Arxiu d'etiquetes: País Valencià

Roig, Jaume

13 Respostes

(València, vers 1400 – Benimàmet, Horta, 5 abril 1478)

Escriptor. Fill d’un metge del mateix nom. Metge, el 1434 apareix atestat exercint la seva professió a València. Assistí la reina Maria de Castella en la seva darrera malaltia.

Fou administrador de l’hospital d’En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Villena. Era casat amb Isabel Pellisser.

Deixant de banda la seva esporàdica participació en certàmens literaris, la seva obra cabdal és el llibre intitulat Espill o Llibre de les dones.

Roig, Andreu

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 2 desembre 1622)

Vicecanceller de la Corona d’Aragó (1612-22). Cavaller. Doctor en drets. Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia.

Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València: el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne. A la seva mort fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalano-aragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans.

La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el canonista valencià Dionís Pau Llopis.

Roger y Vázquez, Gil

1 Resposta

(Xelva, Serrans, 1862 – 1940)

Advocat. Es llicencià en dret (1884) i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València.

Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona.

Publicà Regionalismo práctico i altres obres.

Riu-sec, Ramon de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – València, 1354)

Noble. Senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya. Participà en les campanyes contra el rei Jaume III de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’ex-rei el 1349.

Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348. Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts (1348).

El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya. Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València.

Tingué tres fills, que el sobrevisqueren: Francesca, Ramoneta i l’hereu Ramonet de Riu-sec.

Rafal, Jaume de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – 1727)

Noble, marquès de Rafal. Partidari de l’arxiduc Carles III d’Àustria, el 1707 participà en la campanya valenciana, que culminà amb la retirada total de les forces aliades.

Virrei austriacista de Mallorca (1709-12). Confiscats els seus béns pels Borbons, el 1713 s’embarcà a Barcelona amb l’emperadriu Elisabet de Brunsvic i s’establí a Viena, d’on tornà el 1726.

Rabassa, Guillem

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Frare de l’Hospital. Segurament de la família de cavallers de València que havia de donar altres personalitats conegudes. Fou comanador de l’orde a Ulldecona.

El 1319 era un dels testimonis de la renúncia de l’infant Jaume, fill gran de Jaume II el Just, als seus drets de primogènit.

Rabassa, Guillem

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII)

Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca.

En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circumstàncies, ni llei ni dret.

L’any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d’Urgell.

Rabassa, Giner

1 Resposta

(País Valencià, vers 1342 – després 1412)

Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I el Caçador. Gaudí de gran prestigi.

Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d’Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents.

Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria trastorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc per manca de temps a estudiar les candidatures.

És autor de notes sobre el dret foral de València.

Puig de Santa Maria, batalla del -1237-

4 Respostes

(el Puig de Santa Maria, Horta, 15 agost 1237)

Combat lliurat durant la conquesta de València per Jaume I de Catalunya, entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalano-aragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat Santa Maria. La batalla tingué lloc durant la primera quinzena d’agost.

La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians. Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació.

Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians.

Pròixida i de Centelles, Olf de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Illes Balears, 1425)

Baró de Llutxent i d’Almenara. Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà de Gilabert. Fou coper reial i uixer de Joan I el Caçador, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola (1387), càrrecs pels quals litigà amb Bernat III de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391.

Assistí a les noces de la infanta Joana d’Aragó amb el comte Mateu I de Foix (1392). Acompanyà l’infant Martí a Sicília; amb ell trencà el setge dels rebels a Catània (1395) i fou governador de la ciutat fins al 1402.

Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler. El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor d’Alburquerque, muller de Ferran I d’Antequera. Prengué part en l’ambaixada que, a Nàpols, tractà el matrimoni de l’infant Joan amb Joana II de Nàpols. Al mateix temps fou nomenat governador de Mallorca (1415).

Sense descendència del seu matrimoni amb Caterina de Vilanova, nomenà successor el seu germà Joan.