Arxiu d'etiquetes: pobles

Sagàs (Berguedà)

8 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 44,60 km2, 738 m alt, 155 hab (2017)

0berguedaSituat entre les valls de les rieres de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental), ambdues afluents per l’esquerra al Llobregat, i accidentat per la serra de Biure o de la Guàrdia. Gran part del terme és poblat de boscos de pins i alzines i matolls.

L’agricultura, tota de secà, es limita als conreus de cereals, farratges i patates, a més de blat de moro. La ramaderia (bestiar boví i porcí, sobretot) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Berga. Població en descens.

El poble, al sector nord del terme, és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, romànica (segle XI).

El municipi comprèn, a més, el poble de la Guàrdia de Sagàs, les antigues quadres i parròquies de Biure de Berguedà i de Valloriola, la caseria del Carrer del Bonaire, la masia i antic lloc de Gamissans i l’hostal de la Roca Encantada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Naut Aran (Vall d’Aran)

75 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 255,75 km2, 1.267 m alt, 1.781 hab (2017)

0vall_aran

(antic: Salardú)  Situat a la capçalera de la Garona i la Noguera Pallaresa. El terme està format per un conjunt de pobles: Tredòs (unit el 1952), Arties, Bagergue, Garòs i Gessa.

De migrada agricultura (farratges i patates) i ramaderia (bovina, ovina i equina), la seva economia se centra en el sector terciari, afavorit pel turisme, especialment hivernal (estació de Baqueira-Beret, inaugurada el 1964).

La capital del municipi és la vila de Salardú. Tant aquesta població com el municipi té una mostra important d’art romànic (segles XII-XIII): esglésies de Sant Andreu de Salardú (talla del Crist de Salardú), Santa Maria d’Arties, Sant Feliu de Bagergue, Sant Esteve i Mare de Déu de Cap d’Aran (ambdués a Tredòs) i Santa Eulària d’Unya.

El terme comprèn, a més, els despoblats del Dossal i de Pujó i els santuaris de Montgarri i de Sant Martí de Corilla.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Rupit i Pruit (Osona)

13 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 47,81 km2, 822 m alt, 281 hab (2017)

0osonaSituat al centre del Collsacabra, al límit amb la Garrotxa i la Selva, a l’esquerra de la vall del Ter, i drenat per seu afluent, la riera de Rupit o de Sallent. El terme és molt trencat, però en els plans es localitzen un bon nombre de masies. Els boscs (fagedes i rouredes principalment) i els pasturatges ocupen bona part del territori.

L’agricultura és limita a petites extensions de cereals, farratge i patates. La ramaderia hi és important: bestiar boví i granges porcines. L’estiueig i el turisme han esdevingut una font de riquesa.

És el resultat de l’annexió el 1977 de Pruit a Rupit, actual cap del municipi.

El terme comprèn també el poble de Sant Joan de Fàbregues.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rupià (Baix Empordà)

8 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,29 km2, 66 m alt, 264 hab (2017)

0baix_empordaSituat al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a la plana regada pel Ter i el Daró. La zona no conreada és ocupada per garriga i boscs de pins i alzines.

Els principals conreus són de secà: cereals, moresc i farratges. La ramaderia (bovina i porcina) hi té certa importància. Hi ha pedreres de roques basàltiques. Pertany a l’àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és a la dreta de la riera Nova, afluent del Daró; és d’aspecte medieval, amb restes de les muralles (declarat conjunt històrico-artístic); església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista (esmentada ja el 1139); el castell de Rupià és esmentat el 1268; la casa palau del bisbe de Girona, gòtica, estatja la casa del comú.

El municipi comprèn els veïnats de Sobrevila i del Candell i altres nuclis de població disseminada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rubió (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 48,00 km2, 629 m alt, 230 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb el Bages i accidentat pels escarpats relleus de la serra de Rubió, que arriba als 835 m alt al límit amb el terme d’Òdena. Drena el terme la riera de Rubió, afluent de l’Anoia dins el terme de Jorba. La major part del territori correspon a sector forestal, dividits entre els boscs de pins i alzines i els pasturatges.

Economia agrària, amb conreus localitzats als replans més suaus (cereals, farratges, patates, vinyes i oliveres). La ramaderia (bestiar porcí i de llana) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. Població disseminada, en procés de descens constant.

