Nom autèntic del pintor català conegut per Rafael Durancamps i Folguera (1891-1979).
Duran i Camps, Rafael *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Durancamps i Folguera, Rafael
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1891 – Barcelona, 4 gener 1979)
Pintor. De nom autèntic Rafael Duran i Camps. Deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir.
Treballà a Madrid i després a París, on celebrà amb èxit nombroses exposicions. Formà part de l’Associació d’Amics de les Arts.
Conreà un estil realista de les natures mortes i els paisatges. Decorà el Saló de l’Ajuntament del Poble Espanyol de Barcelona (1929).
Publicà el llibre Durancamps (1972).
Duran i Riera, Josep
(Barcelona, 15 octubre 1849 – desembre 1928)
Pintor. Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona i a Olot.
Seguidor tardà d’un cert natzarenisme (Lectura, 1872, Museu d’Art Modern de Barcelona), aviat es dedicà de ple al costumisme.
El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres.
Duran i Esteva, Josep
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955 – )
Escultor, pintor i escenògraf.
Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge el senyor Carles, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny. Més endavant col·leccionà objectes abandonats.
Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta.
Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró (1981); Pluja de mans, a la sala Metrònom (1982) i Vestuaris, Museu de la Indumentària de Barcelona (1985). L’any 1995 presentà l’exposició Construir els dies a Barcelona, Sant Sebastià i Palma de Mallorca.
Tota la seva obra és plena de referències a la memòria, a l’atzar, a les contradiccions entre allò públic i allò privat.
Duran i Benet, Rafael
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 desembre 1931 – Barcelona, 15 setembre 2015)
Pintor. Deixeble de Manolo Hugué i de Rafael Benet. Ha residit a París, Banyuls de la Marenda i Cotlliure.
Conreà el paisatge i la pintura de natures mortes amb un estil impressionista.
Són notables les panoràmiques que ha pintat de Cadaqués i de Figueres.
Duran, Gabriel
(Vic, Osona, 1747 – Roma, Itàlia, 14 abril 1806)
Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma.
Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d’aprenentatge artístic.
Pintà un Autoretrat i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936.
Duch i Agulló, Joan
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 8 agost 1968)
Escriptor i periodista. Amb una tècnica emparentada amb el naturalisme, la seva obra manifesta una marcada intenció social.
Es destacà com a novel·lista: Els quatre amics (1930), Homes i màquines (1933), anàlisi de problemes socials, Vida triomfal (1935) i Auli, fill de Pilat (1954).
Es dedicà també a la pintura.
Ducet i Pons, Jordi-Lluís
(Azul, Buenos Aires, Argentina, 1927 – Barcelona, 26 juliol 2015)
Pintor. Fill d’emigrants catalans. Des del 1975 residí a Barcelona.
La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic.
Utilitza sovint el collage.
Domingo i Segura, Francesc
(Barcelona, 3 juny 1893 – Sao Paulo, Brasil, 25 juny 1974)
Pintor i gravador. Es va formar a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona i, amb Francesc Galí, fou un dels fundadors de l’Agrupació Courbet a Barcelona (1918-19).
Els seus retrats i nus femenins es caracteritzen per un intens realisme naturalista. Després d’una etapa d’admiració per Cézanne, s’acostà al cubisme (1922-27).
L’any 1950 es traslladà a l’Argentina i posteriorment s’establí a Säo Paulo (1951), on obrí una galeria d’art, hi conreà un estilitzat constructivisme figuratiu.
Domenge i Antiga, Melcior
(Olot, Garrotxa, 10 maig 1871 – 23 octubre 1939)
Pintor i pessebrista. Adscrit a l’escola paisatgística d’Olot. Estudià a l’Escola de Belles Arts olotina i després a la de Barcelona, pensionat per la Diputació de Girona.
Fou deixeble predilecte de Joaquim Vayreda, amb qui treballà durant molts anys, fins al punt de preparar-li els paisatges, als quals Vayreda donava els últims tocs.
El seu estil, però, es distingí del del mestre pels seus contrallums, els esfumats i els colors sòlids.
Conreà també l’escultura, i modelà figures de pessebre.
