Arxiu d'etiquetes: nobles

Cos de la Noblesa de Catalunya, Reial

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – )

Corporació. Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró.

Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d’igual cognom inscrit al Llibre verd.

És presidida per un protector-president, amb honors de gran d’Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l’escut que Joan I el Caçador donà (1389) al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya”.

Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.

Cortada i de Bru, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 1683 – 1761)

Baró de Maldà i Maldanell. Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols.

Felip V de Borbó el nomenà capità del regiment del Rosselló; el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya.

Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica (1703).

Fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà i Maldanell.

El seu germà fou Jaume de Cortada i de Bru  (Barcelona, 1685 – Tarragona, 1762)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol barceloní i bisbe de Zamora. El 1753 ocupà l’arquebisbat de Tarragona. Impulsà les primeres obres de la capella de Santa Tecla de la seu. És autor de diversos escrits.

Cordelles i Ramanyer, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Germà de Felicià i de Francesc. Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Fernández de Velasco.

El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona.

Combaté fins el juliol de 1713, que, malalt, presentà la dimissió.

Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu.

Cordelles i Ramanyer, Felicià de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Senyor de Mura. Germà de Francesc i de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701.

El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura.

Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V de Borbó. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona.

El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns.

Copons i de Montfalcó, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Era comte de Sant Martí. El 1706 assistí a la defensa de Barcelona com a ajudant del comte d’Uhlefeld.

Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V.

Fou del consell de consultors que passà als Braços un primer dictamen. Formà part de les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió plenària del 4 de setembre de 1714, on fou desestimada l’oferta de capitulació borbònica.

L’11 de setembre acudí a combatre per l’esquerra de la línia catalana. Fou un dels membres del govern que defensà personalment la bandera de Santa Eulàlia al baluard de Sant Pere.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Copons, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Senyor de la Manresana (Segarra). Fou figura remarcable a les guerres contra França en temps de Carles II.

El 1691 fou auxiliar del governador del Principat durant l’atac naval francès a Barcelona. El 1697 era mestre de camp. Li fou confiada l’agrupació de voluntaris comarcals per dificultar el setge francès contra la capital.

El 1704 es destacà com a antiborbònic, i durant la guerra de Successió prengué partit per Carles d’Àustria. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V de Borbó.

Restà a Barcelona durant el setge subsegüent. Era conseller noble del Braç Militar. Pel febrer de 1714 entrà a les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió del 4 de setembre de 1714 on es decidí rebutjar l’oferta de capitulació.

Durant la batalla final de l’11 de setembre, acudí amb les armes a la mà a la primera línia. Dirigí una estona la defensa del convent de Sant Pere, poc després s’incorporà al contraatac dirigit per Rafael Casanova i participà activament als combats que seguiren.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una elevada renda anual.

Copons, Ignasi de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Era membre del Braç Militar a la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713, per decidir l’actitud de Catalunya davant de Felip V de Borbó.

En dita reunió presentà una tesi segons la qual es demanava al comandament filipista que aturés l’avanç i, establert un armistici, gestionar el respecte de les Constitucions catalanes. Aclaria que en cas de refús a respectar l’autonomia o a suspendre l’avanç, caldria la resistència armada.

En la segona votació (matinada del 6 de juliol) Copons retirà la seva proposta, i llavors s’imposà per gran marge l’opinió de defensa, determinant la resolució catalana d’oposar-se a Felip V.

Convinença dels Cavallers de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1370 – ? )

Unió dels cavallers. Constituïda amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.

Gaudia de la simpatia de l’Església. Era dirigida per quatre regidors anomenats després conservadors.

Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III el Cerimoniós hagué d’intervenir (1370) i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts.

Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet.

Clariana i de Gualbes, Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, 1683 – 1756)

Noble i militar. Fill de Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena. Comanador de l’orde de sant Joan a Catalunya. El 1705 fou expulsat de Barcelona pel virrei Fernández de Velasco. Es passà al bàndol austriacista, en el qual s’encomanà d’un regiment de cavalleria, amb el grau de coronel.

El 1705 fou nomenat ajudant reial de l’arxiduc Carles III. Amb el seu regiment prengué part en la submissió de Sardenya (1708), i es retirà del servei el 1711. Posteriorment serví en la marina veneciana, i intervingué en diverses expedicions contra els turcs.

Va escriure Representación sucinta del arte de la marina (1731) i una Historia de Argel (1734), traducció de l’obra de L. de Tassy, amb l’addició de la conquesta d’Orà per Felip V de Borbó.

Claramunt, Deudonat Bernat de

9 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1098)

Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona. Fill de Bernat Amat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona.

El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà.

Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins al 1098. Sembla que morí poc després.

Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona.