Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Cardunets i Cazorla, Alexandre

(Barcelona, 13 novembre 1871 – Badalona, Barcelonès, 5 setembre 1944)

Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus.

Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).

Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell.

Pare de l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada.

Cardona i Lladós, Joan

(Barcelona, 30 juny 1877 – 16 setembre 1958)

Pintor i dibuixant. Format a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Col·laborà en revistes catalanes (“Forma” i “La Ilustració Catalana”), franceses (“Le Rire” i “La Vie Parisienne”) i alemanes (“Jugend” i “Simplicissimus”). Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen.

El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa. La seva temàtica se centra en l’element femení.

Carbonell i Serra, Xavier

(Olot, Garrotxa, 4 juny 1942 – 3 agost 2015)

Pintor. Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom. Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot.

Inicialment conreà el paisatgisme i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta.

El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura.

Carbonell i Selva, Miquel

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 23 juliol 1854 – Barcelona, 14 maig 1896)

Pintor. Deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura de gènere, retrats i paisatges urbans.

Estilísticament participà del simbolisme i del naturalisme romàntic, i en el seu últim període adoptà un il·luminisme paisatgístic molt pròxim a l’impressionisme.

Carbonell i Piñol, Gerard

(Barcelona, 1894 – 1968)

Pintor-decorador i dibuixant.

Excel·lí en la decoració d’interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina. Practicà el cartell i fou president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya.

Fins al 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja, de Barcelona.

Carbonell i Carbonell, Artur

(Sitges, Garraf, 31 gener 1906 – 1 abril 1973)

Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans.

Participà a les exposicions de l’ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents.

Des del 1941 dirigí el Teatre d’Art i fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Caraltó i Salvà, Vicenç

(Barcelona, 1936 – 1995)

Pintor, dibuixant i gravador. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol.

Participà en els Salons de Maig. Ha exposat individualment per primera vegada l’any 1959 a Barcelona i també a Palma de Mallorca, Madrid, Santander i Gènova. Té obres als museus d’Art Contemporani i d’Art Modern de Barcelona.

La seva obra, el tema central del qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos.

També és autor d’il·lustracions per a llibres i de dissenys d’estampes.

Capuz i Mamano, Pasqual

(València, 20 juliol 1882 – Barcelona, 14 agost 1959)

Dibuixant i pintor. Fill d’Antoni Capuz i Gil, i germà de Josep. Residí a Barcelona des de l’any 1907 i fou catedràtic de l’Escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis d’aquesta ciutat.

Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle. Col·laborà amb dibuixos d’una gran originalitat a les revistes del seu temps (“Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novel·la d’Ara”).

Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1924) i la medalla d’or de París el 1925.

Part de la seva obra, especialment la feta al gauche, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Ramon de Capmany i Montaner

Capmany i de Montaner, Ramon de

(Canet de Mar, Maresme, 3 juliol 1899 – Barcelona, 20 gener 1992)

Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella.

Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d’Or de Barcelona (1931).

Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil.

Canyameres i Casals, Jaume

(Terrassa, Vallès Occidental, 1928 – ? )

Pintor. Fill de Ferran Canyameres i Casamada. Visqué a París del 1939 al 1952. Publicà col·laboracions literàries a la premsa francesa.

Exposà a París en exhibicions col·lectives. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1952.