(Barcelona, 2 juny 1850 – 22 novembre 1903)
Compositor. Fou bon organista i pianista.
Compongué música d’inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 4 febrer 1844 – Barcelona, 15 agost 1911)
Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines.
Va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes.
Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 31 desembre 1772 – Barcelona, 1842)
Cantor i organista. Cantor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Compongué algunes obres de música d’església i l’obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto… (1831), en la qual parla del cant pla reformat.
(Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, Xile, 1802)
Organista i compositor.
S’instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817).
Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc.
(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)
Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.
És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)
Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).
Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).
(Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)
Compositor i organista. A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l’any 1803, fou nomenat mestre de capella de l’Abadia de Montserrat (1828-34).
Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.
(Valls, Alt Camp, 1830 – Tarragona, 1905)
Organista i compositor. Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona.
Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana.
Compongué bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón, i d’altres obres, Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal.
(Reus, Baix Camp, 1855 – Malgrat de Mar, Maresme, 1938)
Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del col·legi de sords-muts.
Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d’una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc.
(Barcelona, 18 abril 1848 – 26 març 1883)
Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona i de la col·legiata de Santa Anna, on després ocupà el lloc de mestre de capella.
Autor d’obres religioses (Missa de Rèquiem) i d’algunes sonates per a piano; difusor de Wagner a Catalunya i mestre d’Isaac Albéniz, de Francesc Alió i d’Antoni Noguera.
Dades dels Països Catalans 