Arxiu d'etiquetes: museus

Cadira del Rei Martí

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Cadira d’argent daurat, del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí I l’Humà. De fet, des de l’any 1412 (dos anys després de la mort del rei) era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal.

A mitjan segle XV serví per a posar-hi la custòdia, i després (1482) per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus.

És obra barcelonina del segle XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable. Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment als de Pere III el Cerimoniós.

El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII.

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona

5 Respostes

(Barcelona, juny 1931 – desembre 1938)

Publicació mensual de la Junta de Museus de Barcelona. Creada sota la direcció de Joaquim Folch i Torres.

Donà a conèixer les col·leccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb col·laboració dels millors especialistes.

Aquesta publicació fou represa el 1941 amb el títol d'”Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques.

Ha esta dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte.

Balvey i Parés, Tomàs

Deixa un comentari

(Cardedeu, Vallès Oriental, 24 setembre 1790 – Barcelona, 22 novembre 1852)

Químic i farmacèutic. Descendent d’una família d’apotecaris de Cardedeu.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i autor de diverses monografies científiques.

La família de Balvey llegà a Cardedeu l’arxiu, la biblioteca i una col·lecció de pots procedents de la farmàcia, amb que s’ha constituït el Museu Municipal Balvey.

Asland, Companyia

9 Respostes

(Barcelona, 15 juliol 1901 – 1993)

Societat. Fundada amb un capital inicial de 2.500.000 ptes que posteriorment fou ampliat fins als 402 milions el 1967. Dedicada a la fabricació de ciment, en especial el tipus pòrtland.

Té una capacitat de producció que la converteix en una de les fàbriques de ciment més grans de l’estat espanyol. La companyia té fàbriques a Castellar de N’Hug (Berguedà), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i a Castella.

Té participació majoritària en d’altres empreses a l’estat espanyol: Cementos Asland SA (Bilbao); Comercial Asland SA (Badajoz), i Asland Asociada SA (Còrdova), i participació a Central de Ventas de Cemento SA; Cementos Portland Morata de Jalón SA i Comercial de Materiales de Construcción SA.

Els anys 1970 prengué una forta empenta la seva activitat internacional, tant exportadora com de participacions industrials.

El 1993 fou comprada per l’empresa francesa Lafarge, que l’any 1996 la va vendre a la Generalitat de Catalunya per un preu simbòlic. El 2002 s’inaugurà a la fàbrica de Castellar de N’Hug el Museu del Ciment.

Enllaç web:  Museu del Ciment

Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)

14 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 66,09 km2, 496 m alt, 917 hab (2017)

0concaSituat a la vall alta del riu de Milans, capçalera del Francolí, accidentat per les muntanyes de Prades, gran part de les quals són cobertes pel gran bosc de Poblet, al límit amb les Garrigues.

Els conreus més estesos són els de vinya i de cereals, seguits dels d’oliveres, avellaners i ametllers. Ramaderia de llana; avicultura. Explotació de pedreres de granit. Indústria derivada de l’agricultura, tèxtil i química. Àrea comercial de Montblanc. Gran atracció de turisme, degut al veí monestir de Poblet, situat dins el municipi.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Milans; església parroquial de la Transfiguració del Senyor, gòtica. Museu del Vidre.

El municipi comprèn, a més, les antigues granges de la Pena, Castellfollit, Riudabella, Milmanda, la granja Mitjana i el Tillar, la vall del Codoç, el santuari dels Torrents i el despoblat de Torrelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu del Vidre

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

177 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alt Penedès (Catalunya): 19,65 km2, 223 m alt, 39.532 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la plana central de la depressió del Penedès, a l’esquerra del riu de Foix.

Agricultura quasi totalment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, el qual és seguit en importància pel de cereals i el d’oliveres. Sobresurt la indústria vinícola, seguida de l’alimentària, de pinsos, tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció. Estació de Viticultura i Enologia (1901) i diverses entitats i fires relacionades amb el món del vi: Museu del Vi (1942), Setmana de la Vinya i el Vi del Penedès (1943) i Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert; Cooperativa Vinícola del Penedès. Caixa d’Estalvis del Penedès. Centre d’un àrea comercial important des de l’edat mitjana. Població en ascens (en el període 1960-80 es va duplicar).

