Veïnat, al nord de Sant Joan de Palamós.
Figuerar, el -Baix Empordà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Palamós
Boada i Matas, Casimir
(Palamós, Baix Empordà, 1888 – Barcelona, 1949)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona.
Destacà amb la pintura de marines i amb la realització de notables aiguaforts.
Ballester, Josep
(Barcelona, segle XVII – Palamós, Baix Empordà, 1668)
Religiós agustí. Fou catedràtic de teologia a l’Estudi General de Lleida.
Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.
Roger i Crosa, Miquel
(Palamós, Baix Empordà, 22 abril 1881 – 27 juliol 1953)
Escriptor i compositor. Germà de Martí.
Començà a col·laborar amb narracions a “La Ilustració Catalana” i el 1914 fundà a Palamós la revista “Marinada”, que dirigí. i l’orfeó “L’Ocellada”.
Publicà moltes novel·les de caire romàntic i renaixentista: La pera de plata (1905), La ratxada (1907), Vida triomfant (1911), Mala llavor (1914), La dissort (1916), La llar de les grandeses (1917), Empordaneses (1920), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925), El martiri d’un apotecari (1926) i El gran rei (1907).
És autor també de la comèdia La segona volta (1934), del llibre de poemes Costa Brava. Palamós (1953).
Assolí èxit popular a través d’algunes sardanes.
Gelabert i Crosa, Joan
(Palamós, Baix Empordà, 1897 – Molinos, Pallars Jussà, 1979)
Mestre i escriptor. Practicà el magisteri i el compaginà amb les afeccions literàries.
Destacà en el conreu de la poesia i la redacció de texts gramaticals: Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic (1931), Poemes de vida senzilla (1977), Els pronoms febles (1979), etc.
Fosca, la -Baix Empordà-
Caseria, dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, entre el cap Gros i la cala de s’Alguer, prop de l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
És un centre d’estiueig.
Formigues, illes
Conjunt de quatre illots, 1,3 km al nord-est de la població, davant la Costa Brava, Recol·lecció de musclos. Sense far.
Prop d’aquestes illes tingué lloc, probablement, el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285.
Figa i Faura, Lluís
(Palamós, Baix Empordà, 16 maig 1918 – Barcelona, 11 febrer 1996)
Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.
Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d’Andorra, i membre emèrit de l’IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials.
És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels cònjuges.
Coll i Vehí, Josep
(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)
Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.
Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.
Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).
El seu germà fou Narcís Coll i Vehí (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851) Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).
Cateura i Turró, Baldomer
(Palamós, Baix Empordà, 11 desembre 1856 – Barcelona, 26 gener 1929)
Músic i compositor. Inventà una modalitat de bandúrria amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona, i un nou sistema de pedals anomenat piano-pédalier aplicable al piano i apte per acompanyar instruments de pua.
És autor de La escuela de la mandolina (1900), de preludis, d’estudis, de capritxos i de nombroses obres i arranjaments per a mandolina.
Dades dels Països Catalans 