Arxiu d'etiquetes: nobles

Cruïlles i de Bestracà, Gilabert (IV) de

6 Respostes

(Cruïlles, Baix Empordà, vers 1225 – Catalunya, 1295/1304)

(dit el Gran)  Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada. Fill de Gilabert (III) de Cruïlles. Fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament (vers el 1249) amb Guillema de Peratallada (morta vers el 1295).

Serví Jaume I de Catalunya a València i fou ambaixador seu a Roma (1266), Navarra (1273), Foix (1278) i França (1279).

Gran privat de Pere II el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons II el Franc i ambaixador seu a Provença (1287) i a França, on fou retingut pel rei francès (1290-92). El 1293 anà d’ambaixador a Roma.

Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere II, però també hagué de contraure deutes molt crescuts, i el 1287 hagué de vendre els seus dominis de Vulpellac, Sant Climent de Peralta i Sant Feliu de Boada.

Cruïlles, Pere Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1447)

Fill de Bernat de Cruïlles. Fou figura important de les Corts de Barcelona de 1436.

Destacà entre els qui s’oposaren per sistema a la marxa de l’assemblea, raó que mogué la reina Maria de Castella a invocar legalment l’usatge Juditium in curia datum i fer-lo empresonar amb altres nobles que havien pres la mateixa actitud.

Poc després fou alliberat, per bé que forçat a compromisos.

Cruïlles, Jofre de

Deixa un comentari

(Empordà, segle XIII)

Noble. Serví Jaume I de Catalunya. El 1260, amb Gilabert (III) de Cruïlles, volgué traslladar-se a Tunis per servir-hi l’infant Enric de Castella. Aquesta iniciativa fou prohibida per Jaume I a causa de l’amistat i el parentiu del monarca amb el rei castellà Alfons X, rival de l’infant Enric.

El 1262 assistí a l’assemblea davant la qual, a Montpeller, Jaume I procedí novament a una partició de l’heretatge dels seus fills.

El 1271 fou un dels magnats que acompanyaren el monarca al seu estiueig de repòs a Torrealles, prop del Moncaio.

Cruïlles, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – País Valencià, segle XIV)

Noble. Possiblement fill il·legitim de Berenguer de Cruïlles i de Peratallada.

Fou el fundador de la branca il·legítima de València, que posseí la senyoria d’Alfara, i de la qual sorgiren la subbranca dels senyors de la baronia de Forna (1395), que es refongué amb la branca d’Alfara, per raó de matrimoni, a la primera meitat del segle XVI; adquirí les baronies de Càrcer i Guadassèquies, s’extingí el 1738 i passà, per successió femenina, als Montserrat, que obtingueren el marquesat de Cruïlles; i el brancó de Xàtiva, també extingit.

Cruïlles, Galceran de -segle XIII-

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Gastó, junt amb el qual serviren Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212).

Fou l’iniciador de la línia de Vilobí; la qual, el segle XVII també es cognomenà de Cruïlles-Sitjar, tingué casa a Girona i continuà de baró en baró fins al 1789, que passà, per línia femenina als Sarriera-Gurb, comtes de Solterra, alhora que es perdé el cognom de Cruïlles.

Cruïlles, Bernat de -senyor Calonge, 1360/1436-

1 Resposta

(Calonge ?, Baix Emporda, 1360 – Catalunya, després 1436)

Senyor nominal de Calonge. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1391 lluità a Sicília, amb el seu pare i els seus germans.

Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries (1396). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant de Bar.

Durant l’interregne (1410-12) regí les baronies de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista.

El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria de Castella i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament.

Cruïlles, Bernat de -magnat, 1285/1365-

1 Resposta

(Catalunya, vers 1285 – vers 1365)

Magnat. Fill gran de Bernat de Cruïlles i de Bestracà. Sembla que amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs.

El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Olf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria.

En 1357-58 fou governador de Sàsser, el 1358 defensà amb èxit Guardamar (Baix Segura) contra els estols castellans i genovesos.

Posseí diversos feus a Sardenya (Barrala, Samassi).

Cruïlles, Berenguer de -diplomàtic-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Pare de Bernat i de Joan. Actuà a la guerra contra Castella.

El 1363 formava part dels gran reforços catalans que entraren a Aragó. Fou ambaixador a França el 1376.

El 1391, amb Guerau de Queralt, fou enviat d’ambaixador a Sicília pel restabliment de la reina Maria I, ja casada amb Martí I el Jove, i aconseguí l’adhesió de Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, poc després tornà a Sicília, acompanyat pels seus fills, amb l’expedició dels nous reis.

El 1396, actuant amb gran secret, tractà vanament d’evitar la invasió de Catalunya per part del comte d’Armanyac.

L’any 1397 era conseller del nou rei Martí I l’Humà, el mateix any en que el seu fill Lluís prenia possessió del lloc de Monforte, concedit a Berenguer.

Cruïlles -llinatge-

21 Respostes

(Catalunya, 1136 – )

Llinatge noble. Originari de Cruïlles (Baix Empordà). N’és l’estirp Humbert de Cruïlles.

Cap a la segona meitat del segle XIII s’uniren als Peratallada i senyorejaren sobre bona part del Baix Empordà.

De la línia principal sortiren els barons de Vilobí, de Rupit, d’Aiguafreda, de Calonge i Bestracà; els barons de Castellfollit i Mosset; els de Francoforte (Sicília), i també els valencians senyors d’Alfara.

Cotoner -llinatge-

4 Respostes

(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)

Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.

El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner  (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)  Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:

Nicolau Cotoner i Genovard  (Illes Balears, segle XIV)  Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:

  • Bernat Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Gabriel Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Nicolau Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV)  La seva línia comença a adquirir importància amb el seu besnét:

Antoni Cotoner i Vall-llobar  (Illes Balears, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:

Bernat Lluís Cotoner i Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641)  Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de: