(Castell-Platja d’Aro / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Fossa tectònica, entre els dos municipis. Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’est a oest la serralada Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro (o Ridaura).
La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro (o de la vall d’Aro), a l’extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d’Aro.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Caseria, situat a la costa (platja de l’Almadrava), al sud de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap de Terme (límit de l’antic terme de Tortosa i, actualment, del de l’Ametlla de Mar).
Hi era parada antigament d’una almadrava.
(l’Ametlla de Mar / el Perelló, Baix Ebre)
Cala de la costa, entre els dos municipis, al sud de la punta de l’Àliga, on es troba l’antiga torre de l’Àliga.
(Amposta / Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Terra baixa, pantanosa. L’evolució del primer braç hi formà una albufera, que, amb noves aportacions, va configurar el port natural dels Alfacs situat en el sector SO del delta de l’Ebre, un dels més ben protegits del litoral català.
D’extensió força considerable (13 km. de llarg i 4 d’ample), conté poca aigua, car la seva profunditat mitjana no passa de 7 m. Fars a la punta de la Banya i a Sant Carles de la Ràpita, que és la població que explota comercialment el port.
Exporta sal, la qual s’extreu en gran quantitat de les veïnes salines de la Trinitat.
L’11 de juliol de 1978 va patir una greu tragèdia quan un camió carregat de propilé liquat va explotar a prop d’un càmping, causant més de 200 morts i 100 ferits de diferents nacionalitats europees.
Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells de Mar.
Al voltant de la platja s’agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d’estiueig.
L’entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d’aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava.
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
(ant: Segueró) Barri i nucli turístic de la Costa Brava.
Entre el 1920 i el 1936, Josep Ensesa i Pujadas (promotor) i Rafael Masó i Valentí (arquitecte) edificaren l’Hostal de la Gavina i la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928, destinada en un principi al turisme i a l’estiueig de l’alta burgesia.
Actualment és un important destí turístic, que cada any rep milers d’estiuejants. El nucli original primitiu està protegit com a bé cultural d’interès nacional des del 1995.
Municipi del Maresme (Catalunya): 4,00 km2, 10 m alt, 20.636 hab (2017)
(o Sant Joan de Vilassar) Situat al litoral mediterrani.
Important agricultura basada principalment en el conreu de regadiu, obtingut amb aigua de pous, són dedicats a patates, hortalisses i floricultura (clavells), mentre que al secà és cultiven cereals, vinya i arbres fruiters. Predominen les explotacions agràries petites. La indústria és molt diversificada, amb predomini de la tèxtil. El 1987 s’inaugurà el Mercat de Flor i Planta Ornamental. Centre de turisme i estiueig, amb gran nombre d’apartaments, club nàutic i càmping. Àrea comercial de Mataró.
La vila és a la costa, a la desembocadura de la riera de Cabrils; església parroquial de Sant Joan (1727-79). El lloc es formà com a barri marítim de Vilassar de Dalt.
Dins el municipi hi ha algunes torres de defensa, entre les quals la torre de Can Nadal.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi i capital de la comarca del Garraf (Catalunya): 33,99 km2, 22 m alt, 66.077 hab (2017)
Situat al litoral mediterrani, al peu del massís de Garraf.
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigües derivades de l’embassament de Foix i d’altres procedents de pous. La propietat de la terra és repartida, i és conreada en explotació directa i en règim de parceria; predominen les explotacions agràries petites. Els conreus més estesos foren tradicionalment els de vinya (79 % de la superfície total cultivada al començament del segle XVIII), cereals i oliveres, que retrocediren durant el segle XIX a favor dels garrofers i del regadiu. Important avicultura i activitats de pesca (12% del total de captures de Catalunya). Indústria tèxtil, electromecànica, química (articles de goma, principalment), alimentària, paperera, de la construcció. Turisme amb port esportiu. Centre comercial tradicional, sortida natural dels productes del Penedès.
La vila es troba prop de la costa, unida per l’expansió urbana al barri marítim de la Marina de Vilanova, i formada per dos nuclis: el de l’antiga Vilanova de Cubelles i el de la Geltrú, que eren separats pel torrent de la Pastera (carrer de la Unió); l’eixample posterior s’ha produït cap al mar; el passeig marítim té a llevant l’ermita de Sant Cristòfol (barri de la Farola), i a la platja, les romanalles del moll del Mar (1800); a ponent hi ha l’ermita de Sant Gervasi, al costat de la destruïda torre d’Adarró, amb restes d’un poblat iberoromà; església parroquial de Santa Maria de la Geltrú (segle XVIII); la parroquial de Sant Antoni de Vilanova (segle XVIII); casa de la vila, porxada; col·legi Samà, neogòtic; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, ampliada amb el castell de la Geltrú (segles XII-XV), restaurat el 1920; Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, a més d’altres cases, monuments i diversos museus interessats. Forma una aglomeració urbana amb el municipi de Sant Pere de Ribes.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Municipi de la Selva (Catalunya): 38,58 km2, 5 m alt, 5.542 hab (2017)
Situat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro.
La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. Hi predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el segle XVIII amb l’auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d’una vila nova.
La vila s’estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l’anomenada Vila Vella, fortificada (segle XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L’antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l’eixample hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d’una vil·la romana al lloc dels Ametllers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,71 km2, 15 m alt, 15.726 hab (2017)
Situat al litoral, on hi ha la platja de Torredembarra, d’arena fina, a l’esquerra del Gaià, en un terreny pla, pocs quilòmetres a l’est de Tarragona.
L’agricultura, molt important temps enrere, ha disminuït a causa de la forta urbanització del terme. La indústria s’hi troba molt diversificada; les principals són la tèxtil, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la química. El gran motor de l’economia local és, però, el turisme; hi ha gran nombre d’urbanitzacions, apartaments i establiments hotelers, tot al llarg de la costa. Aquest recurs econòmic ha fet que hi hagués un increment demogràfic des de principi del decenni del 1960. Àrea comercial de Tarragona.
La vila és a 1 km de la mar; castell de Torredembarra, renaixentista (principis del segle XVII), centre de la baronia de Torredembarra; església parroquial de Sant Pere.
El municipi comprèn, a més, la vil·la romana dels Munts i el poble i antic castell de Clarà.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 