(Catalunya, vers 1028 – 1057)
Comte d’Osona (1035-54). Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà.
El seu pare li deixà el comtat d’Osona, encara que més tard (1054) hi renuncià, i es quedà la vila de Santpedor, a la qual llegà el monestir de Sant Benet de Bages.
(Tolosa, Llenguadoc, 29 novembre 826 – Barcelona, 850)
Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona. Fill de Bernat de Septimània i de Duada.
Pipí II d’Aquitània el féu comte de Barcelona (848), on sembla que féu occir els comtes Sunyer I d’Empúries-Rosselló i Sunifred I d’Urgell-Cerdanya. Lluità aleshores contra Carles el Calb amb l’ajut d’Abd al-Rahman.
Fou derrotat i morí decapitat a Barcelona.
(Catalunya, segle X – 950)
Comte de Pallars (947-950). Era fill d’Isarn I de Pallars, del qual heretà el comtat devers el 947.
Molt poc temps després morí, essent encara solter. El comtat anà a parar aleshores als seus cosins Ramon III, Borrell I i Sunyer I, fills del seu oncle Llop I, que havia governat com a comte adjunt al costat d’Isarn I.
(França, segle XII – 1208/09)
Comte de Forcalquier (1150-1208/09). Fill de Bertran II.
L’any 1162 Frederic I infeudà Forcalquier a Provença, però Guillem VI n’obtingué la revocació el 1174.
Lluità amb Alfons I de Catalunya fins que fou signada la pau d’Ais (1193), per la qual la seva néta Garsenda I de Forcalquier es casava amb el fill del rei català, Alfons II de Provença, a qui donà en usdefruit el comtat.
Més tard volgué recuperar una part d’aquesta donació, cosa que va motivar l’enfrontament amb Pere I de Catalunya. Es firmà la pau l’any 1202.
(Catalunya, abans 1096 – 1129)
Comte de Forcalquier. Fill d’Ermengol IV d’Urgell i d’Adelaida de Forcalquier, de qui heretà aquest comtat.
Es casà amb Garsenda d’Albon i fou excomunicat perquè havia malmès una part dels béns de l’abadia de Montmajor.
Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona per la ciutat d’Avinyó fins que se signà un tractat de condomini (1125).
(Catalunya Nord, vers 1079 – Trípoli, Líbia, 12 juliol 1109)
(dit també Guillem Jordà) Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109). Fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.
Anà a Terra Santa (1101) juntament amb el seu oncle Ramon IV de Tolosa.
Heretà el comtat de Mont Pelegrí. Intervingué activament en l’ocupació de Trípoli, on va morir assassinat per ordre del seu cosí Bertran de Sant Geli.
(Catalunya, segle XI – 1095)
(dit també Guillem Ramon) Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95). Fill de Ramon I de Cerdanya.
Es casà amb Adelaida de Carcassona-Rasès. Participà en la venda dels comtats de la seva muller a Ramon Berenguer I de Barcelona.
Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, es tornà a casar amb Sança de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I. Fou el tutor de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans (comtat de Cerdanya). Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà.
Fundà (1088-90?) Vilafranca de Conflent.
(Catalunya, segle XI – 1066/70)
“Trunnus” o “el Tro” Comte de Besalú i de Ripoll (1052-66?). Fill de Guillem I i d’Adelaida de Provença. Es casà amb Estefania de Provença.
Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona. A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat II.
Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu.
(Catalunya, segle XI – 1052)
“el Gras” Comte de Besalú i de Ripoll (1020-52). Fill de Bernat I Tallaferro.
Es casà amb Adelaida de Provença i foren pares de Guillem II i Bernat II de Besalú.
Tingué problemes amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona.
Construí el castell de Besalú l’any 1029.
(França, segle IX – Catalunya, segle IX)
(o d’Arrià o Guifre) Suposat pare de Guifré I el Pelós. Al·ludit per primer cop en el nucli inicial dels Gesta comitum Barcinonensium, completat en el període 1162-84, que en això s’inspirà segurament en un text redactat a Cuixà poc després del 1127.
És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II al·ludit en els documents com a Guifré fill de Guifré. El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials.
Foren els autors de l’Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta.
Dades dels Països Catalans 