(Barcelona, 3 octubre 1897 – 1983)
Bibliòfil. Segon marquès de Mura.
Doctor en dret i llicenciat en història, ha reunit una important biblioteca d’obres d’història.
Fou el fundador i el primer president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.
(Barcelona, 1700 – 1740)
Erudit. Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.
Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva.
Escriví poesies i treballs hagiogràfics.
(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)
Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.
Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.
Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).
Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).
Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, 30 gener 1512)
Baró de Llagostera i senyor de Lloret. Fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles.
Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana -era gendre de Baldiri Agullana- i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre.
La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera (emparentat amb els Cartellà). Sarriera i els seus moriren en la fugida.
El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario.
(Catalunya, 1250 – vers 1330)
Fundador de la branca de Calonge i Bestracà. Fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà. El seu pare li traspassà Calonge el 1284. Es casà amb la pubilla Sibil·la de Bestracà.
Acompanyà Pere II el Gran a Sicília (1282), i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles II d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya.
El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus.
El 1315 succeí el seu germà Bernat en la procuració general de València.
El seu fill i successor fou Berenguer de Cruïlles i de Bestracà (Catalunya, segle XIV – 1350), el qual fou el pare de Berenguer de Cruïlles i de Mosset.
(Catalunya, vers 1340 – 1402)
Senyor de Calonge i de Bestracà. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Bestracà, a qui succeí el 1350 sota la custòdia de la mare Agraïda de Mosset.
Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya.
Féu les primeres armes en la guerra contra Castella (1363); el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea; el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou.
A la cort de Montsó de 1383 fou un dels dirigents de l’oposició, però després serví Joan I el Caçador, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí I l’Humà a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons. Fou premiat amb extenses baronies a l’illa, com la de Francofonte, que heretà el seu segon fill, Joan.
El 1393 era capità general de l’estol que havia d’anar a Sardenya, i després serví el rei Martí en la diplomàcia i en l’administració.
En morir el seu parent Gilabert (VI) de Cruïlles (1395), sostingué un plet, mal conegut, amb la línia principal del llinatge, resolt per la sentència del 1399, en virtut de la qual retornà la baronia de Cruïlles a la vídua, Elvira de Puigpardines, en canvi de 1.524 lliures.
El 1394 comprà el castell de Sant Esteve de Palamós.
(Catalunya, segle XV)
Fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines. Fou l’iniciador de la línia secundària d’Aiguafreda.
Obtingué, per matrimoni, la senyoria de la quadra d’Aiguafreda (Vallès Oriental). Els membres d’aquesta línia portaren, per vinculació, el cognom de Cruïlles de Santa Pau.
S’extingí el 1637, que es vinculà als Aimeric, els quals esdevingueren Aimeric-Cruïlles de Santa Pau.
(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1435 – 1495)
Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego. Fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448.
El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona.
Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II el Sense Fe, a Calaf. Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471. A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur arruïnat senyor.
El 1483 l’infant Enric d’Aragó, lloctinent de Catalunya, li confià una important missió de mitjancer entre senyors i remences, en la qual es manifestà moderat, cosa que motivà el seu fracàs davant la intransigència dels senyors.
(Catalunya, vers 1410 – vers 1474)
Baró de Calonge i de Llagostera. Fill i hereu (vers 1447) de Pere Galceran de Cruïlles. Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera.
Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455. Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el féu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella (1461).
Però mort el príncep, en esclatar la guerra contra Joan II (1462), es decantà pel rei i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran.
Capturat a Calonge el mateix any per les forces del comte de Pallars i del baró de Cruïlles, fou bescanviat (1463), i continuà essent un dels primers capitans reialistes de l’Empordà, sempre en contra dels seus parents; es distingí en la defensa del castell d’Empúries (1468).
El 1463 Joan II el Sense Fe el recompensà retornant-li Calonge (que havia estat reincorporada a la corona el 1371), però acabada la guerra hagué d’anul·lar aquesta donació davant la protesta de Barcelona i dels calongins.
(Catalunya, segle XV – 1461)
(o Bernat Guerau, o Guerau Bernat) Noble. Fill de Pere Galceran de Cruïlles. Fou l’iniciador de la branca de Castellfollit, Mosset i Montagut.
Baró de Calonge pel seu casament (1446) amb la pubilla de Santapau, Beatriu, baronessa de Castellfollit i de Mosset. Des d’aleshores llurs descendents es cognomenaren de Cruïlles i de Santapau.
El seu fill i successor fou Hug de Cruïlles i de Santapau (Catalunya, segle XV – 1490), el qual fou el pare de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau (Catalunya, s XV – 1523) Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou succeït per Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.
Dades dels Països Catalans 