(Catalunya, vers 1269 – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)

Vescomte de Bas i comte d’Esquilacce. Fill segon del comte Hug V d’Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.

El 1285 lluità, al costat del seu germà Ponç V d’Empúries, contra els croats francesos, així com a les accions frontereres de 1286 i 1288. El 1291 el seu germà li cedí la possessió del vescomtat de Bas, i els dos germans anaren tot seguit a Sicília per retre-hi homenatge al nou rei Jaume II el Just.

Hug es quedà a l’illa, al servei de l’infant Frederic i quant aquest es coronà com a rei de Sicília, les seves possibilitats polítiques augmentaren. Acabaria per ésser gran privat i capità del nou rei, que li atorgaria el títol de comte d’Esquilacce.

El 1298 lluità contra les invasions de Sicília, i el 1300, a Catània, fou traït però pogué escapar dels angevins, amb una ferida. Per aquest temps, Jaume II li confiscà el vescomtat de Bas perquè no abandonà l’illa.

Un cop finida la guerra entre Frederic II i Jaume II, fou ambaixador a Roma (1300) per aconseguir que el papa aprovés, ben a desgrat, la pau de Caltabellotta i el 1309 rebé a Sicília el seu germà Ponç V d’Empúries i l’hereu d’aquest, Malgaulí (després Ponç VI), i ajudà a concertar el matrimoni d’aquest darrer amb la infanta Elisabet de Sicília.

El 1331 li fou retornat el vescomtat de Bas per Alfons III el Benigne, a canvi de 70.000 sous, el qual permutà, amb Bernat de Cabrera, pels castells de Cànoves i Bell-lloc (1335).

Un fill natural seu, anomenat Ramon, fou legitimat el 1326.