Arxiu d'etiquetes: pobles

Oristà (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 68,49 km2, 468 m alt, 547 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, a l’esquerra de la riera Gavarresa, afluent del Llobregat, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Bages.

Economia agrària eminentment cerealista; l’alta humitat climàtica fa possible el conreu de secà dels cereals d’hivern. Activitat industrial tèxtil (hi ha una fàbrica de fibres artificials). Forma part de l’àrea comercial de Vic.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu, refeta el 1775. El 1981 fou inaugurat el Museu Rocaguinarda de ceràmica popular.

En el municipi s’ha de incloure també l’agregat de la Torre d’Oristà, les caseries del Carrer de l’Amargura i el Carrer de la Ruixeda, el raval de Sant Feliu, les esglésies de Sant Nazari i de Sant Salvador de Serradellops, l’ermita de Sant Adjutori d’Olost, la masia de Segalers i el terme separat de Comesòlives.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Llevant

Orís (Osona)

19 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 27,17 km2, 576 m alt, 316 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la dreta del riu Ter, als vessants de l’altiplà del Lluçanès, al nord de la comarca. Una gran part del terme és boscat (pinedes, rouredes i alzinars).

S’hi cultiven sense regar, gràcies a l’alta pluviositat, cereals d’hivern i farratge. Indústria tèxtil cotonera a l’agregat de la Mambla, on hi ha també la colònia fabril, així com també la del Pelut. Té una certa importància la ramaderia (bestiar boví, porcí, oví). Àrea comercial de Vic.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Genís. L’antic castell d’Orís fou destruït durant les guerres carlines (1840), però encara conserva importants ruïnes i la planta romànica de l’església de Sant Pere d’Orís.

El municipi comprèn, a més, l’antiga parròquia de Saderra, la masia de l’Espona de Saderra, el veïnat de Can Branques i l’hostal de Bajalou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ordis (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,55 km2, 98 m alt, 364 hab (2017)

0alt_empordaEstà situat entre el Manol i el seu afluent la riera d’Àlguema, límit meridional del terme, al sud-oest de Figueres. Hi ha boscs de pins i alzines i matollar.

L’agricultura és gairebé tota de secà i els principals conreus són els cereals (blat i ordi principalment), el blat de moro, la vinya i el farratge; el regadiu és minso. La ramaderia (boví, porcí i oví) complementa l’economia. Forma part de l’àrea comercial de Figueres.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’origen romànic i totalment reformada a començaments del segle XVIII. L’antic hospital, amb una capella dedicada a santa Caterina, ha estat convertit modernament en casa rectoral. El lloc, esmentat ja el 1019, pertangué als comtes de Peralada.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Nicolau i de Pols, aquest amb l’antic monestir de Santa Maria de Pols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Maria Pagès

Omells de na Gaia, els (Urgell)

1 Resposta

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 13,48 km2, 560 m alt, 135 hab (2017)

0urgellSituat al vessant nord-oest de la serra del Tallat, al sector migjornenc del plegament alpí de la Serralada Pre-litoral, al límit amb les comarques de les Garrigues i de la Conca de Barberà. Hi ha força bosc de pi blanc, que alterna amb els conreus.

Economia agrària de secà (oliveres, vinya, ametllers i cereals). Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví. Granges d’aviram i de conills. Hi havia hagut un molí fariner i un d’oli. Àrea comercial de Tàrrega, dependent de Lleida. La població, que assolí un màxim el 1910, va disminuint constantment. Les comunicacions són canalitzades cap a la Conca de Barberà.

El poble és a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del turó de Solans (634 m alt). Fou de la jurisdicció del monestir de Vallbona de les Monges.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Omellons, els (Garrigues)

5 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 11,06 km2, 385 m alt, 210 hab (2017)

0garriguesSituat entre el puig del Corb i els estreps septentrionals de la serra la Llena, al sector oligocènic de la Depressió Central, al límit amb l’Urgell. La terra està formada per argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases.

Economia agrària de secà (oliveres, ametllers, vinya, ordi i gira-sols). La terra es explotada directament pels propietaris. Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram i de conills. Cooperatives oleícola i vinícola. Molins d’oli. Àrea comercial de Lleida. La població tendeix a disminuir.

