Arxiu d'etiquetes: nobles

Hortafà i de Ros, Ferran d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Sant Quirze de Besora, Osona, 1836)

Militar carlí. Fou baró d’Ortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà.

Secretari de guerra de la Regència de la Seu d’Urgell (1820-23) i vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya (1835). Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita.

És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía (1832).

És ridicularitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell.

Hermenegild *

Deixa un comentari

Veure>  Ermenegild  (rei visigot i sant, segle VI).

Gurb, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, 1038 – 1103)

(o Guillem-Bernat de Gurb-Queralt)  Noble. Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt.

El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona (1055).

El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castell de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona.

Guiu I d’Albon

Deixa un comentari

(Albon, França, segle XI)

Comte d’Albon. Es casà amb Agnès de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Tinguereun un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu’tamid de Sevilla (1077), i combaté amb el Cid; fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal (1081).

Guitard de Barcelona

11 Respostes

(Barcelona, segle X – vers 985)

Vescomte de Barcelona (vers 966-vers 985). Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona. Hom el creu fill del seu antecessor Gombau.

El 966 era marmessor del comte Miró I de Barcelona i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II.

Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard I -que el succeí- i Geribert, amb dues filles d’aquell, Riquilda i Ermengarda.

Guislabert de Barcelona

9 Respostes

(Barcelona ?, segle XI – vers 1062)

Vescomte i bisbe de Barcelona (vers 1034-62). Fill d’Udalard I i de Riquilda. Tot i que era casat fou elegit bisbe.

Participà en qüestions polítiques oposant-se a Ramon Berenguer I el Vell i posant-se a favor de la revolta de Mir Geribert. Més tard es reconcilià amb el comte i formà part del tribunal que va jutjar Mir Giribert.

Féu acabar la catedral romànica de Barcelona (1058).

Guimerà i de Tamarit, Ramon de

5 Respostes

(Catalunya, vers 1584 – 1653)

Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros.

En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma.

En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors.

Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d’aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d’Argenson.

Guimerà, Jaspert de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Era senyor de Ciutadilla. El 1409 combaté a Sardenya, durant la campanya en què fou obtinguda la gran victòria de Sanluri, seguida als pocs dies per la malaurada mort de Martí I el Jove.

Pel novembre de 1409 tornà a Catalunya com a missatger, duent una lletra del capità general a l’illa, Pere Torrelles, per al rei Martí I l’Humà.

Guillem d’Urgell

4 Respostes

(Catalunya, segle X – 1035)

Vescomte d’Urgell. Documentat des del 981, hom ignora si és descendent d’un vescomte Mallol i del seu fill Simplici, que se situen a l’Urgell devers la meitat del segle X.

L’any 988 rebé del comte Borrell II de Barcelona la vall de Castell-lleó, que després es diria Castellbó i acabaria per donar nom al vescomtat.

Fou marmessor de l’esmentat Borrell II el 992, i també del fill d’aquest, Ermengol I d’Urgell, el 1010.

Morí quan es disposava a fer un viatge a Terra Santa. Deixà el vescomtat urgellenc al seu fill Miró Guillem.

Guillem de Sicília -duc Atenes-

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – València, 22 agost 1338)

Segon duc català d’Atenes (1317-38). Tercer fill mascle de Frederic II de Sicília i d’Elionor d’Anjou.

A la mort del seu germà Manfred (1317), fou nomenat duc d’Atenes, per bé que restaria sempre a Sicília. A Atenes governava, amb molt d’encert i com a vicari general o representant seu, el seu germanastre Alfons Frederic, el qual (1330) fou substituït per Ot de Novelles.

Tot i que el testament del seu pare (1337) manava a l’hereu Pere II de Sicília que facilités al seu germà Guillem vint galeres i dos-cents cavallers per prendre possessió personal dels dominis d’Orient, la crisi nobiliària que esclatà a Sicília impedí el compliment d’aquestes disposicions, ja que catorze mesos després de Frederic II, moria Guillem.

N’heretà el títol ducal d’Atenes el seu germà Joan de Sicília.