(Palma de Mallorca, 1739 – 1812)
Cavaller de Sant Joan de Jerusalem.
Escriví un Diccionario mallorquín castellano, que ha restat inèdit.
(Palma de Mallorca, 1739 – 1812)
Cavaller de Sant Joan de Jerusalem.
Escriví un Diccionario mallorquín castellano, que ha restat inèdit.
(Palma de Mallorca, 1623 – 1681)
Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d’història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.
(Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)
Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari “Las Provincias”.
Publicà diversos llibres d’assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic.
Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.
(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)
Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.
Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)
Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.
Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).
Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.
En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.
Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.
(Palma de Mallorca, 1894 – 7 juliol 1957)
Escriptor. Germà de Guillem i de Miquel. Col·laborà a “La Nostra Terra”. Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França.
És autor del llibre de poemes Dansa de les hores, inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover i Maspons.
(Palma de Mallorca, 13 maig 1838 – 21 maig 1898)
Poeta, folklorista i filòleg. De família benestant, va estudiar humanitats al seminari de Mallorca i va exercir durant anys la docència. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears.
Es va iniciar en les lletres escrivint poesies en castellà, però estimulat pel seu cosí i gran amic Marià Aguiló i Fuster, des del 1869 va concórrer als Jocs Florals, on el 1873 va ésser nomenat mestre en gai saber. El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat.
Va escriure Gramàtica mallorquina (1889), la primera gramàtica històrica de la llengua catalana estructurada sobre bases científiques. Es va dedicar amb entusiasme a la recuperació de paraules, refranys i cançons populars mallorquines (n’aplegà unes vuit mil).
Col·laborà en publicacions literàries i defensà amb ardor l’ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del Païs Valencià.
Les seves poesies es basen en poemes històrics. El seu recull de Poesies, en català, en castellà i en llatí, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera, fou publicat a Palma de Mallorca el 1902.
(Palma de Mallorca, 1797 – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí.
Fou poeta, erudit i traductor de les faules d’Isop.
(Palma de Mallorca, 15 desembre 1930 – 12 desembre 2006)
Pintor i dramaturg. de formació autodidàctica, ha exposat amb èxit a Alemanya, Holanda, Estats Units i París (1963). Obtingué la Medalla d’Or del XXII Saló de Tardor.
Com a escriptor, és autor d’obres còmiques i costumistes.
Fou també dissenyador de vestuari teatral.
(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)
Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.
Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.
En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.
Fou germà seu Miquel Forners (Palma de Mallorca, 1688 – 1751) Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.