La vila, fundada a mitjan segle XII, es troba en un important nus de comunicacions (ja hi passava la via Augusta); hi destaquen l’església basílica de Santa Maria, amb façana neogòtica (1903); les esglésies de Sant Joan (romànico-gòtica) i de Sant Francesc (gòtica), el Palau del Fraret (1308) i els casals del Marquès d’Alfarràs i dels Gomà. A l’antic Palau Reial, del segle XIII, hi ha el Museu de Vilafranca, que inclou el Museu del Vi, amb una mostra d’art popular (càntirs de Vilafranca). Lloc de gran tradició castellera, compta amb un monument als castellers.

El municipi comprèn, a més, el barri de Pere Pau, els veïnats de Dolcet i del Molí de la Rovira, l’antiga quadra de Girbals, les esglésies de Santa Maria dels Horts, de Sant Jaume de Castellmós i de Sant Salvador de Sacalçada i els despoblats de Fontallada i de Vallmoll.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Teatre-Museu Dalí

8 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1974 – )

Institució cultural, dedicat a la figura del pintor empordanès Salvador Dalí. Instal·lat a l’antic Teatre Principal, renovat per l’arquitecte Emili Pérez i Piñero.

Conté obres i muntatges de l’artista -que hi donà classes públiques de dibuix i pintura-, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de Dalí. És un dels museu més visitats de Catalunya.

Fou ampliat el 1984 amb la torre Galatea, que havia estat residència de Dalí. El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor. L’edifici és seu de la Fundació Gala-Dalí.

Enllaç web: Teatre-Museu Dalí

Púbol

10 Respostes

(la Pera, Baix Empordà)

Poble, al sud-est del cap del municipi. El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona. A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers; continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong. Esdevingué centre de la baronia de Púbol.

Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor; el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere (l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial) el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell, única peça documentada de l’artista, gràcies a la qual hom el pogué identificar amb el mestre de Sant Jordi; el retaule es conservà fins el 1936 in situ i actualment és al Museu Diocesà de Girona.

L’edifici del castell és, com l’església, un edifici bastit en l’època gòtica. L’any 1970 fou adquirit per Salvador Dalí; hom hi ha fet una moderada restauració, ha estat decorat amb elements creats pel mateix pintor i actualment s’ha convertit en museu de la Fundació Gala-Dalí.

Museu Torre Balldovina

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 19 juny 1987 – )

Museu municipal. Treballa amb fons patrimonials d’arqueologia, història, ciències naturals, art i etnologia. A part dels seus fons propis, es dedica a la difusió d’altres elements patrimonials del municipi, com són el poblat ibèric de puig Castellar; el sepulcre megalític de la Cova d’en Genís; el Molí d’en Ribé, baix-medieval; la torre Pallaresa; la mateixa Torre Balldovina, torre de defensa del segle XI, i el parc natural de la Serra Marina.

Al maig de 2005 inaugurà l’exposició Santa Coloma: la Muntanya, el Riu, la Ciutat, que il·lustra la continuïtat del poblament a la zona des de l’època ibèrica fins a l’actualitat i se centra en tres elements físics fonamentals: la muntanya (el Puig Castellar), el riu (el Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

El 2006 obrí un nou espai permanent dedicat a presentar l’evolució del municipi entre els segle XI i XX. Per explicar-ho, es reprodueix la vida de tres personatges vinculats a la pròpia seu del museu, en diferents moments històrics.

Enllaç web: Museu Torre Balldovina

Museu Picasso

5 Respostes

(Barcelona, 9 març 1963 – )

Museu monogràfic dedicat a l’obra de Pablo Ruiz Picasso. Situat originàriament al palau Aguilar del carrer de Montcada, l’augment de la col·lecció féu necessària l’ampliació del museu als annexos del palau del Baró de Castellet i del palau Meca.

Constituït inicialment per la donació de Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, s’amplià amb obres cedides pel mateix artista (especialment la sèrie de Les Menines) i d’altres donades per la família.

D’entre les més de 3.600 peces del fons del museu (pintura, escultura, ceràmica, gravat i objectes diversos), destaquen les relacionades amb la joventut del pintor, les de l’època blava (1901-04) i la sèrie de Les Menines (1957).

El museu organitza també exposicions temporals, tant del mateix Picasso com d’altres artistes de les avantguardes.

Enllaç web: Museu Picasso