(Palma de Mallorca, 7 juliol 1916 – 26 maig 1997)
Autor teatral. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha conreat un teatre de caràcter regional, al qual ha incorporat el món de l’aristocràcia mallorquina contraposada als nous corrents del món actual.
Ha estrenat nombroses obres, de les quals cal destacar Can miraprim (1953) i Dilluns de festa major (1956).
(Palma de Mallorca, 4 setembre 1664 – 18 gener 1735)
Religiosa augustiniana. Coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva.
Pel seu do de discerniment hom la consulta davant tota mena de situacions i dificultats.
Té incoat el procés de beatificació.
(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)
Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.
Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.
Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a “La Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).
(Palma de Mallorca, 4 juny 1842 – 29 març 1907)
Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura, i de Bartomeu, Francesc i Miquel.
Poeta i narrador, entre l’obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit Aiguaforts (1892), publicades periòdicament a “L’Ignorància” i a “La Roqueta”, en els quals pintà de manera magistral la classe mitjana i menestral de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 19 octubre 1844 – Madrid, 18 novembre 1926)
Gravador i pintor. Germà d’Antoni, Francesc, Gabriel i Miquel. Especialitzat en el gravat, dirigí, des del 1893, la fàbrica de Moneda y Timbre de Madrid.
Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Viena (1873) i un primer premi a Filadelfia (1876). Fou distingit, encara, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.
(Palma de Mallorca, 2 maig 1853 – Torrelodones, Madrid, 13 desembre 1925)
Polític. Germà de Bartomeu, Francesc, Gabriel i Miquel. Va ingressar al Partit liberal amb el suport de Guzmán Gamazo i va obtenir, el 1881, un escó de diputat per Palma. A partir d’aleshores i gràcies a la seva forta personalitat i a les seves idees reformistes, va ocupar els càrrecs més alts del govern.
Fou ministre d’Ultramar (1892), càrrec del qual va dimitir per haver-li estat rebutjat el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, i ministre de Gràcia i Justícia (1895). Durant la crisi del 98 va proposar un pla de reformes enfocat a regenerar el sistema a partir d’un sanejament moral de l’administració i de l’enfortiment de l’autoritat.
Mort Gamazo, passà al Partit Conservador (1902), del qual ocupà la direcció en retirar-se Silvela. Fou ministre de Governació, càrrec que va ocupar en diverses ocasions. Formà per primer cop govern els anys 1903-04, repetí els anys 1907-09 i entre els anys 1918 a 1922.
Per bé que el seu caràcter autoritari, les repressions obreres que va ordenar i les seves limitacions per a dur a terme reformes estructurals, el van anar apartant a poc a poc del poder.
(Palma de Mallorca, 12 maig 1841 – Oriola, Baix Segura, 24 gener 1910)
Filòsof lul·lista i sacerdot. El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola, però deu l’anomenada al seu lul·lisme. Sostenia que s’havien d’extreure coneixements de l’obra lul·liana per tal d’enriquir el neoescolasticisme.
Molt influent en la “Revista Lul·liana” (1901-05), cal remarcar, entre els treballs que publicà, Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull: naturaleza del alma, que veié la llum al “Museo Balear” l’any 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de R. Lulio (1904) i El optimismo del beato Raimundo Lulio (1904).
També són remarcables les pastorals Sobre la democracia cristiana i Sobre la cuestión social.
(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.
(Palma de Mallorca, 1798 – 1862)
Escultor. Es formà a Madrid.
És autor, a Palma de Mallorca, de les quatre esfinxs-lleones (1833) del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer (1843), conservada des del 1914 al Museu Marítim.
Dades dels Països Catalans 