Arxiu d'etiquetes: militars

Cervià, Francesc de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1344 anà amb l’estat major de Pere III el Cerimoniós a la campanya definitiva d’incorporació del Rosselló. Intervingué especialment a la rendició de Montesquiu. Després fou nomenat vice-governador del Rosselló i de la Cerdanya.

El 1354 anà a Sardenya amb l’expedició de Pere III. Participà a la guerra contra Castella. Lluitava a València a les ordres de l’infant Pere, oncle del rei, el 1357.

Fou ambaixador del monarca (1362) a Perpinyà, on signà una treva de dos anys amb el rei de Tremecèn.

L’any següent formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.

Cervelló i de Centelles, Joan

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – Orpesa, Plana Alta, 1551)

Militar. Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada (1524). Prengué part en la batalla de Pavia (1525) i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants (1526). L’any següent lluità contra la invasió francesa del Milanesat. Carles I l’armà cavaller a Màntua (1530).

Retirat a Orpesa, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de baró d’Orpesa.

Fou l’avi de Laura de Cervelló i Llançol de Romaní   (País Valencià, segle XVI – 1616)   Baronessa d’Orpesa. Darrera membre de la branca valenciana d’Orpesa. Aportà l’herència als descendents del seu matrimoni amb Gaspar Mercader, baró de Bunyol, els quals es cognomenaren Cervelló i el 1649 foren creats comtes de Cervelló, nom que fou donat a les terres de la baronia d’Orpesa.

Cervelló, Gabriel de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Constantinoble, Turquia, segle XVI)

Noble i militar. Participà a la batalla de Lepant (1572). Serví a Malta.

Nomenat capità del castell de Tunis el 1573, hi hagué d’afrontar moments crítics. Ocupava aquest càrrec el 1574, quan rebé ordres d’abandonar la defensa de la ciutat i replegar-se al fort de la Goleta, davant l’imminència d’un gran atac turc. Es negà a obeir, declarant que ell no habia fugit mai de l’enemic.

Iniciat l’atac a la plaça, el resistí amb un coratge temerari, tot i que posseïa efectius molt escassos. Prolongà la defensa fins que només li restaren trenta homes, amb els quals caigué presoner. Sembla que fou dut a Constantinoble, on moriria en captiveri.

Cermeño y Paredes, Pedro Martín

3 Respostes

(Melilla, 26 març 1722 – A Corunya, Galícia, 15 desembre 1790)

Enginyer militar. Projectà l’església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta (1753), la seu nova de Lleida (1760), el pont ja desaparegut de Molins de Rei (1765) i completà la urbanització de la Rambla de Barcelona (1776-78).

El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l’illa.

Hom ha confós la seva activitat amb la del seu probable germà Juan Martín Cermeño.

Cermeño, Juan Martín

5 Respostes

(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.

Centelles i de Montcada, Eimeric (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sogorb, Alt Palància, 1336)

Fill de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada, i germà de Gilabert (V).

El 1283, amb el pare i el germà, havia de lluitar al desafiament de Bordeus, entre els cavallers defensors de Pere II el Gran contra Carles d’Anjou.

Morí d’una ferida rebuda al setge de Xèrica on acompanyà el rei Pere III de Catalunya en una expedició contra el rebel Pere de Xèrica.

En el seu testament vinculà la baronia de Centelles als seus descendents masculins i, en cas d’extinció de la seva línia, en disposà la substitució pels membres masculins de la línia de Nules.

Fou el pare de Ramon (I) de Centelles i de Montcada.

Catllar i Tord, Francesc

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 1679 – Barcelona, 5 abril 1715)

Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana.

Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13 juny 1714.

Després de la capitulació col·laborà a l’intent de fugida del general Moragues, on només s’encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.

Catalunya, capitania general de

88 Respostes

(Catalunya, 1833 – )

Demarcació militar. Comprenia el territori del Principat dins el seu límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.

Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar.

El 1931, durant la Segona República, esdevingué Comandància Militar de Catalunya de la Quarta Divisió Orgànica.

Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 agost 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus Orientals.

Catà i Renau, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Prohom destacat en la lluita contra Felip V de Borbó. Era procurador de Pau Ignasi de Dalmases i de Felip de Ferran i de Sacirera, ambaixadors catalans a Anglaterra i a Holanda.

El 1713 fou nomenat mestre interí de la Seca de Barcelona. Ja aleshores era capità de la Coronela.

L’11 de setembre de 1714, amb els seus homes, formaren una de les dues companyies que guarnien el Portal Nou en produir-se l’assalt final a Barcelona. Les tropes filipistes foren repetidament rebutjades.

Posteriorment, passades les defenses a d’altres punts, els borbònics encerclaren el baluard, on la resistència fou heroica, i obligaren la guarnició a sortir-ne a la baioneta, trencant el cercle. Catà fou dels qui ho aconseguiren.

Participà tot seguit als terribles combats d’aquella jornada per aquell sector, i als quals sobrevisqué.

Castellví i Vilallonga, Lluís de

Deixa un comentari

(Tarragona, 26 octubre 1840 – Barcelona, 24 setembre 1918)

Militar. Participà en la lluita contra els patriotes cubans (1864-74) i, en tornar, contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier.

Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona (1893). Destacà en la repressió de la vaga general del març de 1908.

El 1910 fou nomenat capità general de València.