(Catalunya, 1965 – )
(DEC) Entitat. Creada al si d’Òmnium Cultural, s’ha dedicat preferentment a l’ensenyament i a la formació de mestres de català i a l’organització de classes de català a les escoles.
A partir del 1975 ha promogut un equip pedagògic permanent per a atendre la formació de professorat.
Publica, des del 1985, “Escola Catalana”, revista continuadora del “Butlletí”, el qual començà a publicar-se el 1965.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)
Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.
Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.
Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).
(Barcelona, 1867 – 1951)
Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús, fou ordenat sacerdot i es dedicà a l’ensenyament als col·legis de Veruela i de Barcelona.
Investigà els fets relacionats amb l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya i publicà San Ignació en Barcelona (1907), San Ignacio en Montserrat (1913), San Ignacio en Manresa (1914), San Ignacio de Loyola. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos (1922), i una obra de síntesi: San Ignacio de Loyola. Ascética y mística (1946).
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 – Étampes, Illa de França, 1956)
Músic. Germà d’Aleix Ildefons i de Francesc. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy, a París.
Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l’església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952.
És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d’obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.
(Martorell, Baix Llobregat, 9 setembre 1618 – Montserrat, Bages, 27 agost 1680)
Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella.
Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l’escola de Montserrat.
(Barcelona, 1770 – 1812)
Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812).
Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol.
Morí molt jove.
(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1690 – Toledo, Castella, 27 abril 1764)
Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62).
El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación, d’Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos.
La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l’aspecte harmònic.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XX – )
Fagotista. Cursà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1951 li fou concedit el premi Joan Altisent.
Fou mestre de fagot al Conservatori del Liceu i a l’Escolania de Montserrat, professor de les Orquestres Municipal i Filharmònica de Barcelona, i component del Quintet de Vent Barcelona.
També ha actuat molt com a solista.
(Santa Susanna, Maresme, 1891 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1984)
Mestra. Fou subvencionada per l’ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori.
En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens (1917-61), escola de l’ajuntament, que introduí el sistema Montessori.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 31 desembre 1772 – Barcelona, 1842)
Cantor i organista. Cantor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Compongué algunes obres de música d’església i l’obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto… (1831), en la qual parla del cant pla reformat.
Dades dels Països Catalans 