(Utrera, Andalusia, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1915)
Militar. Fou capità general de Catalunya (1899-1901 i 1903-05), on reprimí l’anarquisme.
Delgado y Zuleta, Manuel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: militars
Darmstadt, Jordi de *
Veure> Jordi de Hessen-Darmstadt (militar imperial austriacista, Àustria, 1669-Barcelona, 1705).
Coupigny, marquès de *
Títol nobiliari amb què és conegut el militar francès i capità general interí de Catalunya (1809) Antoine Malet (segle XVIII-1825).
Cotrina i Ferrer, Josep
(València, 8 juny 1878 – Barcelona, 1952)
Militar i publicista. El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts. Presidí l’Ateneu de Maó (1931-36). Es retirà amb el grau de coronel.
Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 (1922).
Cotoner i Chacón, Ferran
(Palma de Mallorca, 15 gener 1810 – Barcelona, 16 juny 1888)
Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O’Donnell i s’uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853).
Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d’Estat, fins al 1872.
Fou el primer marquès de la Sénia.
Fou el pare de Nicolau i de Josep Cotoner i Allendesalazar.
Corzana, comte de la *
Títol amb el qual és conegut el lloctinent general de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval.
Cortines y Espinosa, José
(Caracas, Veneçuela, 1782 – Madrid, 1856)
Militar. Lluità contra els carlins (presa de Sogorb, 1835; presa de Berga, 1840).
Fou capità general de Catalunya (1843); s’adherí, després de vacil·lar, a l’aixecament contra Espartero (la Jamància).
Cornell i Ferraz, Antoni
(Benasc, Ribagorça, 31 desembre 1745 – València, 14 febrer 1821)
Polític i militar. Fou secretari de guerra de Carles IV (1799-1801), capità general de Mallorca (1796-98), de València (1798-99) i de Catalunya (1799).
Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat. El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa.
Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc (1801).
Copons i de Copons -germans-
Agustí de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737) Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Borbó a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.
Pere de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753) Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.
Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la
(Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874)
Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49).
Intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (maig 1849).
Dades dels Països Catalans 