Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Bartomeu del Grau (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 34,40 km2, 868 m alt, 858 hab (2017)

0osonaSituat a l’altiplà del Lluçanès, separat del terme de Gurb pels cingles de Sant Bartomeu del Grau (904 m alt). L’àrea forestal és ocupada per bosc de pins i pasturatges.

Agricultura de secà: cereals (blat, ordi, civada i sègol) i patates. Ramaderia porcina. Indústria tèxtil. S’ha desenvolupat la funció d’estiueig i de segona residència (torres i urbanitzacions). Àrea comercial de Vic.

El poble es formà a partir del 1672 prop d’un antic hostal; el 1780 s’hi bastí l’actual església parroquial.

El municipi comprèn, també l’antiga quadra dels Boquers i les esglésies de Sant Genís Sadevesa i de Sant Jaume de Fenollet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

15 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 13,70 km2, 258 m alt, 6.005 hab (2017)

0valles_oriental(o Vilamajor, o Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor)  Situat al vessant septentrional del Montseny, a la vall de la riera de Vilamajor, afluent del Mogent per la dreta, al nord-est de Granollers.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen cereals (blat, moresc i ordi), patates, farratge i vinya; el regadiu es possible a petita escala mitjançant l’aprofitament d’aigua de pous, i produeix hortalisses, patates i farratge. Important ramaderia ovina, porcina i bovina. Granges avícoles. Indústria tèxtil, sidero-metal·lúrgica, de la construcció i de materials per a la construcció. Estiueig. Població en ascens, bona part de la qual es troba disseminada.

El poble es formà a redós de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, construïda el 1555, renovada el 1798 i bastida de nou després del 1939.

El terme comprèn a més notables masies dels segles XVI-XVII, diverses barriades, com la del Pla i el poble del Fou (en depenia l’antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)

19 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 47,73 km2, 289 m alt, 363 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud de la serra de Finestres, a la vall del riu Llémena, al sud-est de la comarca i al límit amb la Selva i el Gironès.

Agricultura majoritàriament de secà (cereals, llegums i patates) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Àrea comercial d’Olot.

El poble, centrat per l’antiga església parroquial de Sant Aniol, d’origen romànic i molt modificada posteriorment, es troba a la dreta de la riera de Llémena.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Esteve de Llémena, la Barroca, les Medes, els santuaris o esglésies de Finestres (antic poble i monestir), de Bustins, d’Elena i de Bell-lloc de Llémena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Andreu Salou (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 5,96 km2, 132 m alt, 150 hab (2017)

0gironesSituat a l’extrem sud de la comarca, a la confluència de les rieres de Verneda i Benaula amb el seu col·lector el riu Onyar, al límit amb la Selva. El terme és pla, amb un sector, més aviat petit, de bosc de pins.

Economia agrícola, fonamentalment de secà (blat, moresc i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar boví). Granges agropecuàries (llet i carn). Àrea comercial de Girona.

El poble és en una petita elevació a l’esquerra de la riera de Gotarra. Església parroquial de Sant Andreu. El lloc és esmentat l’any 1280, i pertanyé a la corona. L’església parroquial fou de l’ardiaconat de la Selva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Agustí de Lluçanès (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,22 km2, 816 m alt, 86 hab (2017)

0osonaSituat al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Ter. Gran part del terme és coberta de boscos de pins i alzines i brolles; els pasturatges ocupen un 29% de la superfície.

Agricultura de secà: blat, patates i blat de moro. La ramaderia, primordialment ovina, i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Vic.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Agustí, inicialment sufragània de la de Lluçà, esmentada el 905, refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un nou portal vers el 1731.

El municipi comprèn, també, el raval de l’Alou (que es formà a la fi del segle XVIII), l’església de Sant Genís del Pi i el conegut santuari marià dels Munts, vinculat religiosament a Sant Boi de Lluçanès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Salt (Gironès)

13 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 6,64 km2, 83 m alt, 29.836 hab (2017)

0gironesSituat a la dreta del Ter, a tocar del terme de Girona, a l’oest d’aquesta ciutat, de la qual formà part com a entitat agregada des del 1974 fins al 1983.

El sector agrícola tradicional (hortalisses al sector de la sèquia i cereals), predominant temps enrere, fou desplaçat per la indústria tèxtil cotonera, que produí un increment de població afavorit per la proximitat de Girona. A més de la indústria tèxtil, sobresurt la de maquinària agrícola i la construcció de mobles. Àrea comercial de Girona.

El poble s’estén a la dreta de la sèquia Monar i forma un continu amb l’antic veïnat de Salt o de Sant Antoni i també amb Santa Eugènia de Ter. L’església parroquial és dedicada a sant Cugat.

La diputació de Girona instal·là dins el terme l’hospital psiquiàtric de la província.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Salou (Tarragonès)

35 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 15,13 km2, 2 m alt, 26.233 hab (2017)

0tarragonesSituat a la Costa Daurada i centrat per la platja de Salou, a l’angle septentrional del golf de Sant Jordi, a redós del cap de Salou, a on hi ha el far de Salou.

L’economia del municipi deriva fonamentalment de les activitats del sector terciari, en especial del turisme, compta amb nombrosos allotjaments, residències secundàries, apartaments, hotels, etc. Aquest sector té un marcat caràcter estacional (mesos d’estiu), i la població es multiplica per quinze en les temporades de màxima afluència. El gran contingent d’estiuejants prové de terres aragoneses, a causa de la proximitat i de les òptimes condicions de comunicació amb Aragó. Àrea comercial de Tarragona. Fins al 1989 formà part del municipi de Vila-seca.

El poble és al centre de la platja de Salou. Torre Vella de defensa (segle XVI). Parc recreatiu de Port Aventura, inaugurat el 1995. Del port de Salou, utilitzat des de l’edat mitjana, hi sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca (1229) i conegué un gran tràfic lligat a la comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Salomó (Tarragonès)

9 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,21 km2, 165 m alt, 545 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, 21 km al nord-est de Tarragona, a l’esquerra del Gaià i accidentat per la serra de Montferri.

L’agricultura es destina als conreus de secà (garrofers, vinya, oliveres i cereals). Ramaderia (bestiar porcí, conills i avicultura). Cooperativa agrària (vi i oli).

El poble és a la vora de la riera de Salomó, afluent per l’esquerra del Gaià. L’església parroquial de Santa Maria, amb portalada romànica i campanar amb glorieta; conserva el Sant Crist de Salomó, venerat a la comarca i amb representacions litúrgiques anuals del ball del Sant Crist (cada diumenge del mes de maig).

El municipi comprèn, a més, la masia i antic terme de la Pollarossa i l’antiga quadra de Masbrú; s’ha trobat interessants restes de l’eneolític a la Cova Fonda o de Vergeràs, prop del Gaià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball del Sant Crist – Cooperativa Agrícola

Sales de Llierca (Garrotxa)

10 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,82 km2, 260 m alt, 147 hab (2017)

0garrotxaSituat en un pla, a l’esquerra del riu Llierca, des de la serra de Gitarriu fins a la vall del Fluvià.

Modesta agricultura de secà (cereals i patates) i ramaderia (bestiar boví i oví). Explotació forestal. Àrea comercial d’Olot. La població es troba disseminada.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Martí (antigament dita de Cabissó), a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, a la dreta de la riera de Borró. L’origen del lloc és l’antic castell de Sales, les impressionants ruïnes del qual s’aixequen a 1 km en posició estratègica, dalt d’un contrafort, centre de la baronia de Sales.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sadernes, Entreperes i Montellà, el despoblat de Gitarriu i el castell Sespasa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Saldes (Berguedà)

40 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,40 km2, 1.215 m alt, 275 hab (2017)

0berguedaSituat al peu del Pedraforca, prop del riu de Saldes, al nord-oest de la comarca. El territori és molt accidentat, amb el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m alt) com a punt més elevat.

Es conrea una petita part de la superfície total (farratges, patates i cereals), la resta del territori es poblada sobretot per boscos de pins i, en menor quantitat, per faigs i avets. Important ramaderia; sobretot la producció lletera. Mines de carbó. Àrea comercial de Berga.

Al poble hi ha el castell de Saldes, restaurat en part, amb església romànica. Centre excursionista. Ruïnes de l’antic monestir de Sant Sebastià de Sull.

El terme també té com a agregats els pobles de Maçaners i l’Espà. el llogaret de Molers i el santuari de Gresolet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques