Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Hayr al-Din *

Veure> Barba-rossa (pirata i almirall turc, vers 1465-1546).

González i Aveño, Miquel

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)

Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.

Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.

Gómez de Barreda i Salvador, Joaquim

(València, 24 juliol 1849 – 1923)

Marí. Fou comandant, al llarg de la seva carrera, de deu navilis de l’armada espanyola; també fou comandant de marina de la província de València.

Es distingí en la defensa del port de Manzanillo (Cuba), fet que narrà en l’opuscle Los yankees en Manzanillo (1898). Assolí el grau de contraalmirall.

Fuster i Romero, Nicolau

(València, 4 setembre 1860 – Madrid, 29 desembre 1945)

Enginyer naval. Estudià a Barcelona.

Projectà i dirigí la construcció del cuirassat Carlos V, que en un temps representà un esforç extraordinari per a la indústria naval espanyola.

Funes de Pavia, Joan B.

(València, 1667 – 1707)

Navegant. És autor de diversos escrits professionals.

Ferrer, Jaume -varis-

Jaume Ferrer  (Illes Balears, segle XIV)  Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).

Jaume Ferrer  (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV)  Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.

Jaume Ferrer  (València, segle XVI – segle XVII)  Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).

Jaume Ferrer  (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717)  Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.

Escrivà, Jaume -varis-

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – abans 1348)  Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).

Jaume Escrivà  (País Valencià, 1341 – 1400 ?)  Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV)  Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan  (País Valencià, segle XV – 1477)  Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).

Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca

(Palma de Mallorca, 1799 – )

Institució, creada per la Societat Mallorquina d’Amics del País. Del 1802 al 1850 depengué del consolat de mar i terra, i aquest darrer any se’n féu càrrec l’Institut Balear.

El 1914, a causa de la crisi de la navegació a vela, desaparegué. Del 1920 al 1924 fou substituïda per una escola estatal, i del 1926 al 1943, per una de privada.

El 1944 es creà una nova Escola de Nàutica, dependent de la de Barcelona, sostinguda per la Cambra Oficial de Comerç.

Desvalers, Francesc

(Illes Balears, segle XIV)

Navegant i viatger. El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries.

Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra; en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya per acudir a la cort a fer-ne relació.

Destorrent, Bernat Guillem

(Illes Balears, segle XIV)

Almirall. El rei Sanç I de Mallorca l’envià a Sardenya per reforçar-hi l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just.

Arribà a Oristany el 25 d’octubre de 1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d’armes, ballesters i remers, esquivant l’estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l’accés a Càller, objectiu principal de les operacions.