Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Calafat, Nicolau

(Valldemossa, Mallorca, 1430 – Palma de Mallorca, vers 1501)

Impressor. Fundà a Palma de Mallorca, juntament amb el lul·lista Bartomeu Caldentey, la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar.

Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson (1485), a expenses de Caldentey; la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist, de Francesc Prats (1487) i un Breviarium majoricense (1488), del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí.

Caimari i Vila, Margalida

(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)

Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.

Conreà una poesia sentimental i ingènua.

Caimari i Noguera, Andreu

(Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978)

Escriptor. Canonge-arxipreste de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals.

És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d’Edificant la ciutat. I. Amor (1935).

En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l’anotació al Blanquerna en l’edició d’“Els Nostres Clàssics” (1954).

Caffaro i Jaume, Pere

(Campos, Mallorca, 15 febrer 1866 – Palma de Mallorca, 23 maig 1959)

Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d’art a Palma de Mallorca.

Conreà especialment el retrat i la natura morta.

Cabrer i Verger, Antoni

(Palma de Mallorca, 1785 – 1846)

Escriptor. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca, molt perseguit per les seves idees antiliberals.

En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad (1842), publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd, padró dels liberals del 1820. També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita… de Artá (1841).

Cabrer, Joan

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1850)

Framenor. És autor d’un obituari molt detallat dels framenors mallorquins, amb notes biogràfiques, important per a l’estudi de l’orde.

Busquets i Mulet, Jaume

(Palma de Mallorca, 1898 – 1971)

Arabista. Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Estudi General Lul·lià i a l’Escola de Comerç, de Palma de Mallorca.

Ha publicat Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana (1931; reeditat, 1968), Gramática elemental de la lengua árabe (1968, 4a. edició) i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit.

Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari àrab-castellà.

Buades i Frau, Agustí

(Palma de Mallorca, 1804 – 1871)

Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del segle XIX. S’adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer.

Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d’una gran quantitat de còpies de teles famoses.

Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades.

Brou de Pella, Nicolau

(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1391)

Cap forà, dit també Antoni Sitjar. Un dels principals caps de la primera rebel·lió dels forans de Mallorca.

L’agost de 1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma de Mallorca, que precedí la rebel·lió.

Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga.

Brondo, Elionor

(Palma de Mallorca, 1748 – 1819)

Religiosa coneguda per Elionor del Sant Rosari.

Produí un cert nombre de poesies d’inspiració religiosa, inèdites.