Arxiu d'etiquetes: pobles

Riudellots de la Selva (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 13,12 km2, 98 m alt, 2.029 hab (2017)

0selvaSituat a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès, a la conca mitjana de l’Onyar, afluent del Ter.

Agricultura, amb predomini del secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que aprofita els regatges derivats del riu. Complementa l’economia local, el sector ramader (bestiar boví, principalment, i l’avicultura) i el sector industrial (alimentària, química i de la construcció). La proximitat a la ciutat de Girona ha permès el desenvolupament del sector terciari i dels serveis, empès per les nombroses urbanitzacions, xalets i segones residències que s’hi han construït. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de l’Onyar. Església parroquial de Sant Esteve (1565), gòtica-tardana.

En la nombrosa població disseminada hi ha els veïnats de la torre Ponça i de l’hostal Nou i el de l’Estació de Riudellots.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Fiporc

Riudaura (Garrotxa)

14 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 23,60 km2, 572 m alt, 475 hab (2017)

0garrotxa(pop: Ridaura)  Situat a les ribes de la riera de Ridaura, subafluent del Fluvià, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Ripollès. Els roures i els faigs ocupen gran part del territori.

Gràcies a la humitat climàtica, s’hi conreen (de secà) blat de moro i alfals. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Entre les activitats industrials és remarcable la fabricació de gèneres de punt. Àrea comercial d’Olot. Durant el segle XX ha anat perdent població.

El poble és a la confluència de les rieres que formen el Ridaura. L’església parroquial de Santa Maria és la del monestir de Ridaura.

El municipi comprèn a més l’església de Sant Miquel del Mont, el santuari de Font de Joan, el veïnat d’Artigues i la masia de la Plana de Cruanyes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,34 km2, 1.173 m alt, 93 hab (2017)

0baixa_cerdanya(o Riu de Pendís)  De nova creació en segregar-se el 1997 del de Bellver de Cerdanya. Situat a la Batllia, a l’accès nord del túnel del Cadí, el terme s’estén pels vessants nord-orientals de la serra de Cadí, entre el Moixeró fins a la plataforma terciària de Urús; drenada pel torrent de les Planes, afluent, per l’esquerra, del Segre. El terme és ple de boscos de pì negre, d’avet i de pi roig,

Agricultura de secà (farratges, cereals i patates) i de regadiu, que aprofita els regatges derivats del Segre. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí).

El poble s’assenta a la dreta del torrent de les Planes, al voltant de l’església parroquial dedicada a sant Joan Baptista (construïda el 1011, però restaurada i modificada al segle XVIII), conserva un retaule barroc del 1754.

El terme comprèn també el poble de Canals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riner (Solsonès)

13 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 47,10 km2, 830 m alt, 262 hab (2017)

0solsonesSituat a la vora del riu Negre (o riera de Solsona), afluent del Cardener, al sud-est de la comarca, al límit amb el Bages. Pinedes i rouredes ocupen una part important del terme.

Activitats agrícoles i ramaderes; conreus de cereals, patates i farratges. La ramaderia de bestiar porcí o oví complementa l’economia. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Solsona; l’església parroquial és dedicada a sant Martí.

El terme comprèn, a més, l’agregat de Freixenet de Solsona (que és el nucli més habitat del terme), la masia i església romànica de Sant Diumenge, la parròquia i poble de Su, l’església de Sant Jaume de Riner, l’hostal del Galtanegra, la caseria d’Avellanosa, el santuari marià del Miracle (amb l’antiga albergueria, o Casa Gran, renaixentista) i l’antic terme de Santa Susanna.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riera de Gaià, la (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,76 km2, 28 m alt, 1.704 hab (2017)

0tarragonesSituat a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme de nord a sud, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al nord-est de Tarragona, amb el terme del qual limita.

Els conreus d’horta, regats amb aigües derivades del Gaià, s’estenen vora el riu; hi predomina, però, el secà, destinat sobretot als cereals i a la vinya, seguit dels avellaners, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrícola. Petites indústries dedicades al sector tèxtil i tallers mecànics. Àrea comercial de Tarragona.

La població s’estén en forma de poble-camí, al llarg del curs del riu. L’església parroquial és dedicada a santa Margarida.

