Arxiu d'etiquetes: platges

Salou (Tarragonès)

33 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 15,13 km2, 2 m alt, 26.233 hab (2017)

0tarragonesSituat a la Costa Daurada i centrat per la platja de Salou, a l’angle septentrional del golf de Sant Jordi, a redós del cap de Salou, a on hi ha el far de Salou.

L’economia del municipi deriva fonamentalment de les activitats del sector terciari, en especial del turisme, compta amb nombrosos allotjaments, residències secundàries, apartaments, hotels, etc. Aquest sector té un marcat caràcter estacional (mesos d’estiu), i la població es multiplica per quinze en les temporades de màxima afluència. El gran contingent d’estiuejants prové de terres aragoneses, a causa de la proximitat i de les òptimes condicions de comunicació amb Aragó. Àrea comercial de Tarragona. Fins al 1989 formà part del municipi de Vila-seca.

El poble és al centre de la platja de Salou. Torre Vella de defensa (segle XVI). Parc recreatiu de Port Aventura, inaugurat el 1995. Del port de Salou, utilitzat des de l’edat mitjana, hi sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca (1229) i conegué un gran tràfic lligat a la comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Roses, badia de

20 Respostes

(Alt Empordà)

Golf de la Costa Brava, situat entre les penínsules del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca. El seu angle meridional assenyala la separació amb el Baix Empordà.

És de forma regular, el·líptica, i té 15 km d’ample a la boca, 18 km a l’interior i 7 km de profunditat. Hi desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries el Fluvià i la Muga, a 3 km un de l’altre. Constitueix una costa baixa i pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus.

Antic lloc obert a la relacions marítimes; les poblacions gregues de Rodes (a la badia de Roses) i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes d’afluència turística on actualment s’estableixen hotels i urbanitzacions.

Premià de Mar (Maresme)

10 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Port de la Selva, el (Alt Empordà)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 41,62 km2, 12 m alt, 992 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s’Arenella i al peu de la serra de Rodes.

El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a créixer.

La vila s’estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca.

Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Nàutic

Pals (Baix Empordà)

22 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)

0baix_empordaSituat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.

El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.

Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Palamós (Baix Empordà)

64 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 13,98 km2, 12 m alt, 17.910 hab (2019)

0baix_emporda

Situat a la fossa tectònica de Palafrugell, on el massís de Begur s’acaba en el cap Gros, al sud-est de la Bisbal d’Empordà; el terme s’estén des del municipi de Mont-ras fins a la badia de Palamós, amb tot un seguit de cales que van des del cap de Planes (davant les illes Formigues) fins al terme municipal de Calonge, al sud.

ECONOMIA: Comptà amb un dels principals ports de pesca del litoral català (port de Palamós), amb prop d’un 5% del total de les captures de Catalunya. El sector secundari, malgrat la puixança del sector turístic, continua essent una de les principals activitats econòmiques; indústria de la construcció (beneficiada pel turisme), química, dels plàstics i metal·lúrgica. La tradicional indústria surera ha sofert una profunda regressió d’ençà la crisi del sector. Completa l’activitat econòmica el sector turístic i els serveis, amb una important indústria hotelera i nombrosos apartaments; l’afluència de turistes a l’estiu triplica el nombre d’habitants, que arriben prop dels 50.000; els principals nuclis turístics, a més de la població, són la cala Margarida, la Fosca i s’Alguer, amb la platja de Castell. Àrea comercial de Girona.

pobl_palamos

POBLACIÓ: Els principals augments de població al llarg del segle XX foren, en primer lloc al decenni del 1900, i d’ençà del 1950, quan es començà a desenvolupar el sector turístic (cal tenir present que el 1950 s’incorporà al municipi l’actual barri de Sant Joan de Palamós.

LA VILA: És formada al voltant del nucli antic, damunt el promontori del Pedró; l’església parroquial de Santa Maria, gòtica, fou iniciada el 1371 com a sufragània de Santa Eugènia de Vila-romà. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Figuerar, la caseria de Vila-romà i el santuari de Bell-lloc.

palamos

HISTÒRIA: Pere II el Gran, el 1277, comprà al bisbat de Girona l’antic castell de Sant Esteve de Mar i el seu terme, on hi havia el territori que avui ocupa Palamós, per tal de posseir-ne el port natural. Dos anys després atorgà una carta de població als qui s’hi havien establert i als qui més endavant s’hi establissin, confirmada el 1293 per Jaume II el Just. Del port de Palamós sortí el 1299 el rei Jaume II cap a l’illa de Sicília. Pere III el Cerimoniós hi reformà el govern municipal (1358). Els anys 1483, 1484 i 1486 obtingué llicència per encunyar menuts, i el 1492 passà amb el títol de comtat de Palamós a poder de Galceran de Requesens. El 1526 hi desembarcà presoner el rei de França Francesc I, i el 1536 l’emperador Carles I. Fou saquejada pel pirata Barba-rossa el 1543; caigué en poder dels francesos el 1694, i l’any 1742 fou bombardejada per una esquadra anglesa. En la guerra del Francès se n’apoderaren els francesos (1809) i la saquejaren, però al setembre de 1810 fou recobrada pel coronel Aldea; això, no obstant, els exèrcits napoleònics la recuperaren i l’ocuparen fins a la retirada de Catalunya.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cambra de Comerç – Ràdio – Club de Futbol

Palafrugell (Baix Empordà)

63 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 26,88 km2, 64 m alt, 22.725 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la fossa de Palafrugell, entre el massís de Begur i les Gavarres, al sud-est de la Bisbal d’Empordà, el terme s’estén des del municipi de Torrent d’Empordà fins al mar, on s’obren les cales de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell.

