(Tarraco, segle IV)
Personatge romà. Li fou feta una lauda sepulcral en mosaic, conservada en la seva part principal, que és considerada la més bella de les trobades al cementiri de Tarragona.
Òptim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: personatges
Optatus, Luci Cecili
(Barcino, segle II)
Personatge romà en temps de Marc Aureli.
A la seva mort féu una gran deixa per a la celebració anual de la festa del “Pugilum”, assignant quantitats importants per assegurar diversos aspectes que n’afavorissin l’esplendor.
Girard de Rosselló -personatge, s. IX-
(Rosselló, segle IX)
Personatge llegendari. Basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13). Comparsa de la Cançó de Rotllan, protagonitza una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. N’hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan segle XII.
Els autors de les dues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà.
Guerau III de Cabrera, el rei Martí I l’Humà, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells.
Franc -personatge, s. IX-
(Catalunya ?, segle IX)
Personatge. Apareix amb el títol de vescomte de Barcelona en temps de Guifré I el Pilós.
No ha estat establerta cap relació entre ell i Ermemir, del qual sembla davallar la nissaga vescomtal de Barcelona.
Flor, Rogeró de
(Constantinoble, Turquia, 1305 – Grècia ?, segle XIV)
Fill de Roger de Flor i de la princesa Maria de Bulgària. nascut poc després de l’assassinat del seu pare. Falten notícies sobre la seva persona.
El 1325, escrivint la seva Crònica, Ramon Muntaner en parlava i el sabia viu.
Fernández de Soto i Llasat -germans-
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
Evast
(Montpeller, França, segle XIII)
Protagonista del Llibre d’Evast e Blanquerna o Blanquerna, de Ramon Llull.
Pare del protagonista, encarna, juntament amb la seva muller Aloma, la màxima perfecció de l’estat matrimonial.
Cardona, Ramon de -varis-
Ramon de Cardona (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.
Ramon de Cardona (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cardona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Franci Joan Puculull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.
Ramon de Cardona (Catalunya, segle XVI) Un dels fills de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, duc de Somma, i de Beatriz. Morí infant.
Cardona, Pere de -varis-
Pere de Cardona (Catalunya, segle XII – abans 1175) Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest traspassat el 1176.
Pere de Cardona (Catalunya ?, segle XIII) Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d’un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem I de Cardona. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d’algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. Serra i Vilaró, tot assenyalant-lo entre els presents a les Corts de Barcelona el 1254, el considera un dels fills del vescomte Ramon Folc V i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d’un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d’Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441.
Pere de Cardona (Catalunya, segle XV) Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Cardona, Lluís de -varis-
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XIV – segle XV) Personatge. Apareix documentat com un dels cònsols a Cardona del comte Joan Ramon Folc I, arran d’un privilegi atorgat per aquest a la vila.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI) Noble. Lluità contra els francesos al Rosselló, el 1542. En caigué presoner. Fou alliberat amb un rescat de mil florins d’or.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1593) Baró de Sant Mori. Era fill de Jaume de Cardona i de Rafaela Sunyer. El 1587 vengué a la corona, Verges, Bellcaire i la Tallada. Era casat amb Pràxedes d’Ança. Fill seu era Joan, que l’heretà.
Lluís de Cardona (Lucena, Andalusia, segle XVI – Catalunya, 1596) Fill gran de la duquessa Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Còrdoba. Morí abans que els seus pares i els títols de Cardona passaren en tot cas al seu germà Enric d’Aragó Folc de Cardona. Sembla que visqué poc a Catalunya.
Lluís de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1574) Noble. Era fill de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. A la mort del pare, en 1571, n’heretà el patrimoni, ja que els germans més grans eren morts de feia anys. Ell mateix morí no gaire després, sense deixar fills. Per aquesta raó seria succeït pel germà Anton de Cardona, duc de Sessa.
Lluís de Cardona (Catalunya, s XVII) Noble. Fou mestre de camp a la campanya del Rosselló del 1674.
Dades dels Països Catalans 