(Barcelona, 13 abril 1901 – 17 gener 1991)
Pintor i dibuixant. Germà de Gabriel. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els estudis a París.
Conreà el paisatge urbà, amb un estil de gran riquesa cromàtica i pinzellada impressionista.
Es distingí també pels seus dibuixos, que publicà en setmanaris i revistes amb el pseudònim Fin.
Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.
(Barcelona, 2 agost 1899 – 26 setembre 1984)
Aquarel·lista i arquitecte. Germà de Josep. Estudià a l’Escola d’Arquitectura i a la de Belles Arts de Barcelona.
S’ha distingit sobretot com a aquarel·lista. Conreà la pintura de paisatges marítims i urbans, i el retrat.
(Barcelona, 15 maig 1952 – )
Artista. Féu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona. S’inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria.
Conreà un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils.
Treballà durant un temps a Mèxic i resultà molt influït per l’art propi dels indígenes. D’ençà del 1980 residí a Nova York.
Són característiques les seves entonacions càlides.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 juliol 1753 – Sevilla, Andalusia, 1819)
Economista, pintor i comerciant. Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida. Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular. Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics.
La seva obra pròpia és curta; hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante (1789), escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar. En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada en el criteri de protecció a la indústria naixent, així com la defensa econòmica i moral del benefici de la nova indústria igualant-lo al ja acceptat benefici comercial.
Els seus projectes comercials, avançats en el temps, i els deutes de Zamora feren que hagués de marxar de Catalunya el 1793, sota la protecció després, de funcionari reial. Depurat per afrancesat, visqué gràcies a la seva família, i la seva vida quedà retirada del tot.
(Barcelona, 25 octubre 1912 – 1983)
“Susina Amat” Pintora i pedagoga. La seva preocupació per la pedagogia artística, que ha manifestat en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat. Ha estat professora a diversos instituts i escoles, així com a l’Escola Massana.
Féu la primera exposició individual l’any 1967. Conreà un realisme depurat amb tendència a l’al·legoria o al simbolisme.
(Barcelona, 1844 – 8 gener 1888)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els seus estudis a Madrid (1864) i Roma (1865).
Conreà la pintura de paisatges i composicions de tema històric i popular. Es distingí per les seves aquarel·les i litografies.
Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de Girona i al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 11 novembre 1897 – 29 juliol 1974)
Pintor. Fou deixeble de Francesc Labarta i d’Antoni Gelabert. Ha obtingut nombrosos premis.
Fou el pare del també pintor Jordi Alumà i Masvidal.
(Barcelona, 26 febrer 1924 – 8 juny 2021)
Pintor. Fill de Josep Alumà i Sans. Format artísticament a l’Escola Massana de Barcelona.
Especialitzat en els procediments de la pintura medieval catalana, ha conreat la pintura de retaules i ha pintat els plafons del saló de l’Arxiu de Comptes del Palau de la Generalitat de Barcelona (1974-75).
Féu la seva primera exposició individual el 1940 (Galeries Argos, Barcelona). Conrea un figurativisme decoratiu.
Ha treballat a França, EUA, etc, i té obres a diverses col·leccions particulars, entre elles la del qui fou president nord-americà John F. Kennedy. El 1987 realitzà un mural ceràmic per a l’anella olímpica de Montjuïc.
El 1980 obtingué el premi de dibuix Ynglada-Guillot.
(Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022)
Dibuixant i pintora. Germana del compositor Antoni. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956.
En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes.
Des del 1972 s’ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat.
Dibuixà a “Cavall Fort”, i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d’Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Pintor. Els anys 1618 i 1623 fou cònsol del gremi de pintors de Barcelona.
És autor de la decoració de la caixa amb setze episodis de la vida de sant Ermengol, a la seu d’Urgell (1616-17), i el 1619 pintà sis quadres per a la capella de la Concepció de la catedral de Barcelona.
