Arxiu d'etiquetes: organismes

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat

2 Respostes

(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )

Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.

Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.

Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.

Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

4 Respostes

(Catalunya, 5 novembre 1980 – )

(CIRI)  Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya, per a la coordinació de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica, en tots els seus vessants, i de la innovació tecnològica a Catalunya, per tal d’aconseguir una actuació conjunta emmarcada dins unes directrius generals de política científica, amb l’objectiu d’assolir la màxima eficàcia.

Ha desenvolupat un sistema d’ajuts per a treballs de recerca.

Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat

1 Resposta

(Catalunya, 7 agost 1936 – 11 agost 1938)

Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya.

Presidit per Josep Tarradellas, amb tres representants de la conselleria de defensa, tres de la d’economia, un de la de finances i un de la de governació (membres que posteriorment s’anaren ampliant), per tal de tendir a centralitzar la fabricació i emmagatzematge de material de guerra, cosa que féu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les ni estatitzar-les.

Després de moltes polèmiques entre el govern de la Generalitat i el de la República, aquest acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret d’11 d’agost de 1938.

Comissió d’Educació General

Deixa un comentari

(Catalunya, 1918 – 1924)

Organisme de política cultural. Creat per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General, ideat per Prat de la Riba el 1914.

Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat.

Destacaren les campanyes del bon hostal de Catalunya, en defensa dels ocells, la creació de la Lliga Nacional d’Associacions de Música i de la Germanor d’Orfeons de Catalunya i la coordinació del certàmens literaris.

Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Comissió de Responsabilitats

3 Respostes

(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)

Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s’Agaró), que dissolgué el Comitè d’Apropiacions, creat el 5 d’agost de 1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president.

Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d’acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats.

La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al “Butlletí de la Generalitat”.

Comissió de Ports de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 5 abril 1982 – )

Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.

Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.

Comissió de Cultura

4 Respostes

(Barcelona, 1916 – 1939)

Organisme creat per l’ajuntament barceloní. Lluís Duran i Ventosa, propulsor d’aquest organisme, en fou el primer president; el gran impulsor, però, en va ésser Manuel Ainaud, qui comptà amb l’estreta col·laboració de Josep Goday, arquitecte municipal.

La Comissió, juntament amb el Patronat Escolar de Barcelona creat el 1922, suprimit el 1924 i restablert el 1930, contribuí a canviar de soca-rel l’ensenyament públic barceloní.

En el terreny qualitatiu, l’ajuntament, i els organismes citats, constituïren l’avançada de la renovació pedagògica catalana, sobretot en els períodes 1914-23 i 1931-38.

Comissió d’Acció Política

Deixa un comentari

(Catalunya, 1904 – 1933)

Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista, creat per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven al partit.

Funcionà fins al 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions.

Format per un grup reduït i homogeni de persones (normalment 5) es distingí per la coincidència de pensament i d’acció.

Entre altres documents que redactà, cal destacar les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el 1933.

Comissariat d’Ordre Públic

1 Resposta

(Catalunya, octubre 1936 – 1939)

Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya.

Creat per a l’estudi de la reorganització dels serveis d’ordre públic i per a l’acoblament dins aquests dels d’investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Format pel secretari general d’ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l’inspector general dels serveis.

Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 5 octubre 1936 – 1939)

Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política. Creat per decret, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.

Actuà a través de la premsa diària (“Comunicat de Premsa”, ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l’esperanto), de revistes, de quaderns fotogràfics, d’edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema, de mascotes, de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires, de biblioteques ambulants.

Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles.