(Palma de Mallorca, 16 octubre 1889 – 29 juliol 1936)
Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de “Cultura Obrera”).
Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí “Sotana Roja” (1931).
Fou afusellat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.
(Palma de Mallorca, 1872 – 1922)
Anarco-sindicalista. Dirigent de la Federació Local de Societats Obreres (des del 1901) i vocal de la Junta Local de Reformes Socials (1900-03). Introduí el corrent anarcosindicalista a Inca (1909-10).
S’adherí a l’entesa amb els socialistes i organitzà la Federació de Societats Obreres de la casa del poble (1918). Màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims.
Col·laborador de “Cultura Obrera” (1919-22).
(Palma de Mallorca, 20 maig 1843 – 25 febrer 1918)
Compositor. Cursà els estudis musicals a Mallorca i amplià els seus coneixements a París. Ingressà al conservatori de la capital francesa l’any 1861, estudià amb L. Massart i F. Bazin i rebé consells d’instrumentació d’Hèctor Berlioz. L’any 1867 anà a Madrid, on residí molts anys.
Compongué cinc simfonies, d’una gran qualitat (1869, 1870, 1876, 1878, 1880) i fou considerat el millor simfonista de la seva època a Espanya. Hàbil melodista, obtingué una gran popularitat com a autor de sarsueles.
(Palma de Mallorca, 20 desembre 1919 – 1996)
Pintor. Autodidacte, és el fundador del Grup d’Aquarel·listes de les Balears. Pintà fonamentalment paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids.
Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època.
(Palma de Mallorca, 1654 – 1732)
Erudit carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General Lul·lià, on introduí la filosofia de Roger Bacon.
Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits.
(Palma de Mallorca, 1761 – 1793)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1777. Tingué prestigi com a predicador.
Deixà escrits sermons i poesies.
(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, segle XVI)
Notari. Descendia de la família del beat i escriptor homònim. S’establí a la capital mallorquina. Fou conseller del regne de Mallorca.
Conreà la poesia. Fou escrivà del concurs poètic celebrat el 1502 en honor del seu il·lustre avantpassat.
Era pare d’Antoni Llull i Cases (Palma de Mallorca, 1510 – Besançon, França, 1582) Eclesiàstic. Preceptor dels fills dels senyors de Baume, esdevingué vicari general de Besançon, en ésser-ne nomenat arquebisbe un d’ells. Deixà diversos manuals de retòrica i part d’una correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres personalitats.
(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)
Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.
És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.
Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).
(Palma de Mallorca, 1736 – 1818)
Frare franciscà. Fou afeccionat a la pintura.
Deixà treballs d’història religiosa i poesies en llengua catalana.
(Palma de Mallorca, 1751 – 1823)
Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se’n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.
Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.
Dades dels Països Catalans 