Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Casanova i Estorach, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 9 agost 1847 – París, França, 22 desembre 1896)

Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a l’Escola de Llotja.

Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència.

Autor de quadres d’història del gust de l’època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d’Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L’home de la capa).

Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona.

Casals i Vernis, Ramon

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1860 – 5 març 1920)

Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d’estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista.

Es distingí més encara com a creador d’ex-libris, com ho demostra un àlbum d’obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d’Amics del Llibre i d’Ex-libris.

Fou professor, a Reus, de l’escola municipal d’Arts i Oficis i de l’Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort.

Casals i Grau, Vicenç

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 4 maig 2004)

Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona.

També ha destacat com a aquarel·lista.

Casals i Camps, Emili

2 Respostes

(Barcelona, 1843 – 1928)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Conreà els temes històrics. El 1883 presentà, a Munic, la seva obra més important, la Farmàcia de començos del segle XIX, que adquirí el Museu d’Art Modern de Barcelona.

Casagemas i Coll, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 27 setembre 1880 – París, França, 17 febrer 1901)

Pintor. Germà de Lluïsa. Concurrent d’Els Quatre Gats.

Amic íntim de Picasso, amb ell instal·là el seu estudi barceloní (1900) i anà a París, on se suicidà.

En la seva prometedora jovenesa havia destacat en la pintura al pastel, amb una brillant observació dels carrers i dels espectacles de París.

Hi ha obres seves al Cau Ferrat de Sitges i a diverses col·leccions.

Casademont i Pou, Francesc d’Assis

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 novembre 1923 – Girona, 10 agost 2007)

Pintor. Estudià enginyeria i belles arts. Es relacionà amb el Cercle Maillol.

Són característics els seus paisatges (especialment els de Cadaqués i d’Eivissa) de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats.

Durant una etapa inicial també realitzà gravats (primer premi de La Rosa Vera, 1951) i il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

Casacuberta i Codinach, Jordi

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1944 – )

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers 1969.

D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció. L’assolí plenament el 1974 bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes.

Ha conreat també el gravat i la pintura mural.

Carús, Hilari

Deixa un comentari

(Florència, Itàlia, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Pintor. Actiu a Bellver de Cerdanya el 1675.

Conreà la pintura religiosa. És autor del retaule dels Sants Metges de l’església del Carme de Manresa (1677) i d’una part de les pintures de l’altar de Sant Mateu de Sant Joan de les Abadesses (1686) i de la cúpula del cambril del Sant Misteri (1688).

També era daurador.

Carreño i Prieto, Francesc

1 Resposta

(Tarragona, 21 abril 1908 – Saragossa, Aragó, 9 gener 1994)

Pintor. Gendre del pintor valencià Constantí Gómez.

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys 1920, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part.

La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista “Nueva Cultura”, labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39.

Fou catedràtic de dibuix a Palma de Mallorca.

Domènec Carles i Rosich

Carles i Rosich, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 maig 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)

Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d’Automne (París, 1912).

La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobrí, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid.

Escriví articles d’art, des de París, per a “La Veu de Catalunya”. És autor de Memorias de un pintor (1944).

Es casà amb l’escultora Maria Llimona.