Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Angle i Roca, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – Sabadell, Vallès Occidental, 4 juny 2012)

Pintor. Treballà a Sabadell. Fou el primer promotor del grup anomenat Gallots, que, amb contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natalia Goncarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment.

Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela.

Anglada i Pintó, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 1873 – París, França, 1946)

Pintor. A París residí molt anys i treballà alguns temps amb el seu nebot Gerard Anglada i Domènech.

Destacà com a retratista.

Anglada i Camarasa, Hermenegild

22 Respostes

(Barcelona, 11 setembre 1871 – Pollença, Mallorca, 7 juliol 1959)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a París, al costat de dos mestres del naturalisme: Laurens i Constant. La seva brillant policromia i el seu sentit decoratiu el situaren entre els representants del modernisme barceloní.

Les seves llargues estades a Mallorca foren l’ocasió d’una sèrie de paisatges que són exaltació de la llum i del color, sovint fosforescent. És característica en la seva obra la temàtica popular espanyola.

Entre les seves obres cal esmentar: València, Gitanes, Ballarines espanyoles, Flors de París, Papallones de nit, Pagesos de Gandia, etc.

Anglada i Arboix, Eugeni

Deixa un comentari

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 7 juliol 1937 – Barcelona, 22 desembre 2019)

Director cinematogràfic. Alternà la tasca d’actor i doblador professional amb la pintura i el teatre.

El 1967 s’inicià com a realitzador amateur amb una sèrie de curtmetratges documentals, que aconseguiren nombrosos guardons, així com d’altres que intentaven reflectir la situació del jovent a la Catalunya rural (Grostesque Show, La rage, Cavall Fort, El Pitus) i que serviren de base per a realitzar el seu primer llarg-metratge, La ràbia (1968-77), on narra la vida d’un xicot al llarg de quasi deu anys, entre els quals inclou el període de la Guerra d’Espanya.

Posteriorment (1982) ha realitzat Interior roig.

Andreu i Fresquet, Jordi

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1940 – Barcelona, 6 juny 2024)

Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques.

Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs.

Andreu i Estany, Marià

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 7 novembre 1888 – Biarritz, Lapurdi, França, 28 març 1976)

Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant.

L’any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. A més a exposat a “Les Arts i els Artistes” (1916), i a la Sala Parés (1934).

Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d’Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París.

Va conrear també el dibuix i l’escultura. Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.

Amorós, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Pintor. Citat a Barcelona el 1663.

L’any 1682 contractà la pintura d’un quadre per a l’església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l’església de Sant Miquel, també a Manresa.

És autor d’una Immaculada (1687) per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat.

Amigó i Castelltort, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 1934)

Pintor i escenògraf. Fou deixeble de Llotja i de Lluís Graner.

Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits. Separat de Batlle el 1931, tornà al cavaller.

El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves.

Amell i Jordà, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – 1902)

Pintor. Fou deixeble de Josep Serra i de l’Escola de Llotja de Barcelona.

Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893.

Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid.

Amat i Rosés, Manuel

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 9 agost 1909 – Barcelona, 24 desembre 1985)

Pintor. Conreà el paisatge en teles de proporcions reduïdes.