(Cerdanya, segle XIII)
Noble. Participà a la conquesta de València. Com a recompensa del seu esforç, Jaume I de Catalunya disposà que fos afavorit als repartiments. Rebé donacions a Gandia.
(Cerdanya, segle XIII)
Noble. Participà a la conquesta de València. Com a recompensa del seu esforç, Jaume I de Catalunya disposà que fos afavorit als repartiments. Rebé donacions a Gandia.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell I de Barcelona.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. El 1217 era castellà de Rosanes, i sembla que al seu temps el castell passà a la família com a propietat.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Castellà o propietari de Rosanes. Serví amb Jaume II el Just a les campanyes de Múrcia. Fou nomenat capità de Guardamar.
Pot ser l’homònim que morí el 1300, o un altre que traspassà el 1323.
Bernat de Rocafort (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Figurava al servei i consell de Pere I el Catòlic.
Guillem de Rocafort (Urgell, segle XII) Noble. El 1194 figurava entre els garantidors dels acords entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Joan Rocafort (País Valencià, segle XV) Escriptor i mestre de teologia. Se’n conserva la resposta a una demanda poètica de Pere Martines, que contestà també un poeta més conegut, Francesc Ferrer. És probable que aquest Rocafort no hagí d’ésser confós amb l’homònim.
(Catalunya, segle XVIII – 1755)
Segon marquès d’Argençola. Fou partidari dels borbònics durant la guerra de Successió.
Aquests el nomenarien regidor de Barcelona el 1718.
Dalmau de Rocabertí (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Es distingí entre els qui defensaren el Rosselló dels atacs francesos de 1597-98.
Elieta de Rocabertí (Catalunya, segle XIV – Narbona, França, segle XV) Dama. Era una de les filles del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí i d’Esclarmunda de Fenollet. Es casà amb el vescomte Eimeric de Narbona.
Francesc de Rocabertí (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.
Hug Jofre I de Rocabertí (Catalunya, segle XIII) Possible vescomte de Rocabertí (1229-50), per bé que és poc probable.
Josep de Rocabertí (Catalunya, segle XVII) Noble. Fou comte de Peralada i batlle general del Principat. Ocupava aquest càrrec el 1678, quan hagué de fer front a l’atac naval francès contra Barcelona.
(País Valencià, segle XIV – València, 1354)
Noble. Senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya. Participà en les campanyes contra el rei Jaume III de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’ex-rei el 1349.
Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348. Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts (1348).
El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya. Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València.
Tingué tres fills, que el sobrevisqueren: Francesca, Ramoneta i l’hereu Ramonet de Riu-sec.
Veure> Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea (capità general de Catalunya, 1767-72).
Amorós de Ribelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Arnau de Ribelles (Urgell, segle XII) Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.
Berenguer Arnau de Ribelles (Urgell, segle XIII) Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.
Bernat Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XIII) Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.
Elvira de Ribelles (País Valencià, segle XV) Primera baronessa d’Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.
Margarida de Ribelles (Catalunya, segle XV – després 1458) Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.
Violant de Ribelles (País Valencià, segle XV) Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.