Arxiu d'etiquetes: nobles

Pinós -varis/es bio-

Deixa un comentari

Antoni Pinós  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).

Arnau de Pinós  (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370)  Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.

Beatriu de Pinós  (Catalunya, segle XIV – 1357)  Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.

Bernadí de Pinós  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Noble. Fill de Bernat de Pinós. A la mort del seu pare (1464), fou posat sota la tutela de Francesc de Pinós, de Siracusa.

Felip de Pinós  (Catalunya, segle XVII)  Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

Francesc de Pinós  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Senyor de Siracusa. Fou el tutor de Bernadí de Pinós a la mort del seu pare, Bernat de Pinós.

Miquel de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.

Pinós, Pere Galceran de -varis-

2 Respostes

Pere Galceran de Pinós  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Ha estat citat com a participant de l’expedició reial a Sardenya de 1354, i com a mort, víctima de pesta, durant el setge de l’Alguer.

Pere Galceran de Pinós  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. És citat entre els diversos Pinós que participaren a la batalla de Sanluri, el 1409. Hi ha la referència que morí a la lluita.

Pere Galceran de Pinós  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1410 tingué disputes amb el noble aragonès Pere de Gurrea. Hi intervingué, en acció pacificadora, les Corts de Catalunya reunit durant l’interregne 1410-12.

Pinós, Bernat de -varis-

1 Resposta

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, 1464)  Doctor en ambdós drets. S’establí a Sicília des d’abans del 1441 i fou jutge de la Regia Gran Corte siciliana el 1444.

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fill natural d’un dels Pinós. Fou conegut molt generalment com el bord de Pinós. Assistí, el 1411, a les Corts aragoneses començades a Alcanyís i prosseguides a Saragossa.

Bernat de Pinós  (Catalunya, segle XVI – 1 juliol 1550)  Noble. Sobresortí entre els organitzadors de la defensa del Rosselló contra la invasió francesa del 1543. Fou fill seu Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Vescomte de Canet. Actuà contra la invasió del Rosselló pels francesos el 1570.

Bernat de Pinós  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1588 estatjà a casa seva l’ambaixada tramesa a la capital per la ciutat de Saragossa. Amb altres familiars destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.

Perellós i de Palafox, Gener X Rabassa de

1 Resposta

(València, 1786 – Roma, Itàlia, 1853)

Cinquè marquès de Dosaigües. Nét de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza. Fou el darrer membre del llinatge, ja que morí solter i deixà hereu universal Vicent Dasí i Lluesma, fill del seu administrador Vicent Dasí i Mestre i de Manuela Lluesma i March.

Aquesta successió fou impugnada pels parents més propers, els Marimon, marquesos de Cerdanyola. Finalment l’herència passà als Dasí i els títols als Marimon, excepte el marquesat de Dosaigües, la renúncia al qual, mitjançant una forta compensació econòmica a aquests, fou obtinguda per Dasí, que, així mateix, obtingué que la reina Isabel II li concedís el títol com a cap d’un nou llinatge.

Perellós -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc de Perellós  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1412 era a Casp, on comunicà als compromissaris que havien d’elegir el successor de Martí I l’Humà, la impossibilitat de figurar entre aquests el seu sogre Giner Rabassa, jurista valencià, el qual patia de trastorns mentals.

Francesc de Perellós  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Fou camarlenc de l’emperador Carles I de Catalunya.

Francesc Rabassa de Perellós  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa. Sembla que fou l’iniciador de la branca de Tàrrega, la qual s’extingí, pel que sembla, a la segona meitat del segle XVIII.

Guillem de Perellós  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Potser era germà de Francesc i de Ramon. Aquest Guillem rebé el 1345, i per a un període de tres anys, l’escrivania del patrimoni reial, atorgada per Pere III el Cerimoniós.

Peralta i Sclafani, Guillem de

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, després 1331 – 1395/96)

Tercer comte de Caltabellotta i segon de Sclafani i vicari de Sicília. Fill de Guillem i nét de Ramon. Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo.

Durant el turbulent regnat de Frederic III de Sicília observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona: contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebel·lió.

Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia (1356), el càrrec de capità de guerra de Sciacca (1358) i la baronia de Chiusa, de la qual s’apoderà el 1363.

Quan morí el rei el 1377, deixant com a successora la seva filla Maria, menor d’edat, fou un dels quatre vicaris que es repartiren el govern de l’illa. Li fou assignada com a zona de govern propi la compresa entre Agrigent i Terranova a la costa i Caltanissetta a l’interior.

Mantingué contactes amb la cort catalana des del 1378, en què el rei Pere III el Cerimoniós li confirmà les concessions que li havien fet els reis de Sicília, el 1380, el 1385 i el 1391, en vista dels preparatius per a l’expedició a Sicília que aquella cort preparava i que finalment es portà a terme el 1392 sota la direcció de l’infant Martí.

Bé que prestà homenatge a la reina Maria I i al seu marit Martí I el Jove el mateix dia de l’arribada de l’estol català, es revoltà el 1393 juntament amb altres membres de la noblesa siciliana i algunes ciutats.

El succeí el seu fill Nicolau de Peralta i de Randazzo, també fou fill seu:

Joan de Peralta i de Randazzo  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Noble. Fou pare de:

  • Nicolau de Peralta  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Baró de Chiusa. Cosí-germá de Margarida de Peralta i de Chiaramonte, a la mort de la qual reclamà l’herència.
  • Caterina de Peralta  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Baronessa de Chiusa. Successora del seu germà. Aportà la baronia al seu marit Alfons de Cardona i de Villena, comte de Reggio.

Peralta -varis/es bio-

Deixa un comentari

Alfons de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

Guillem de Peralta  (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).

Jordà de Peralta  (Ribagorça, segle XIII)  Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.

Ponç de Peralta  (Lleida, segle XIII)  Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.

Ramon de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Canonge de Lleida (1286).

Sança de Peralta  (Ribagorça, segle XII)  Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).

Sibil·la de Peralta  (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320)  Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.

Sibil·la de Peralta  (Catalunya, segle XIV)  Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).

Peguera -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu de Peguera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399 assistí, a Saragossa, a la retardada coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna. Durant les festes fou armat cavaller pel rei.

Galceran de Peguera  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Cavaller. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Jeroni de Peguera  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Amb altres familiars seus destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.

Pere de Peguera  (Urgell, segle XII)  Noble. Fou conseller del comte Ermengol VI d’Urgell.

Peguera, Berenguer de -varis-

Deixa un comentari

Berenguer de Peguera  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. El 1469, amb Ramon de Merlès, operava amb eficàcia des del castell de Montfalcó, atacant repetidament els reialistes. El 1484 assistí a les corts generals de Tarassona.

Berenguer de Peguera  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa.

Pardo de la Casta -llinatge-

4 Respostes

(Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XVIII)

Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al segle XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas.

El seu genearca fou Asnar Pardo (Aragó, segle XII – segle XIII)  Senyor de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I el Catòlic (1213).

Foren descendents seus Pere i Asnar Pardo de la Casta.