Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 20 desembre 1742 – 29 octubre 1831)

Advocat i polític. Fill de Jaume Campaner i Crespí. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S’establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l’Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d’Oriola (1787) i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca.

Es mostrà contrari a la pena de mort. Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca.

Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista. Posseí una de les millors biblioteques mallorquines.

Campaner i Fuertes, Àlvar

6 Respostes

(Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 – Palma de Mallorca, 1894)

Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista “Memorial Numismático Español” (1866-80).

És autor de Numismática balear (1879) i d’Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857).

Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86).

Campaner i Crespí, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1697 – 1765)

Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic.

Fou el pare de Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta.

Calvet i Girona, Bernat

3 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)

Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.

El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.

Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.

Caldentey i Sagrera, Guillem

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, vers 1520)

Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentey. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre.

Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496).

Caldentey, Bartomeu

3 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 1447 – Palma de Mallorca, 28 novembre 1500)

Lul·lista i humanista. Catedràtic de l’Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d’humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa).

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants.

Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson.

Calatayud i Cerdà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 setembre 1882 – 11 abril 1973)

Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important.

És autor de nombroses obres per a guitarra.

Calafat i Mesquida, Josep

Deixa un comentari

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 22 novembre 1887 – Sant Jordi, Palma de Mallorca, 20 novembre 1918)

Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca).

És autor d’unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).

Calafat i Danús, Baltasar

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca, 1683 – Palma de Mallorca, 1735)

Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor.

Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú).

Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730).

Calafat, Ramon

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1823)

Historiador. Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818.

Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”; Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del P.S. Francesc de la ciutat de Palma… (1785), Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma (1786) i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma (1787).