El poble, antic cap del municipi, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, gòtica i fortificada, i les restes de l’antic castell de Rubió.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Sant Pere d’Ardesa i de Sant Martí de Maçana i la caseria del Pla de Rubió, actual cap municipal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola del Bosc

Rourell, el (Alt Camp)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 2,32 km², 114 m alt, 369 hab (2017)

0alt_camp(o el Raurell)  Situat al límit amb el Tarragonès i a la dreta del Francolí, entre aquest riu i el Glorieta, poc abans de llur confluència, al sud-oest de la comarca. El territori, molt reduït, és pla i conreat gairebé íntegrament.

Més de les dues terceres parts són de regadiu (principalment avellaners, però també amb vinyes i oliveres), que aprofita bàsicament l’aigua del Francolí. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Els efectes negatius de la crisi del sector de l’avellana es feren notar en el nombre d’habitants a partir del decenni del 1960.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, reedificada al segle XVII, i per l’antic casal dels barons de Vallgornera (anomenat el Castell). Al segle XII fou el centre templer de la comanda del Rourell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rosselló (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 9,92 km2, 252 m alt, 3.083 hab (2017)

0segriaSituat al nord de Lleida, a la plana regada pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, poc abans de la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el Segre.

Predomina l’agricultura de regadiu (especialment arbres fruiters: pereres, pomeres i presseguers), al secà hi ha ordi, farratges i hortalisses. La ramaderia és integrada per bestiar boví, oví, llaner, porcí, aviram i conills. Hi ha una cooperativa que es dedica a la comercialització dels productes agraris. Petita indústria (central fruitera, fàbriques de mobles, paper i filatures). Àrea comercial de Lleida.

El poble és a la dreta del canal de Pinyana; l’església parroquial de Sant Pere ad Vincula, d’estil neoclàssic, és del segle XVIII. El nom del lloc prové del seu repoblador Guillem de Rosselló. Quedà pràcticament abandonat després de la guerra de Successió, però es reféu al llarg del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rodonyà (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 8,49 km2, 312 m alt, 498 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb el Baix Penedès, al peu del coll de Rubiola, a l’esquerra del Gaià i accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell.

Agricultura totalment de secà; el principal conreu és l’olivera, seguit dels de la vinya i els ametllers; els cereals i els garrofers han desaparegut pràcticament. Complementa l’economia l’avicultura i la indústria (mobiliari urbà, serveis i construcció); estiueig. Àrea comercial de Valls. El 1900 tenia 912 hab.

El poble és centrat per l’antic castell de Rodonyà (segle XIII), centre de la baronia de Rodonyà, i l’església parroquial de Sant Joan Degollat, neoclàssica del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, la urbanització de Santa Cristina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Les Comes

Roda de Berà (Tarragonès)

7 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 16,50 km2, 57 m alt, 6.354 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, en una platja llarga i arenosa, al límit amb el Baix Penedès, al nord-est de Tarragona. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra de Quadrell. La superfície inculta ocupa quasi la meitat del terme, i és ocupada per la garriga, pasturatge i bosc.

L’agricultura és predominantment de secà: sobresurt en primer lloc l’ametller, seguit d’oliveres, avellaners i garrofers. Cooperativa agrària. Amb tot, el sector turístic i dels serveis, concentrat al sector litoral del municipi, és la principal font d’ingressos. Àrea comercial de Tarragona. Augment demogràfic important des del 1960 (llavors, 583 h).

El poble és al peu del sector muntanyós, a uns 2 km. de la costa; església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn, a més, l’arc de Berà, monument històrico-artístic i mostra important de l’art romà a Catalunya, i la caseria i el santuari de Berà. Han estat identificats el castell de Roda i el de Berà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

7 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,47 km2, 566 m alt, 241 hab (2017)

0concaSituat en un fondal al sud-oest del coll de Deogràcies, a la capçalera del riu Vallverd, afluent del Francolí. Més d’una tercera part del territori és inculte (matollar i bosc).

Agricultura de secà, amb predomini de cereals, vinya i ametllers; minsa agricultura de regadiu. Cooperatives agràries. Antic comerç especialitzat en safrà. Estiueig. Àrea comercial de Valls.

Màxim de població a l’any 1887 (llavors 813 h), i des d’aleshores s’ha anat reduint; molts emigraren, sobretot a Amèrica, arran del desastre de la fil·loxera.

El poble es troba entre el riu de Vallverd i el seu afluent la riera de Rocafort. L’església parroquial de Sant Salvador és barroca. El castell de Rocafort, que fou el centre de la baronia de Rocafort, no es conserva; modernament s’ha bastit un nou castell aprofitant les pedres del lloc enderrocat de Torlanda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques