Arxiu d'etiquetes: Oriola (bio)

Rossell i Rocamora, Jaume Josep de

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, segle XVII – 1727)

Noble. Marquès consort de Rafal. En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola. De primer es mostrà partidari de Felip V de Borbó, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc Carles III i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià.

Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc que li concedí el marquesat de Rossell (1707), i fou lloctinent seu a Mallorca (1709-13). El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena (1725), li foren retornats els béns confiscats per Felip V.

El 1726 tornà a Oriola.

Rogel i Rech, Rafael

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1883 – Alacant, 1927)

Escriptor. És autor de la novel·la d’humor titulada El castillo de los congrios. Col·laborà amb Just Garcia i Soriano a l’estudi Orihuela durante la guerra de la Independencia. (1908).

Molina i Rodríguez, Manuel

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 28 octubre 1917 – Alacant, 29 desembre 1990)

Escriptor. Ha estat impulsor decidit de les revistes poètiques “Intimidad poética”, “Sigüenza”, “Verbo”, “Ifach” i “Bernia”.

Ha publicat els llibres de poesia Otoño adolescente (1943), Hombres a la deriva (1950), Camino adelante (1953), Versos en la calle (1955), Poemas (1958), El suceso (1960) i Mar del miedo (1962).

Mogica, Josep

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XVII)

Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l’hàbit franciscà.

És autor de l’obra Panegíricos idilios (1647).

Maura i Gelabert, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 maig 1841 – Oriola, Baix Segura, 24 gener 1910)

Filòsof lul·lista i sacerdot. El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola, però deu l’anomenada al seu lul·lisme. Sostenia que s’havien d’extreure coneixements de l’obra lul·liana per tal d’enriquir el neoescolasticisme.

Molt influent en la “Revista Lul·liana” (1901-05), cal remarcar, entre els treballs que publicà, Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull: naturaleza del alma, que veié la llum al “Museo Balear” l’any 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de R. Lulio (1904) i El optimismo del beato Raimundo Lulio (1904).

També són remarcables les pastorals Sobre la democracia cristiana i Sobre la cuestión social.

Martínez i Paterna, Francesc

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1580 – 1647)

Historiador i eclesiàstic. Tingué un benifet a la seu oriolana.

És autor dels treballs: Exequias y fiestas fúnebres que hizo la Santa Iglesia de Orihuela y sus parroquias a la dichosa muerte del V. y Angélico padre Mosén Francisco Jerónimo Simó (1912) i Breve tratado de la fundación y antigüedad de la ciudad de Orihuela y de sus varones ilustres (1912).

Deixà inèdita una Orihuela ilustrada con cinco libros de Historia, obra que fou aprofitada per l’historiador local Agustí Maria Gisbert.

Martí, Joan Josep

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, vers 1570 – València, 1604)

Escriptor i jurisconsult. Estudià dret canònic a la Universitat de València i el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom d’Atrevimiento. El 1598 obtingué el títol de llicenciat i doctor en dret canònic, i fou nomenat substitut del doctor Esteve Vives, catedràtic de lleis a la Universitat, i el designaren aquell mateix any per al Consell General.

Amb el nom de Mateo Luján de Saavedra és l’autor de Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache (1602), apòcrifa i mediocre continuació del llibre de Mateo Alemán. Altres obres seves són Alabanza de la Academia de esdrújulos, Cada cual procurando ser primero, A la ausencia de una dama i Tercetos contando la fábula del rey Midas.

Marín i Gutiérrez, Justí

2 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 30 octubre 1915 – 20 juny 1946)

“Gabriel Sijé“  Escriptor. Germà de Josep. Col·laborà a la premsa d’Oriola i d’Alacant.

És autor del recull Del sencillo amor (Madrid, 1944). També escriví per al teatre.

Marín i Gutiérrez, Josep

4 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 16 novembre 1913 – 24 desembre 1935)

“Ramón Sijé“  Escriptor. Germà de Justí. Fundà i dirigí la revista “El Gallo Crisis” i col·laborà al “Diario de Alicante” i a la revista “Cruz y Raya”, de Madrid.

Autor de La descendencia de la flauta y el reinado de los fantasmas, és conegut sobretot per la famosa Elegía, que li dedicà el seu amic Miguel Hernández.

Mancebon, Joan

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Jumilla, Múrcia, segle XVII)

Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d’altres.

És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà.