(Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)
Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús.
Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.
Canudas i Soler, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Canapost, mestre de
(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme franco-flamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement.
Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló-reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496.
Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre l’altra obra i la del mestre de la Seu d’Urgell.
Canals i Llambí, Ricard
(Barcelona, 13 desembre 1876 – 7 febrer 1931)
Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Isidre Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel.
Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l’artista, 1913).
La seva pintura és la síntesi d’un cert naturalisme burgés, d’una particular visió del color deguda a l’ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir.
Fundà i dirigí, a Barcelona, “Les Arts i els Artistes”.
Camps i Ribera, Francesc
(Barcelona, 1895 – 28 agost 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona. Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932. Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau (1925).
La seva pintura (paisatge, natura morta, figura), realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme. Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció.
Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980. Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí la docència, practicà l’escultura i s’interessà per la història de l’art mexicà, entorn de la qual escriví diversos treballs.
Camps i Junyent, Gaspar
(Igualada, Anoia, 29 desembre 1874 – Barcelona, 11 abril 1942)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba.
Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista “Album Salón”, 1898-1904) es féu ressó de l’estil modernista d’A. Mucha.
Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí.
Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme.
Camós i Cabruja, Lluís
(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)
Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.
El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).
Calvo i Balaguer, Ferran
(Barcelona, 1904 – segle XX)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Baixas.
Passà, essent encara molt jove, set anys a París. De tornada, en 1931, féu a Barcelona la seva primera exposició individual.
Conreà la figura i el paisatge. Posteriorment es dedicà a la reproducció de taules gòtiques, usant fustes antigues, amb resultats decoratius molt notables.
Calls, Benet
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pere Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs.
Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.
Callicó i Botella, Ferran
(Barcelona, 1902 – Néronde, França, 1968)
Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres.
Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933).
Defensor del classicisme, s’oposà a tota mena d’avantguardisme i d’art compromès (L’art i la revolució social, 1936).
El 1939 s’exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les.
Calderó, Mateu
(Barcelona, segle XIV – 1446)
Mestre il·luminador.
Documentat del 1391 al 1446, és autor d’una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una excel·lent cal·ligrafia.