El poble és a la carretera de les Borges Blanques a l’Espluga de Francolí. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Fou de la jurisdicció del monestir d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Marxa de les cabanes de volta

Olvan (Berguedà)

12 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 35,58 km2, 553 m alt, 844 hab (2017)

0berguedaSituat al baix Berguedà, s’estén a l’esquerra del Llobregat, entre aquest riu i el seu afluent, la riera de Pontarró, al sud-est de Berga. Una bona part del territori és improductiu o cobert de pinedes.

S’hi conreen de secà cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i porcina. La indústria tèxtil cotonera fou important fins al tancament, el 1991, de les empreses que s’hi dedicaven. Àrea comercial de Berga.

El poble és a l’esquerra de la riera dels Cabots. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Estació d’Olvan, els veïnats de les Ferreres d’Olvan i de Serra-seca, la parròquia de Sant Martí de Llavinera i l’antic monestir de Valldaura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Oluges, les (Segarra)

8 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,95 km2, 528 m alt, 155 hab (2017)

mapa segarra(o les Oluges Altes i Baixes; ant: Oluja)  Situat a la capçalera del Sió, estès a banda i banda de la vall d’aquest riu, afluent del Segre; drenen també el terme, els seus afluents els torrents de Malacara i de Vergós, al nord-est de Cervera.

Els conreus de regadiu (hortalisses) s’estenen al llarg del riu, però hi preponderen els de secà (cereals, oliveres i vinya), que ocupen gairebé tot el terme. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Aviram. Àrea comercial de Cervera. Regressió demogràfica: el 1920 tenia 691 h.

El poble és esglaonat als vessants d’un turó, coronat pel castell d’Oluja. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Montfalcó Murallat i de Santa Fe de Segarra, el santuari de Gràcia, la quadra i antic lloc del Sant Sepulcre i l’antic hostal del Mas Suau.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olost (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 29,37 km2, 572 m alt, 1.197 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, format per les valls de la riera Gavarresa i del Lluçanès, poc abans del seu aiguabarreig, és drenat també pel torrent de la Noguera, al nord-oest de Vic. El terreny és molt accidentat, i el sector forestal (pinedes) ocupà gairebé la mitat de la superfície.

La principal activitat és l’agricultura de secà; hi predominen els conreus de blat i de blat de moro. La ramaderia de bestiar oví, boví i porcí i la cuniculicultura han guanyat importància des dels anys vuitanta. S’hi fabriquen teixits de cotó. Àrea comercial de Vic.

El castell d’Olost, molt pròxim al poble, es dins el veí terme d’Oristà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria (documentada ja el 908 i renovada totalment el segle XVIII).

El municipi comprèn un gran nombre de masies, algunes de tradició mil·lenària, el poble de Santa Creu de Joglars i el raval d’Olost.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista Via Fora

Olivella (Garraf)

5 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 38,75 km2, 211 m alt, 3.655 hab (2017)

0garrafSituat als contraforts del massís de Garraf, al nord de Sitges, al límit amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès, drenat per les rieres de Ribes i de Jafra. La major part del terme és ocupat per pastures i pel bosc.

L’economia és basada en l’agricultura de secà i en la silvicultura. Els principals conreus són la vinya i els cereals. Hi ha una petita indústria de la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és dalt d’un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu (construïda el segle XV i refeta el XVII), prop de les restes de l’antic castell d’Olivella i les d’una església romànica, esmentat ja a mitjan segle X.

El municipi comprèn a més el poble de Jafra i la masia de Can Grau (segle XVI, actualment és una escola de natura).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olius (Solsonès)

20 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 54,84 km2, 742 m alt, 931 hab (2017)

0solsonesSituat a la riba dreta del Cardener, afluent del Llobregat, al nord-est de Solsona. Hi ha bosc de pins.

Una tercera part del terme és conreada, i una bona part de la resta, aprofitat per a pasturatges d’ovelles i vaques. Conreus de secà (cereals), ramaderia (bovina, porcina). La indústria és força diversificada: de la construcció, tèxtils, de pinsos compostos, entre d’altres. Pren importància la funció residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a la dreta del Cardener, l’església parroquial de Sant Esteve és un notable edifici romànic; el castell d’Olius és esmentat el segle X.

El municipi comprèn, a més, el notable molí dels Cups (bastit en 1218-21), els pobles de Brics i Castellvell, la masia de la Torregassa, l’antiga església i terme de Sant Just de Joval, les masies i esglésies del Vilaró i Sussiats, el molí de la Farga, l’església de Sant Miquel del Camp i els enclavaments de Peret i Miravelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques