(Catalunya, segle XII)
Pintor anònim. Autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen encara el recent martiri de Tomàs de Canterbury.
(Terrassa, Vallès Occidental, 30 octubre 1897 – Cunit, Baix Penedès, 15 agost 1974)
Pintor i col·leccionista. Estudià a l’acadèmia de Tomàs Moragas i a la de Francesc Galí.
Exposà per primera vegada el 1917, i després es traslladà a París, on es familiaritzà amb els corrents postimpressionistes.
De tornada a Barcelona, ingressà a l’Agrupació Courbet (1918), que s’acabava de fundar.
(Barcelona, 1880 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Asilat d’infant a la Casa de Caritat, hi aprengué dibuix i pintura. fou deixeble de Tomàs Moragas, per mitjà del qual ingressà a l’Escola de Belles Arts.
El 1900 fou pensionat a Roma.
Destacà com a aquarel·lista.
(Barcelona, 1929 – )
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1948-52) i exposà per primera vegada a Barcelona l’any 1955. El 1957 es féu amb el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes.
La seva pintura segueix la tendència informalista i es val de tonalitats i contrasts violents, com el vermell sobre un espai negre indeterminat.
(Sitges, Garraf, 30 setembre 1809 – Madrid, 16 gener 1880)
Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans.
El 1843 s’establí a Madrid, on ingressà a l’Academia de San Fernando. Fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II i exercí com a professor de l’Escuela Superior de Pintura.
Decorà el paraninf de la universitat de Madrid (1858) i el palau del Senat. Pintà quadres de tema històric (El sospir del moro, 1855) i religiós (L’era cristiana, 1871).
També assolí anomenada com a retratista.
(Barcelona, 1930 – 25 juny 2011)
Pintor. S’ha dedicat de preferència a l’escenografia. Ha destacat també com a figurinista.
Obtingué el Trofeu Barcelona dels premis d’escenografia del Cicle de Teatre Llatí els anys 1958, 1959 i 1960.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1920 – 2012)
Pintor. Estudià amb els mestres Juli Borrell i Ricard Tàrrega.
Ha exposat A Tel Aviv, Londres i Nova York, entre d’altres capitals. Té obres a les col·leccions Wagner, de Munic, i Herbert, de Nova York.
(Barcelona, 1862 – 1938)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Tècnica Tèxtil.
Es dedicà a l’ensenyament. Fundà a Barcelona l’Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.
(França ?, segle XV – Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic. Actiu a les comarques de Girona, és autor del retaule de Castelló d’Empúries, dedicat a sant Miquel (Museu Diocesà de Girona), datable vers el 1450.
Pel seu estil pot ésser inclòs dintre la segona etapa de l’estil internacional a Catalunya, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia.
Hom ha atribuït a la mateixa mà -com a primerenca- una taula de Sant Joan Baptista i sant Esteve (Museu d’Art de Catalunya), procedent de Puigcerdà.
L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà.
(Sabadell, Vallès Occidental, 30 abril 1893 – 1988)
Pintor. Format a Sabadell, viatjà a París (1926-27) i s’orientà cap a una pintura de caire cezannià, centrada en el tema urbà i en la figura.
Exposà a París, Sabadell (Acadèmia de Belles Arts) i Barcelona (sales Dalmau i Parés; Galeries Laietanes).