El municipi comprèn, a més, el poble d’Ardenya i la caseria i antigua quadra de Virgili.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riells i Viabrea (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 26,98 km2, 96 m alt, 3.922 hab (2017)

0selvaSituat al vessants orientals del massís del Montseny, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. La zona forestal ocupa gran part del terme municipal (alzines, faigs, pins, etc).

Produeix cereals, patates, hortalisses i oliveres. Bestiar boví i porcí. Explotació forestal. Indústria química, del paper i alimentària (làctics). Té una certa importància el sector turístic i l’estiueig. Àrea comercial de Girona. Una bona part de la població viu disseminada pel terme en masies.

La capital és el poble de Riells, on hi ha l’església parroquial de Sant Martí de Riells, en part romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Sant Llop de Viabrea, on hi han diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ribera d’Urgellet, la (Alt Urgell)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 106,96 km2, 702 m alt, 936 hab (2017)

0alt_urgell(ant el Pla de Sant Tirs)  Situat a banda i banda del Segre, poc abans d’estretir-se camí del pantà d’Oliana, al sud-oest de la Seu d’Urgell. El sector muntanyós és ocupat per boscs de pins, roures i alzines.

A l’agricultura, predominen els conreus de regadiu (farratges, fruiters i productes d’horta) sobre els de secà (cereals). La ramaderia de bestiar boví (per a la producció de llet), és una de les principals fonts d’economia; també hi ha bestiar oví. Indústries alimentàries, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció.

La capital és el poble del Pla de Sant Tirs.

Dins el terme s’hi troba l’aeroport de la Seu d’Urgell. L’any 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs li foren annexats els antics termes d’Arfa, la Parròquia d’Hortó i Tost, i rebé el nom oficial actual.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ribera d’Ondara, la (Segarra)

17 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 54,47 km2, 570 m alt, 433 hab (2017)

mapa segarraNom oficial donat el 1972 al municipi de Sant Antolí i Vilanova quan li fou unit el terme de Sant Pere dels Arquells. Situat a la vall del riu d’Ondara, al sud-est de la comarca, al límit amb l’Anoia.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i civada), seguits dels d’ametllers i oliveres. Ramaderia de llana i porcina, a més de granges avícoles. Àrea comercial de Cervera. La població augmentà durant els tres primers decennis del segle XX, però retrocedí a partir del 1940, fins al decenni del 1990, en què acusà un increment.

El poble de Sant Antolí és el cap del municipi.

El terme comprèn també els pobles de Vilanova de Sant Antolí, els Hostalets de Cervera, Montpalau, Briançó, la Sisquella, Llindars, Gramuntell i Montfar, i els nuclis de Rubinat, de Pomar i de Montlleó (tots tres amb esglésies romàniques).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riba, la (Alt Camp)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 7,99 km2, 263 m alt, 590 hab (2017)

0alt_campSituat a la confluència del Francolí amb el Brugent, al sector dit de l’estret de la Riba, lloc de pas del Francolí entre les calcàries de les muntanyes de Prades, sistema orogràfic que accidenta força el terme i s’obre pas vers el Camp de Tarragona. El 82% de la superfície és inculte.

Els regatges permeten l’agricultura de regadiu (conreus d’horta) al costat del riu; al secà hi ha oliveres i ametllers. La majoria de les terres són explotades directament pels propietaris. El desnivell del Brugent és aprofitat per a la indústria; hi sobresurt la paperera, i hi havia tingut tradició la indústria tèxtil. Hi ha pedreres i mòlta de minerals. Àrees comercials de Valls i Reus. La població registrà un màxim demogràfic durant el segle XIX gràcies a una vintena de molins paperers, i durant el segle XX ha tingut oscil·lacions.

El poble, a la confluència dels dos rius, té dos nuclis antics, el del Cap de la Riba i el central, on hi ha l’església parroquial de Sant Nicolau, barroca (construïda el 1764-70). Barri setcentista anomenat de la Carretera; i també hi ha el barri de la Ràpita.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Renau (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,22 km2, 175 m alt, 153 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau, al nord-est de Tarragona.

La meitat del territori és ocupat per l’agricultura de secà, el principal conreu és la vinya, seguit del de garrofers, avellaners, oliveres, ametllers i cereals. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatges i boscs. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Regressió demogràfica, en via de despoblament.

El poble és a la dreta de la riera de Renau; església parroquial de Santa Llúcia.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Peralta, la caseria de l’Altrera i l’ermita del Lloret.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques