Arxiu d'etiquetes: militars

Expedició Catalana a Orient

12 Respostes

(Grècia, 1303 – 1310)

Campanya militar a Bizanci, al servei de l’emperador Andrònic. Patrocinada per Frederic II de Sicília.

La companyia era comandada per Roger de Flor i el gruix de les forces eren almogàvers. En foren caps destacats Corbaran d’Aiet, Ferran d’Aunés, Ramon Muntaner (cronista de l’expedició), Ferran Eiximenis d’Arenós, Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença.

Iniciada a Mesina el 1303, al crit de Desperta ferro! arribaren victoriosos, després de derrotar els turcs, a les portes de Cilícia.

Establerta la companyia a Gal·lípoli, Miquel II, fill d’Andrònic, recelós dels èxits dels almogàvers, conspirà amb Geórgios, cap dels mercenaris alans, per assassinar Roger de Flor a Adrianòpolis.

Mort el cabdill, es desencadenà la persecució de la Companyia per totes les terres d’Andrònic. La venjança, la famosa venjança catalana, fou devastadora i durà dos anys.

L’infant Ferran de Mallorca, nebot de Frederic II, es posà al capdavant de la companyia, i el 1310, després que Gautier de Brienne, duc d’Atenes, trenqués el pacte que havien fet amb els almogàvers, s’apoderaren del ducat d’Atenes.

Les gestes dels almogàvers han tingut un ample tractament literari, especialment durant la Renaixença, i han donat origen a tota una mitologia patriòtica.

Exèrcit Popular de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 6 desembre 1936 – maig 1937)

Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se’l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya.

Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l’Exèrcit Popular, creat pel govern de la República.

Dirigit especialment a l’organització de la rereguarda, estigué basat en la creació de regiments i el seu agrupament en tres divisions comandades pels coronels Peña i Cusí (Barcelona), Villalba (Girona) i pel comandant Medrano (Tarragona).

De tota manera, fou molt dificultosa la incorporació real de les lleves del 1932 i del 1935, les quals n’havien de permetre l’existència efectiva, i posteriorment no es pogué impedir la centralització militar dictada pel govern de la República degut als fets de Maig de 1937.

Estrada, Julià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar. Destacà a la guerra del Francès.

Amb el grau de coronel defensà el castell d’Hostalric durant un setge de tres mesos començat el 13 de gener de 1810. Desafià furiosos bombardeigs que foren iniciats el 20 de febrer.

Sense queviures i refusant la rendició, organitzà una sortida general que trencà l’encerclament el 12 d’abril, per bé que Estrada fou un dels que caigueren presoners, amb 240 homes dels 1.400 que duia.

Esteve i Pera, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític i militar. Fou partidari de Carles d’Àustria.

El 1705 actuà de principal promotor de l’adhesió al nou rei a les zones de Vilafranca del Penedès i de Santa Coloma de Queralt. Carles III li atorgà el títol de cavaller.

El 1706 fou posat al front d’un grup de síndics de diverses ciutats que participaren a la defensa de Barcelona contra els frustrat setge que establí Felip V de Borbó.

Combaté durant la guerra de Successió i el 1713, com a cavaller, assistí a la junta de braços en que fou decidida la resistència de Barcelona.

Com a tinent coronel de l’exèrcit prengué part a la darrera defensa de la capital. Fou comandant fix de la línia de comunicació que enllaçava el castell de Montjuïc amb les muralles de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Estevanell, Bernardí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. El 1705 fou un dels qui s’alçaren a la plana de Vic contra Felip V de Borbó, el mateix any li fou atorgat per Carles d’Àustria el grau de coronel, perquè manés un regiment de fusellers.

Combaté a Aragó el 1706. Pel gener de 1707 guarní la vila de Monteagudo, ja dins de Castella, amb quatre de les seves companyies.

Defensà els accessos d’Osona el 1709, durant l’ofensiva francesa. El 1712 fou nomenat sots-veguer i sots-batlle de Vic.

Espoz y Mina, Francisco

8 Respostes

(Indocín, Navarra, 17 juny 1781 – Barcelona, 24 desembre 1836)

Militar. El 1822 eliminà la Regència d’Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós.

El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França.

El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general.

Espenan, Monsieur

3 Respostes

(França, segle XVII)

Militar. En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa. Durant la guerra dels Segadors representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona (juliol 1640) i en el pacte de Ceret (setembre 1640), celebrats amb el representant de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV.

El desembre de 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes. Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez, fet que produí una gran indignació popular a Barcelona.

Obligat a anar a deturar l’exèrcit castellà a Martorell, canvià d’itinerari i fugí amb les seves tropes a França, saquejant els pobles que trobà pel camí. Més tard intentà de justificar-se acusant els catalans de manca de combativitat.

Espagnac, Charles d’

21 Respostes

(castell de Ramefort, Foix, França, 15 agost 1775 – Organyà, Alt Urgell, 2 novembre 1839)

(o d’Espagne)  Militar i comte d’Espanya. El 1827 dirigí la repressió contra els Malcontents i fou nomenat capità general de Catalunya per consell de F.T. Calomarde. Durant el seu govern (1827-32) portà a terme una política sistemàtica de terror contra els reialistes purs i contra els liberals, la qual cosa li guanyà l’odi d’ambdós sectors.

Substituït pel general Llauder (1832), fugí a Mallorca i després a França. Detingut a Perpinyà (1833), fou confinat a la ciutadella de Lilla. Fugí el 1838 i, d’acord amb el pretendent Carles V, prengué el comandament de la junta carlina de Berga.

La seva intransigència i la seva crueltat provocaren que fos destituït i detingut per la junta (1839), que decidí desterrar-lo a Andorra.

En trobar-se prop del pont de l’Espia, prop d’Organyà, fou assassinat i llançat al Segre.

Escuder, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Albània ?, segle XV)

Militar. El 1452 anà a Albània amb el nou virrei d’Alfons IV el Magnànim, Ramon d’Ortafà.

Mentre aquest es posava en campanya contra els turcs, Escuder prenia el comandament del castell de Croia, fortalesa cedida l’any anterior als catalans pel pacte de Gaeta, que determinava l’establiment del protectorat d’Albània.

Escola Popular de Guerra de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1936 – 1939)

Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya, per a formar instructors de guerra. Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc.

Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J. Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana.