Arxiu d'etiquetes: pobles

Torre de l’Espanyol, la (Ribera d’Ebre)

1 Resposta

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 27,90 km2, 164 m alt, 634 hab (2017)

0ribera_ebreSituat als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló, a l’esquerra de l’Ebre, drenat pel seu afluent, el riu de la Torre, que neix al sector oriental del terme, a les ribes del barranc de Vinebre, al límit amb el Priorat. El sector muntanyós és cobert de pasturatges, garriga i boscs.

Predomina l’agricultura de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l’Ebre i de fonts. La majoria de les explotacions agràries són d’extensió mitjana. Ramaderia de llana i avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Petita indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.

El poble, d’origen islàmic, és en una elevació al vessant esquerra de la vall de la Torre; església parroquial de Sant Jaume.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de Fontaubella, la (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 7,11 km2, 369 m alt, 137 hab (2017)

0priorat(o la Torreta)  Al sud-est de Falset i de la comarca, al límit amb el Baix Camp i accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera i de la mola de Colldejou, a les ribes de la capçalera de la riera de Marçà. La superfície inculta ocupa gairebé el 80% del terme: garriga, bosc i pasturatges.

Agricultura de secà, els principals conreus són la vinya, els ametllers, els avellaners, les oliveres i els cereals i només 5 ha de regadiu. Ramaderia porcina. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Reus.

El poble és al nord del terme, a l’esquerra de la riera de Marçà; l’església parroquial és dedicada a santa Maria; prop seu hi ha les ruïnes d’una antiga torre de defensa. El lloc pertangué a la mitra de Tarragona.

Dins el terme hi ha el despoblat de Fontaubella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de Claramunt, la (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 15,02 km², 363 m alt, 3.707 h (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, drenat per l’Anoia i accidentat per la serra d’Orpinell, al sud-est d’Igualada, al límit amb l’Alt Penedès.

A l’agricultura predominen els conreus de secà (cereals, vinya i olivera) sobre els de regadiu (hortalisses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria paperera, de la construcció, del calçat i alimentària. Central elèctrica. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a la dreta del riu de Gost; es formà a redós de la torre bastida 1070 pels senyors del castell de Claramunt; al seu costat es construí l’església parroquial de Sant Joan, sufragània de la de la Pobla de Claramunt fins al 1869.

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Torre Baixa i Vilanova d’Espoia i la caseria de la Serra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de Capdella, la (Pallars Jussà)

51 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 165,27 km2, 1.075 m alt, 754 hab (2017)

0pallars_jussa(o la Torre de Cabdella)  Situat a la vall Fosca, a la ribera del Flamicell, als vessants de la serra de Montsent, comprèn l’extrem nord de la comarca, que coincideix amb la vall alta del riu. El terme és molt muntanyós.

Agricultura de secà (cereals, patates i farratges); el regadiu és destinat majoritàriament a prats i a una mica d’horta. Important ramaderia bovina, equina i ovina. Explotació forestal. Central hidroelèctrica de Cabdella, amb aprofitament dels estanys de capçalera del Flamicell, i de l’estany Gento–Sallente. Pren importància el sector turístic, en especial el turisme rural. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. La població cresqué el 1970 gràcies a l’annexió del municipis de Mont-ros i la Pobleta de Bellveí.

El poble és situat a l’esquerra del Flamicell, al peu de la serra d’Altars; església romànica de Sant Martí de Cabdella.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Espui, Astell, Aiguabella, Cabdella, Guiró i Oveix, l’església de Sant Cristau d’Oveix i el santuari de Far.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tornabous (Urgell)

19 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 24,17 km2, 289 m alt, 858 hab (2017)

0urgellSituat a l’àrea regada pel canal d’Urgell, en un territori pla, al sud de la serra d’Almenara.

Alterna l’agricultura de secà (cereals i oliveres) amb la de regadiu, que ocupa la major extensió (cereals, arbres fruiters i farratges) i aprofita aigües derivades del canal per mitjà de sèquies. Avicultura i granges de bestiar porcí. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al sector occidental del terme; església de Santa Maria, d’origen romànic.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de la Guàrdia d’Urgell i el Tarrós, les antigues quadres d’Espigolell, la Pobla, Salaverd i Espígol, on hi ha les restes d’un antic poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torms, els (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,75 km2, 476 m alt, 147 hab (2017)

0garriguesSituat al sud-oest de la comarca, a la vall de la riera de Juncosa o vall Major, als vessants septentrionals de la serra la Llena. Drenen també el terme les valls del Salt i la Cansada. El terreny és abrupte i rocallós. La tercera part del territori és ocupada per petits boscs de pins i pasturatge.

Agricultura de secà (oliveres, cereals i ametllers). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra de la riera de Juncosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista té una notable façana barroca del segle XVIII.

El lloc fou venut el 1224 al monestir de Poblet, que l’any següent atorgà carta de població.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torelló (Osona)

37 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,48 km2, 508 m alt, 13.995 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, al peu de la serra de Bellmunt, a la confluència del Ter amb el seu afluent esquerre el Ges, al nord de Vic.

L’agricultura és quasi totalment de secà, i es reguen únicament horts familiars que produeixen hortalisses. Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), patates i farratges. Ramaderia bovina i sobretot porcina. Avicultura. És un centre industrial tradicional; al final del segle XVIII (1787) hi havia establiments dedicats a la fabricació de baietes, pintes (9 establiments) i objectes de torneria de banya i fusta (40 establiments), i durant el segle XIX es desenvolupà la indústria tèxtil, aprofitant la força hidràulica del Ter. En l’actualitat hi sobresurten la indústria de filats i teixits de cotó, la indústria sidero-metal·lúrgica i de torneria de la fusta. Àrea comercial de Vic.

El poble, que és a l’esquerra del riu Ges, es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu de Torelló, dels segles XVII-XVIII. La moderna expansió urbana ha fet crear nous barris i la nova parròquia de Montserrat. Prop de la vila hi ha el santuari de Rocaprevera.

Al terme hi ha notables masies: Espadamala, Cervià, Puigbacó, Puigdassalit, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tona (Osona)

18 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 16,54 km2, 596 m alt, 8.114 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud de la plana de Vic.

L’agricultura és totalment de secà i es basa en el conreu de cereals (blat, principalment), patates i farratges; hi predomina la petita explotació agrària. Ramaderia. Important activitat industrial basada en la indústria sidero-metal·lúrgica, la fabricació de mobles, la producció de materials per a la construcció (bòbiles), la tèxtil i l’alimentària (embotits). Centre balneari (aigües minerals clorurades sòdiques, sulfuroses i bromo iodurades lítiques) i d’estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

El poble es troba a la dreta de la riera de Tona, sota el puig del Castell (691 m alt), on s’aixequen les restes del castell de Tona i l’antiga església parroquial de Sant Andreu, romànica; l’actual és l’església de Santa Maria del Barri, del segle XIX (antic santuari de Lurda).

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Mont-rodon, així com diverses masies i torres d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tiana (Maresme)

23 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,95 km2, 136 m alt, 8.645 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral mediterrani, al límit amb el Barcelonès, als vessants de la Serralada Litoral (la Conreria, 413 m alt), al nord-est de Barcelona. El terme és drenat per diversos torrents que desguassen directament al mar.

L’activitat agrícola és troba en regressió davant la intensa urbanització; petites extensions dedicades al conreu de vinya, cereals i flors. És tradicional la indústria tèxtil i pren cada cop més importància la indústria de la construcció, aquesta última, beneficiada per les diverses urbanitzacions i segones residències que s’hi troben. Gran part de la població treballà a l’àrea industrial de Barcelona, ciutat d’on depèn la seva àrea comercial.

El poble és al peu dels vessants muntanyosos; l’església parroquial és de la fi del segle XIX.

El municipi comprèn, també, el santuari de la Mare de Déu de l’Alegria, can Sant-romà, amb restes d’una vil·la romana, la cartoixa de Montalegre i l’antic monestir de la Conreria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Terrades (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 20,96 km2, 228 m alt, 306 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la Garrotxa empordanesa, accidentat per la serra de la Mare de Déu del Mont, al peu del turó de Santa Magdalena, al nord-oest de Figueres.

Agricultura de secà; els conreus més difosos són els de cereals, farratges, vinya i olivera, i els d’hortalisses i de patates, a les àrees regades. Ramaderia (cria de bestiar boví i porcí) i avicultura. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra del Rissec; l’església parroquial de Santa Cecília fou construïda després de la guerra civil.

El municipi comprèn, a més, el poble de Palau-surroca, els veïnats de la Penya, Subirats i la Guàrdia de la Muga, el barri del Mas, les antigues esglésies de Santa Maria de Codony i de Santa Magdalena i el santuari de la Salut de Terrades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques