Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Castellà d’Amposta (1299-1301). Fou una de les figures principals d’aquest llinatge.
Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del copiosos reforços catalans introduïts a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
Ponç de Ribelles (Catalunya, segle XII) El 1190 era partidari dels Cabrera contra els comtes d’Urgell.
Ponç de Ribelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1392, com a capità de galeres, anà a Sicília per reforçar-hi la gran expedició catalana que dirigien l’infant Martí, futur rei Martí I l’Humà, i el fill d’aquest, Martí I el Jove, rei consort de Sicília.
Bernat de Ribelles (Catalunya, segle XIII) El 1274 era comanador hospitaler a Ulldecona.
Bernat de Ribelles (Urgell, segle XIII – segle XIV) Noble. El 1307 fou un dels signants dels acords jurisdiccionals entre el rei Jaume II el Just i el comte Ermengol X d’Urgell.
(Catalunya, segle XVI)
Noble. En realitat era un Boixadors, germà de Joan de Boixadors.
Destacà entre els catalans que lluitaren a la guerra d’Hongria el 1531.
Bernat Requesens (Catalunya, segle XV) Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d’agustins d’Igualada.
Elionor de Requesens (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Muller de Ponç de Caramany. Néta d’Arnau de Requesens i d’Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.
Galceran de Requesens (Itàlia, segle XV) Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d’Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.
Jaume Joan de Requesens (Catalunya, segle XVI) Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l’església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L’obra fou enllestida dos anys després.
Joana de Requesens (Catalunya, segle XV – segle XVI) Muller de Pere de Cardona i Enríquez, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere de Cardona.
Maria de Requesens (Catalunya, segle XVI) Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.
Berenguer de Requesens (Tarragona, segle XIII – 1317/18) Jurat del port de Tarragona. Fill de Guillem de Requesens (m 1287) i germà de Pere (m 1328?). Intervingué en empreses comercials i amb el capital que li produïren comprà les senyories baixes de Vilallonga i Castellnou. Fou pare de Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç.
Berenguer de Requesens (Catalunya, segle XV) Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II el Sense Fe a la lluita d’aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l’agafaren presoner pel maig de 1464.
Berenguer de Requesens (Catalunya, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV) Cavaller. Serví el rei Ferran I de Nàpols. N’era majordom el 1476.
Veure> Andreu de Queralt (noble català dels segles XVII i XVIII).
(Catalunya, segle XII)
Noble. Apareix a vegades al consell comtal als darrers temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(País Valencià, segle XVII – 1727)
Noble, marquès de Rafal. Partidari de l’arxiduc Carles III d’Àustria, el 1707 participà en la campanya valenciana, que culminà amb la retirada total de les forces aliades.
Virrei austriacista de Mallorca (1709-12). Confiscats els seus béns pels Borbons, el 1713 s’embarcà a Barcelona amb l’emperadriu Elisabet de Brunsvic i s’establí a Viena, d’on tornà el 1726.
Albert de Queralt (Catalunya, segle XII – 1179) Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).
Berenguera de Queralt (Catalunya, segle XII) Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.
Bernat de Queralt (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.
Dolça de Queralt (Catalunya, segle XII) Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.
Guerau de Queralt (Catalunya, segle XVI) Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.
Guillem de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.
Jordi de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.
Lluís de Queralt (País Valencià, segle XV) Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.
Pere de Queralt (Lleida, segle XV) Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.
