Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al nord, i la riera de Forès, al sud, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc. El domina el tossal de Comalats (869 m alt).
Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats.
(Alfara de Carles / Tortosa, Baix Ebre)
Altiplà estructural (1.326 m alt) dels ports de Beseit, situat a l’oest del Caro i estès pels dos termes. Els cims formen un pla suaument inclinat al nord-oest, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars.
L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies (a la conca del Regatxol), a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica.
El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est. És coberta per espesses pinedes (bosc de Catí).
(Catalunya)
Designació del Sistema Mediterrani Català. És tracta d’una unitat geològica que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, des de Girona (fossa de l’Empordà) fins al sud de Tortosa.
Comprèn tres unitats fisiogràfiques: la serralada Litoral Catalana, estesa des del cap de Begur fins a Vilanova i la Geltrú, on desapareix sota el mar; la depressió Pre-litoral, veritable fossa tectònica que comprèn entre altres les comarques del Vallès i del Penedès, i la serralada Pre-litoral Catalana, que s’estén des de Girona fins passat Tortosa.
En la seva història geològica es poden distingir tres etapes: l’herciniana, que va originar el massís Català; l’alpina, que va donar origen a la meitat meridional del sistema, i la postorogènica, la qual originà la depressió Pre-litoral.
(Soriguera, Pallars Sobirà – les Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.
El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.
Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.
L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.
Barri perifèric, al nord-est de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès.
Sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada el segle XV amb el nom de mas de Canals).
El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient. Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del pla de Can Puiggener, mancat de tota mena de serveis.
Masia i antic terme, situat a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d’aigües entre el riu Demetge i l’aigua d’Ora.
Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.
Poble (abans del municipi de Celrà), situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter, al nord-est de Girona, on fou agregat el 1974.
A la plana al·luvial de vora el riu (pla de Campdorà, hi ha una part important de poblament.
L’església parroquial (Sant Jaume) és en part romànica (segle XII).
(Mentet, Conflent / Setcases, Ripollès)
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’oest, i els pics de la Llosa (2.503 m alt) i de roca Colom (2.502 m), a l’est.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter de la vall de la Tet.
És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera.
(Selva / Vallès Oriental)
Planell que s’estén des de Collformic fins al Tagamanent formant una de les tres parts constitutives del massís del Montseny. És una superfície d’erosió herciniana, fossilitzada per les invasions marines del trias i exhumada en època quaternària per l’erosió.
Els rius s’han encaixat en els vessants buscant el nivell de base del col·lector.
El clima, fred i força humit, provoca la formació d’un sòl profund, amb abundància d’humus. La població és molt escassa.
Dades dels Països Catalans 