de les Avellanes, Tartareu i Santa Linya, aquest últim annexat el 1970. Hi ha alzinars i pinedes.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya, ametllers) i escassos conreus de regadiu (hortalisses i arbres fruiters), la ramaderia estabulada i l’avicultura. Àrea comercial de Balaguer.

El poble de les Avellanes conserva a l’església parroquial de Santa Maria les despulles dels comtes d’Urgell. A Vilanova de les Avellanes hi ha una muntanya de sal.

Dins el terme es troba el santuari marià de Montalegre.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aspa (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 10,21 km2, 256 m alt, 217 hab (2016)

0segriaSituat a la vall del riu de Set, afluent de l’esquerra del Segre, al límit amb la comarca de les Garrigues, al sud-est de Lleida.

L’agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i arbres fruiters), així com la de regadiu (hortalisses i cereals), gràcies a les aigües del Set que reguen una part molt reduïda del terme, la ramaderia i algunes hectàrees de terres dedicades al pasturatge són la base de l’economia del municipi. Àrea comercial de Lleida. La població ha minvat progressivament des de l’últim terç del segle XIX.

Al poble destaca l’església de Sant Julià, amb façana d’ornamentació barroca, d’on procedeix el retaule de l’altar major, del segle XV, que es conserva al Museu Diocesà de Lleida.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ascó (Ribera d’Ebre)

10 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 73,63 km2, 70 m alt, 1.695 hab (2016).

0ribera_ebreSituat a la riba dreta de l’Ebre, llevat d’un petit sector, anomenat les Illes, que és a l’esquerra; al nord-oest de Tortosa. A la zona muntanyosa del terme, dominada per la serra de la Fatarella, hi abunden les pinedes.

Gairebé la totalitat de la superfície conreada és de secà (vinya, olivera, ametllers i altres arbres fruiters), encara que els regatges derivats de l’Ebre hi fan possible una part de regadiu (cereals, hortalisses). Amb tot, l’element econòmic més rellevant del municipi són les dues centrals nuclears, Ascó I i Ascó II, que aprofiten les aigües de l’Ebre. Àrea comercial de Reus.

Al cim del turó que domina el poble hi ha restes del castell d’Ascó, que va ser centre d’una comanda templera i, més tard, dissolt l’orde el 1312, hospitalera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Futbol Club

Artesa de Lleida (Segrià)

9 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 23,94 km2, 202 m alt, 1.512 hab (2016)

0segriaSituat a l’esquerra del riu Segre, al sud-est de la ciutat de Lleida.

A la zona de regatge del canal d’Urgell, que fa possible l’oferta econòmica del municipi basada en l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, cereals, farratges, hortalisses i llegums), que ocupa tres quartes parts de l’àrea conreada, complementada pel secà (oliveres i cereals), la ramaderia ovina (que aprofita les pastures naturals), bovina i porcina, l’avicultura i algunes indústries (oli i conserves de fruita).

Al nucli antic del poble, anomenat la Vileta, destaquen l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (segle XVIII), la capella de Sant Ramon i la casa Gallard (segle XVIII).

Dins el terme es troba el despoblat de Vinatesa. La proximitat de la ciutat de Lleida ha convertit pràcticament el municipi en poble dormitori de la capital comarcal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arsèguel (Alt Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 10,59 km2, 950 m alt, 83 hab (2016)

0alt_urgellEstès per la vall baixa del riu Arsèguel o de Cadí, al vessant nord de la serra de Cadí, en gran part a l’esquerra del riu Segre, al nord-est de Lleida. El relleu és força accidentat; hi abunden les pinedes de pi roig i les rouredes.

L’activitat econòmica dominant és la ramaderia bovina, complementada per l’explotació forestal i l’agricultura de regadiu, principalment per a l’obtenció d’herba per al bestiar boví. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble conserva alguna resta de muralla; hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, ja esmentada l’any 839. Actualment, per l’agost, hi té lloc una trobada d’acordionistes del Pirineu, de gran atractiu turístic, així com el Museu de l’Acordió d’Arsèguel.

Dins el terme es troba l’hostal del Pont d’Arséguel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arres (Vall d’Aran)

12 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 11,57 km2, 1.224 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat en gran part a la dreta de la Garona, al nord de Lleida. Formen el terme municipal dos pobles: Arres de Jos, que ostenta la capitalitat, i Arres de Sus. El terreny, molt accidentat, és cobert de prats naturals i de boscos de pi negre, pi roig, bedolls i avets. És notable el bosc d’Er Avedau.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi són l’agricultura de secà i la ramaderia d’ovins i bestiar vacum, que aprofiten les pastures d’altura. Hi ha també una petita explotació minera de blenda i plom. Àrea comercial de Viella.

Arres de Jos  (o Arres de Jus)  El més baix dels dos barris en què és troba dividit el poble. Destaca l’església romànica de Sant Fabian.

Arres de Sus  El més alt dels dos barris. En aquest nucli es troba l’antiga església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, del segle XII.

Dins el terme també es troba el veïnat de la Bordeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Argentera, l’ (Baix Camp)

20 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,12 km2, 344 m alt, 136 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de l’Argentera, hi domina la garriga.

Només una quarta part de les terres són de conreu, dedicades principalment a l’avellaner, a més d’arbres fruiters, vinya i olivera. Des de principi de segle XX fins avui l’agricultura ha minvat a benefici de la garriga, en especial la vinya. La població tendeix a disminuir. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba sota el castell d’Escornalbou, en un massís muntanyós on hi ha vetes de galena, les quals, explotades probablement ja en l’antiguitat, i amb tota seguretat a l’edat mitjana i en temps més moderns, van donar origen al topònim de l’Argentera. El ferrocarril de Barcelona a Madrid penetra al Priorat pel túnel anomenat de la Torreta (o foradada de l’Argentera).

Dins el terme municipal es troba l’antic terme rural de Trilla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques