Arxiu d'etiquetes: pobles

Sudanell (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 8,69 km2, 152 m alt, 874 hab (2017)

0segriaSituat a la confluència del Set amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Reguen el terme, a més, el canal de Seròs i la sèquia de Torres.

Agricultura amb conreus de regadiu, els fruiters (presseguers, pomeres i pereres) constitueixen la base de la riquesa agrícola; al secà s’hi conreen cereals. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i avicultura. La indústria es limita als sectors derivats de l’agricultura (fabricació de pinsos) i a una fàbrica de productes químics. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra del riu Set, poc abans de la seva confluència amb el Segre. L’església parroquial és dedicada a sant Pere i és obra de la fi del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Subirats (Alt Penedès)

30 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 55,90 km2, 243 m alt, 3.013 hab (2017)

0alt_penedesEstès a la dreta del riu d’Anoia, des de la vall de la riera de Lavernó fins a Ordal.

L’agricultura és bàsicament de secà; s’hi conreen vinya, cereals i patates; el regadiu, molt localitzat, aprofita aigües derivades del riu. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. Indústria del cava, tèxtil, de la construcció i metal·lúrgica. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Pau d’Ordal. L’antic castell de Subirats dóna nom al municipi.

El terme comprèn, també, els pobles i llocs d’Ordal, Can Revella, el Vidre, la Torre-ramona (amb la parròquia de Sant Joan Sesrovires), el Pago, Lavern, Can Rossell, els Casots, Can Batista, Can Cartró, les Cases de Ca l’Avi, Cantallops i l’antiga quadra de Savall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Soses (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 30,16 km2, 118 m alt, 1.719 hab (2017)

0segriaSituat a la dreta del Segre, entre les conques d’aquest i del Cinca, al límit amb l’Aragó, al sud de Lleida.

Agricultura primordialment de regadiu gràcies a les aigües derivades del riu, de la sèquia de Soses i del canal d’Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de fruiters, cereals, farratges i oliveres al regadiu, i de cereals i oliveres al secà. Ramaderia (bestiar porcí, boví i oví) i avicultura. Indústries alimentàries (refineria d’oli) i de materials per a la construcció (teuleries). Àrea comercial de Lleida.

El poble és prop del Segre, a la vora de la sèquia de Soses. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca.

El terme també comprèn el despoblat de Gebut, d’origen islàmic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa – Escola

Sort (Pallars Sobirà)

54 Respostes

Municipi i capital comarcal del Pallars Sobirà (Catalunya): 105,05 km2, 692 m alt, 2.128 hab (2017)

0pallars_sobiraSituat a les ribes de la Noguera Pallaresa, el terme s’estén a banda i banda del riu i, a excepció de la ribera, és molt accidentat, car inclou tota la vall d’Àssua.

Alterna l’agricultura de secà, amb la de regadiu, possible gràcies a l’aprofitament de les aigües fluvials: els conreus més estesos són els de cereals, patates i farratges, però la benignitat del clima permet l’existència de conreus típicament mediterranis. Important ramaderia ovina i sobretot bovina (en règim estabulat per a l’obtenció de llet). Aviram. Important centre lleter. Indústria alimentària i de la construcció. També és important com a centre turístic i d’esports d’hivern (Llessui). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

pobl_sortEl nucli principal de població es desenvolupà durant l’edat mitjana al peu del castell de Sort i s’estengué més tard paral·lelament al curs del riu, el qual al començament del segle XX fou desviat en construir-se la carretera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Escola

Soriguera (Pallars Sobirà)

30 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 106,39 km2, 1.258 m alt, 403 hab (2017)

0pallars_sobiraSituat a la vall de Soriguera, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, al sud-est de Sort. El terme és accidentat i, en gran part, cobert de boscos.

Agricultura amb conreus de cereals, patates, lleguminoses i farratges. La font d’ingressos principal, però, és la ramaderia (bestiar boví i oví). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble és a la dreta del riu de Cantó. L’església era sufragània de la parròquia de Junyent.

El municipi comprèn, a més, la vila de Vilamur, els pobles de Freixa, Puiforniu, Rubió, Llagunes, Embonui, Tornafort i Malmercat, les caseries i quadres de Saverneda i Llavaners, i l’antic terme d’Estac (annexat el 1972), amb l’antic castell de Mola de Baro.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sora (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 31,73 km2, 716 m alt, 193 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, al límit amb el Ripollès, a l’esquerra de la riera de Sora, afluent del Ter per la dreta; el sector meridional és drenat per la riera de Cussons. Tot el terme és accidentat pel massís dels Munts, per aixó les dues terceres parts del territori són ocupades per bosc, prats i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Àrea comercial de Vic. Població disseminada, en descens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, refeta al segle XVII.

El municipi comprèn, a més, les esglésies de Sant Pere el Puig, Sant Pere el Pla i Sant Joan de Sora, la masia de Rocafiguera, l’antic castell de Duocastella, el poble de Sant Miquel de Gallifa i els veïnats del Serradet, Corbatera i Cussons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Solivella (Conca de Barberà)

5 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 21,37 km2, 489 m alt, 614 hab (2017)

0concaSituat al límit amb l’Urgell, accidentat per la serra del Tallat, al peu del coll de Belltall, al nord de Tarragona. És drenat per diversos barrancs, que desguassen al riu d’Anguera. A la superfície inculta hi ha bosc, garrigar i pasturatge.

Agricultura de secà, amb conreus de vinya, que ocupa aproximadament un terç dels conreus, seguida dels cereals, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Ramaderia de bestiar oví, porcí, boví i avicultura. Petita indústria de la construcció i de l’alabastre. Àrea comercial de Montblanc. Població en descens.

El poble és troba a la plana, al costat de les ruïnes de l’antic castell de Solivella (o castell de Llorac), bastit entre els segles XV i XVI, al puig de Solivella, centre de la baronia de Solivella. Església parroquial de l’Assumpció (1769); també destaca el molí del Senyor (o molí del Caixes), del segle XIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre d’Estudis Solivellencs

Soleràs, el (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 12,23 km2, 381 m alt, 346 hab (2017)

0garriguesSituat a l’esquerra del Set, afluent del Segre, al sector septentrional de la vall Major, drenada per la riera de Juncosa, a l’oest de la comarca, al sud-est de Lleida. El terreny és trencat, pedregós i estepari, amb clapes de pins i altres arbustos i de matollar.

L’agricultura és de secà, amb predomini de l’olivera, seguida dels cereals i dels ametllers. Ramaderia i cooperativa avícola. Petita indústria agropecuària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra de la riera de Juncosa. Església parroquial de l’Assumpta, neoclàssica. Resta encara l’antiga casa convent del Cister.

El municipi comprèn, a més, l’antic poble de Montmellet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Sobremunt (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,79 km2, 881 m alt, 84 hab (2017)

0osona(o Sant Martí de Sobremunt)  Situat al sector oriental del Lluçanès, separat de la plana de Vic per la serra de Sobremunt, al nord-oest de la ciutat de Vic. El bosc de pins, roures i alzines ocupa una bona part del terme.

L’agricultura es de secà, amb conreus de cereals, farratge, patates i llegums. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Àrea comercial de Vic.

El poble és al sector més septentrional del terme, centrat per l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1094, reedificada el 1620 i ampliada el 1760 i el 1890 amb l’espaiosa capella fonda; el campanar és modern.

El municipi comprèn també l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Siurana d’Empordà (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,53 km2, 33 m alt, 159 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la depressió empordanesa, en una plana al·luvial entre la Muga i el Fluvià, a les vores del canal Sirvent, al nord-est de la ciutat de Girona. Les antigues llacunes, com els estanys de Siurana, han estat dessecades.

L’agricultura ocupa tot el territori, amb predomini de la trilogia cereals, blat de moro i userda; havien tingut importància els conreus d’oliveres i vinyes. Complementen l’economia les activitats derivades del sector agrícola i la ramaderia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la vora del rec Sirvent. Església parroquial de Santa Coloma. Restes de l’antic castell de Siurana.

El municipi comprèn, a més, el lloc de Baseia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques