Arxiu d'etiquetes: nobles

Rocabertí -varis/es bio-

Dalmau de Rocabertí  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Es distingí entre els qui defensaren el Rosselló dels atacs francesos de 1597-98.

Elieta de Rocabertí  (Catalunya, segle XIV – Narbona, França, segle XV)  Dama. Era una de les filles del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí i d’Esclarmunda de Fenollet. Es casà amb el vescomte Eimeric de Narbona.

Francesc de Rocabertí  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.

Hug Jofre I de Rocabertí  (Catalunya, segle XIII)  Possible vescomte de Rocabertí (1229-50), per bé que és poc probable.

Josep de Rocabertí  (Catalunya, segle XVII)  Noble. Fou comte de Peralada i batlle general del Principat. Ocupava aquest càrrec el 1678, quan hagué de fer front a l’atac naval francès contra Barcelona.

Riu-sec, Ramon de

(País Valencià, segle XIV – València, 1354)

Noble. Senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya. Participà en les campanyes contra el rei Jaume III de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’ex-rei el 1349.

Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348. Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts (1348).

El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya. Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València.

Tingué tres fills, que el sobrevisqueren: Francesca, Ramoneta i l’hereu Ramonet de Riu-sec.

Ricla, comte de *

Veure> Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea (capità general de Catalunya, 1767-72).

Ribelles -varis/es bio-

Amorós de Ribelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XII)  Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.

Berenguer Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XIII)  Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.

Bernat Ramon de Ribelles  (Catalunya, segle XIII)  Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.

Elvira de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera baronessa d’Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.

Margarida de Ribelles  (Catalunya, segle XV – després 1458)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.

Violant de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.

Ribelles, Ramon de -varis-

Ramon de Ribelles  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Castellà d’Amposta (1299-1301). Fou una de les figures principals d’aquest llinatge.

Ramon de Ribelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del copiosos reforços catalans introduïts a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Ribelles, Ponç de -varis-

Ponç de Ribelles  (Catalunya, segle XII)  El 1190 era partidari dels Cabrera contra els comtes d’Urgell.

Ponç de Ribelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1392, com a capità de galeres, anà a Sicília per reforçar-hi la gran expedició catalana que dirigien l’infant Martí, futur rei Martí I l’Humà, i el fill d’aquest, Martí I el Jove, rei consort de Sicília.

Ribelles, Bernat de -varis-

Bernat de Ribelles  (Catalunya, segle XIII)  El 1274 era comanador hospitaler a Ulldecona.

Bernat de Ribelles  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Noble. El 1307 fou un dels signants dels acords jurisdiccionals entre el rei Jaume II el Just i el comte Ermengol X d’Urgell.

Requesens i de Boixadors, Dimas de

(Catalunya, segle XVI)

Noble. En realitat era un Boixadors, germà de Joan de Boixadors.

Destacà entre els catalans que lluitaren a la guerra d’Hongria el 1531.

Requesens -varis/es bio-

Bernat Requesens  (Catalunya, segle XV)  Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d’agustins d’Igualada.

Elionor de Requesens  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Ponç de Caramany. Néta d’Arnau de Requesens i d’Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.

Galceran de Requesens  (Itàlia, segle XV)  Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d’Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.

Jaume Joan de Requesens  (Catalunya, segle XVI)  Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l’església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L’obra fou enllestida dos anys després.

Joana de Requesens  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Muller de Pere de Cardona i Enríquez, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere de Cardona.

Maria de Requesens  (Catalunya, segle XVI)  Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.

Requesens, Berenguer de -varis-

Berenguer de Requesens  (Tarragona, segle XIII – 1317/18)  Jurat del port de Tarragona. Fill de Guillem de Requesens (m 1287) i germà de Pere (m 1328?). Intervingué en empreses comercials i amb el capital que li produïren comprà les senyories baixes de Vilallonga i Castellnou. Fou pare de Berenguer i Pere de Requesens i de Llorenç.

Berenguer de Requesens  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fou per un temps governador de Catalunya. Prengué partit per Joan II el Sense Fe a la lluita d’aquest contra la Generalitat, les forces de la qual l’agafaren presoner pel maig de 1464.

Berenguer de Requesens  (Catalunya, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví el rei Ferran I de Nàpols. N’era majordom el 1476.