Veure> Andreu de Queralt (noble català dels segles XVII i XVIII).
Reard i d’Icard, Andreu de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: nobles
Raset, Arnau de
(Catalunya, segle XII)
Noble. Apareix a vegades al consell comtal als darrers temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Rafal, Jaume de
(País Valencià, segle XVII – 1727)
Noble, marquès de Rafal. Partidari de l’arxiduc Carles III d’Àustria, el 1707 participà en la campanya valenciana, que culminà amb la retirada total de les forces aliades.
Virrei austriacista de Mallorca (1709-12). Confiscats els seus béns pels Borbons, el 1713 s’embarcà a Barcelona amb l’emperadriu Elisabet de Brunsvic i s’establí a Viena, d’on tornà el 1726.
Queralt -varis/es bio-
Albert de Queralt (Catalunya, segle XII – 1179) Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).
Berenguera de Queralt (Catalunya, segle XII) Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.
Bernat de Queralt (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.
Dolça de Queralt (Catalunya, segle XII) Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.
Guerau de Queralt (Catalunya, segle XVI) Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.
Guillem de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.
Jordi de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.
Lluís de Queralt (País Valencià, segle XV) Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.
Pere de Queralt (Lleida, segle XV) Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.
Queralt, Dalmau de
(Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou un dels ambaixadors de Jaume II d’Urgell, com a pretendent a la successió de la Corona catalano-aragonesa, que es presentaren davant les Corts Catalanes, reunides llavors a Barcelona, el 6 d’octubre de 1410.
Queralt, Berenguer I de
(Catalunya, segle XI – després 1135)
Noble. Fill de Bernat I de Queralt. Apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona.
Fou l’avi de Sibil·la de Queralt.
Puigverd -varis/es bio-
Arnau de Puigverd (Catalunya, segle XII) Noble. Figura al seguici i consell d’Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig.
Berenguer de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340).
Berenguer de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del monarca.
Catalana de Puigverd (Catalunya, segle XV) Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós.
Galceran de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24.
Guerau de Puigverd (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví a Sicília contra els angevins. S’hi destacà molt. El 1291, regnant Jaume II el Just i governant Sicília l’infant Frederic II de Sicília, era un dels quatre capitans principals del front de Calàbria.
Miró Guillem de Puigverd (Catalunya, segle XII) Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157.
Pere Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller.
Ramon de Puigverd (Urgell, segle XIII – Catalunya, segle XIV) Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d’Urgell.
Pròixida i de Centelles, Olf de
(País Valencià, segle XIV – Illes Balears, 1425)
Baró de Llutxent i d’Almenara. Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà de Gilabert. Fou coper reial i uixer de Joan I el Caçador, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola (1387), càrrecs pels quals litigà amb Bernat III de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391.
Assistí a les noces de la infanta Joana d’Aragó amb el comte Mateu I de Foix (1392). Acompanyà l’infant Martí a Sicília; amb ell trencà el setge dels rebels a Catània (1395) i fou governador de la ciutat fins al 1402.
Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler. El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor d’Alburquerque, muller de Ferran I d’Antequera. Prengué part en l’ambaixada que, a Nàpols, tractà el matrimoni de l’infant Joan amb Joana II de Nàpols. Al mateix temps fou nomenat governador de Mallorca (1415).
Sense descendència del seu matrimoni amb Caterina de Vilanova, nomenà successor el seu germà Joan.
Porqueres, Ponç de
(Catalunya, segle XII)
Noble. Era senyor de Porqueres, vora el llac de Banyoles. Participà a l’expedició a Almeria el 1147 i a l’atac per conquerir Tortosa el 1148.
Del seu llinatge havia de sortir el més conegut dels Santapau.
Pinós i de Santagustí, Ramon de
(Catalunya, segle XIV)
Senyor d’Ordèn i Talltendre. Rebesnét de Bord de Pinós.
Sembla que amb ell s’extingí la línia il·legítima dels senyors d’Ordet i Talltendre.
Dades dels Països Catalans 