ECONOMIA – Agricultura de secà, amb conreus de cereals i farratges. La principal activitat econòmica, però, és la indústria; sobresurt la indústria surera. Són també importants la indústria de la construcció, la del metall, l’alimentària i la tèxtil. L’hotelera, a causa de l’afluència de turisme gràcies a l’atracció de les cales, ha aconseguit un notable desenvolupament. Hi ha, a més, diversos càmpings i gran nombre d’apartaments. És centre d’àrea comercial.

pobl_palafrugellPOBLACIÓ – El moviment demogràfic ha anat lligat, en part, al ritme de la indústria surera, puix que doblà la població des del final del segle XVIII fins al 1860, coincidint amb el desenvolupament d’aquesta indústria, i acusà un estancament la primera meitat del segle XX, a l’època de la crisi surera; a partir del 1950, gràcies principalment al nou recurs del turisme ha augmentat en més d’un 100% la població. Amb Sant Feliu de Guíxols, són els dos principals nuclis de població d’aquesta comarca, amb un increment d’habitants, no residents, a l’estiu.

palafrugell1LA VILA – És situada a la plana, a uns 3 km de la costa, amb la qual comunica per l’avinguda de la Mar; presenta un marcat aspecte urbà, a conseqüència de les seves funcions industrials i comercials; l’església parroquial de Sant Martí és gòtica, L’hospital municipal fou reedificat a la fi del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el raval de Sant Ponç, els veïnats de la Barceloneta, el Bruguerol i Vila-seca, el poble de Llofriu i un bon nombre de masos.

HISTÒRIA – S’atribueix un origen romà a alguns dels pobles del districte municipal de Palafrugell. El seu nom s’esmenta ja en documents de l’any 991 (Palaz Frugello), si bé no queda fixat com a Palafrugell fins al 1336. La comtessa Ermessenda de Carcassona cedí la vila en feu a Bernard Tedmar, però el seu nét Ramon Berenguer I de Barcelona en va recobrar el senyoriu, el qual estigué sota el domini comtal barceloní fins al 1196, any en què Alfons I el Cast el llegà al Sant Sepulcre. Quan aquest orde s’extingí, al començament del segle XIV, fou cedit a la canongia de Santa Anna de Barcelona, que el posseí fins a l’extinció dels senyorius. El 1640, durant la guerra dels Segadors, fou saquejat per les tropes castellanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Cultura – Club Atlètic – Col·legi Vedruna – Agrupació Excursionista – Club Hoquei

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

24 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 63,32 km2, 120 m alt, 11.597 hab (2017)

0baix_campSituat al litoral, a la dreta de la riera de Riudecanyes i al sud de Cambrils. El nord del terme és accidentat per les serres de Colldejou i Llaberia.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (productes d’horta i avellaners), la de secà (garrofers, vinya, oliveres i avellaners), l’avicultura, la indústria de la construcció i el turisme, localitzat a la costa, que ha provocat la creació d’una indústria hotelera. Hi ha cooperatives que s’encarreguen de comercialitzar els productes agrícoles. Àrea comercial de Reus. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila és entre la plana i la muntanya, s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel.

A la costa, d’extenses platges de sorra fina, hi ha els nuclis turístics de Pins de Miramar, Miami Platja i la Platja de Rifà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Centre Miró – Biblioteca

Montgat (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,91 km2, 20 m alt, 11.748 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l’inici del pla de Barcelona (turó de Montgat).

Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d’horta, encara que l’agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construcció, porcellanes, tèxtil i alimentària). Àrea comercial de Barcelona.

El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d’estiueig ha estat la causa principal de l’augment demogràfic del municipi els darrers decennis.

El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l’església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Mansolí (o Montsolís). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l’adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s’obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival de Circ – Escola Salvador Espriu

Mataró (Maresme)

250 Respostes

Municipi i capital comarcal del Maresme (Catalunya): 22,53 km2, 28 m alt, 125.517 hab (2016)

0maresme

Situat entre la Serralada Litoral i la costa. El sector muntanyós és cobert de pinedes, alzinars i suredes. Diverses rieres i torrents davallen de la serralada cap al mar, amb temibles crescudes a causa dels aiguats que es produeixen a la tardor.

El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la tradicional del gènere de punt, seguida per la metal·lúrgica, química, adoberia, vidre, paper i arts gràfiques. L’agricultura (horta i floricultura) viu en recessió a causa de l’expansió urbana, però encara és notable el conreu de productes d’horta, de patates primerenques i de flors. Les activitats marineres i pesqueres, molt actives al sègle XIX gràcies al comerç amb Amèrica, pràcticament han desaparegut i es limita en l’actualitat a una mínima activitat pesquera i a port esportiu. Important centre comercial, amb diverses fires (Firesme, Cuniexpo, Sant Ponç, etc).

La població ha experimentat un espectacular ascens, sobretot en el període 1950-70 a causa de l’emigració, el que a donat peu a la formació dels barris del Palau, Rocafonda, Vistalegre, els Molins, el Miró, Cirera, la Llàntia, Cerdanyola i Peramàs. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona.

La ciutat, d’origen romà (Iluro), és al centre de la comarca; hi destaca, entre altres edificis religiosos, la basílica parroquial de Santa Maria, del segle XVI, transformada al segle XVII en un edifici barroc. Entre els edificis civils destaquen la casa de la ciutat (segle XVII), l’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (segle XVIII), la torre Llauder (antiga vil·la romana), el Museu Municipal, el Museu Comarcal del Maresme i nombroses cases modernistes. Hi abunden també les associacions culturals i les entitats financeres (Caixa d’Estalvis Laietana), educatives i esportives. Hi són tradicionals les representacions dels Pastorets.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió – Centre Natació – Unió Excursionista