(Granada, Andalusia, 1074 – Oriola, Baix Segura, vers 1162)
Poeta i historiador andalusí. Cadí de València.
Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta’rïh al-dawla al·lamtüniyya, avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayän al-mugrib d’Ibn ‘Idärï.
(Rosselló, segle XI – 1074)
(o Jofre II) Comte de Rosselló (1013-74). Fill de Guislabert I, a la mort del qual (vers 1014) sofrí la invasió del seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia unir com en temps passat els dos comtats. Bernat Tallaferro de Besalú l’ajudà a defensar-se’n.
El germà de Tallaferro, el famós bisbe Oliba, aconseguí de posar pau (1020). Aquesta pau anà acompanyada per una gran prosperitat i un notable creixement demogràfic. El seu govern fou molt llarg.
Fou succeït pel seu fill Guislabert II.
Dades dels Països Catalans 