Arxiu d'etiquetes: pobles

Tavertet (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 32,49 km2, 869 m alt, 116 hab (2017)

0osonaSituat a les Guilleries, sobre el pantà de Sau, a l’altiplà de Collsacabra, al nord-est de la comarca. La meitat del terme municipal és ocupat per vegetació natural (boscos de pins, alzines, roures i faigs).

L’agricultura, totalment de secà, produeix cereals (blat, ordi, moresc) i patates. Ramaderia bovina i ovina; aviram. Ha esdevingut centre turístic, amb nombroses cases amb funcions de segona residència. Àrea comercial de Vic. Poblament dispers en masies (la Perereda, Sobiranes, etc).

El poble és troba al sud del terme, centrat per l’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica (segle XI, ampliada el segle XVII i restaurada modernament).

Esglésies també romàniques de Sant Miquel de Sorerols i de Sant Bartomeu Sesgorgues. Es conserven restes prehistòriques, i dins el terme es troba una de les més llargues (3.216 m) coves modelada en gres de tot el món, amb 175 m de fondària.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tavèrnoles (Osona)

6 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 18,76 km2, 537 m alt, 317 hab (2017)

0osonaSituat a les Guilleries, a la dreta del Ter i el seu afluent, la riera de Tavèrnoles, a la plana de Vic, accidentat per la serra de Savassona. Una gran part del terme municipal és ocupada per vegetació natural (boscos de pins, alzines i roures).

Agricultura de secà (blat, ordi, panís, patates i farratges). Important ramaderia (bovins, ovins i porcins); avicultura. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Vic. Població disseminada.

El poble és centrat per l’interessant església parroquial romànica de Sant Esteve (erigida el 1083 i modificada el 1728 amb una nova façana), amb una cripta i de planta d’una sola nau coberta amb volta.

Al terme hi ha també el poble i antic castell de Savassona (amb l’església romànica de Sant Feliu de Savassona).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tarroja de Segarra (Segarra)

5 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 7,61 km2, 460 m alt, 181 hab (2017)

mapa segarra(o Torroja)  Situat en terreny pla, a la vall mitjana del Sió, al nord de Cervera. El territori, pla, és cobert gairebé tot pels conreus.

L’economia es basa en l’agricultura, en la seva major part de secà: és conreen cereals, vinya, oliveres, fruiters i patates. Les poques terres de regadiu són prop del riu (patates, hortalisses i farratge). La cria de bestiar (oví i porcí) i les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Cervera. Població en descens.

El poble és a la dreta del Sió; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador, amb elements romànics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tarrés (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,01 km2, 578 m alt, 99 hab (2017)

0garriguesSituat en un terreny pla, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat, travessats pel forat de Tarrés, túnel per on passa el ferrocarril. Quasi la meitat del terme és ocupat pel bosc i el matollar.

L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu, la qual aprofita aigua de deus; els conreus més difosos són cereals, vinya i oliveres. Avicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al sector meridional del municipi; església parroquial de l’Assumpció.

Dins el terme hi ha una pedrera que fou molt utilitzada pels constructors del monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tamarit -Tarragonès-

15 Respostes

(Tarragona, Tarragonès)

Poble, situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat. La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra.

La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població; en conserven la propietat els seus descendents. L’església del castell, que esdevingué parroquial (Santa Maria), és d’origen romànic.

El castell fou conquerit i aprisiat per Bernat Sendred de Gurb, que el 1049 el vengué a Ramon Berenguer I; aquest l’infeudà a Sunyer (1050-53), amb l’obligació de residir-hi, i el 1055 el cedí a Bernat Amat de Claramunt, juntament amb el títol vescomtal de Tarragona, amb vista a la conquesta i el repoblament de la ciutat de Tarragona (comtat de Tarragona), que no es portà a terme fins quasi un segle més tard. Això donà un relleu especial al castell de Tamarit, que fou a l’època el punt més avançat de la conquesta.

A desgrat de dir-se’n senyors els Claramunt i després els seus successors els Cardona, els comtes de Barcelona continuaren posseint-ne el domini superior. Els Claramunt i els Cardona l’infeudaren a diversos personatges, entre els quals els Banyeres.

La importància creixent del tràfic comercial marítim vers el sud català féu que hom establís la lleuda de Tamarit (1243), que percebien el rei i els Claramunt.

El domini dels Cardona durà fins el 1318 i passà després al baró Francesc de Vallgornera, que el 1339 el vengué a l’arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes (els arquebisbes tenien dominis a Tamarit des del 1244) i la mitra tarragonina conservà la jurisdicció del lloc fins al segle XIX.

Tallada d’Empordà, la (Baix Empordà)

8 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,56 km2, 20 m alt, 450 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un terreny pla, al sector nord de la comarca i a l’esquerra del Ter, encara que la part nord-est és més abrupta, ocupada per la serra de Marenyà o de Sant Grau.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, que alternà secà i regadiu gràcies a aigües derivades del Ter; els conreus més difosos són els de blat, moresc i farratges, als sectors de regadiu, i de cereals, vinya, oliveres i farratge, a les àrees de secà. Ramaderia bovina, porcina i aviram. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Girona.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, dels segles XII-XIV.

Al terme hi ha diverses fortificacions medievals i comprèn els pobles de Tor, Canet de Verges i Maranyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Talavera (Segarra)

10 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 30,11 km2, 791 m alt, 250 hab (2017)

mapa segarraSituat al sud de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la capçalera del riu d’Ondara, al peu del turó de Suró (827 m alt). Hi ha una part de sector forestal de bosc (roures, pins i alzines) i de pasturatges.

L’agricultura és quasi íntegrament de secà; els conreus més difosos són el blat i l’ordi. Ramaderia de llana i aviram. Població en part disseminada en poblets. Àrea comercial de Cervera.

El poble és al sector occidental del terme, en una elevació on hi ha les restes de l’antic castell de Talavera; església parroquial de Sant Salvador.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pavia, Santa Fe de Montfred, Civit, Bellmunt de Segarra, Pallerols, Ondara i les caseries de Suró i de Rodell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Talamanca (Bages)

4 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 29,43 km2, 552 m alt, 193 hab (2017)

0bagesSituat en una planícia, al sector oriental de la comarca, a l’esquerra del Llobregat, límit occidental del terme. El territori, molt trencat, és drenat per la riera de Talamanca, afluent per la dreta de la de Mura (aquesta forma el límit meridional). Dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (boscos de pins i alzines), i alterna amb importants claps de rocam.

La resta és dedicada a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Ha esdevingut centre d’estiueig i de segones residències.

El poble és en un planell de la serra del Rossinyol, damunt la riba esquerra de la riera de Talamanca; l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), té una interessant portada romànica i conté el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca; de l’antic castell de Talamanca no resta pràcticament res.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tagamanent (Vallès Oriental)

16 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 43,31 km2, 354 m alt, 326 hab (2017)

0valles_orientalSituat al vessant occidental del Montseny, vora el puig de Tagamanent (1.055 m alt), al nord de la comarca. El bosc de pins, alzines, roures i faigs i els pasturatges ocupen una gran part del terme.

Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i llegums); petites extensions de regadiu prop del Congost. Ramaderia de bestiar boví i oví. Pedreres en explotació, que donen abast a una destacada indústria de materials per a la construcció. Modernament ha esdevingut lloc d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és Santa Eugènia del Congost (amb l’església parroquial). El castell de Tagamanent és a l’extrem occidental del pla de la Calma.

El municipi comprèn, a més, el poble de la Móra, el veïnat de l’Avencó i nombroses masies, algunes ja abandonades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Susqueda (Selva)

16 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 50,61 km2, 816 m alt, 98 hab (2017)

0selvaSituat a la vall del Ter, accidentat per les Guilleries i el Collsacabra, al nord-oest de la comarca, al límit amb Osona i la Garrotxa. Pantà de Susqueda. El terme, molt accidentat, és ocupat en gran part pel bosc i les pastures.

Agricultura de secà (cereals i farratge). Modernament ha sofert un greu procés de despoblació. Àrea comercial de Girona.

L’antic cap municipal, Susqueda, fou negat pel pantà de Susqueda el 1961, i fou a partir d’aquell moment que el poble de Sant Martí Sacalm esdevingué nou cap municipal.

El terme comprèn, a més, el castell de Fornils, el poble i l’antic monestir del Coll i els santuaris del Far i de Sant Benet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques