(Palma de Mallorca, vers 1725 – oceà Pacífic, prop de Monterrey, Mèxic, 1775)
Navegant. Viatjà a les Filipines, a la Xina i per les costes americanes del Pacífic. El 1769 col·laborà en l’expedició al nort de Califòrnia de Gaspar de Portolà, i arribà a Alaska.
El 1774 descobrí la badia i l’illa de Nootka, on deixà una guarnició manada pel català Pere Alberni. Quan tornava del segon viatge a aquesta illa (1775), morí d’escorbut.
(Catalunya Nord, segle XVI – 1557)
Fill de Berenguer IV d’Oms de Santapau i de Perapertusa, dit el Vinculador. Heretà els dominis paterns, amb la capitania dels castells reials de Cotlliure i, per part de la seva mare, el castell de Rubí.
Es dedicà a la marina i comandà una galera gran de la seva propietat. Fou (1538) cavaller de l’orde de Sant Jaume. Abans de morir creà un vincle agnatici amb el seu patrimoni.
Fou el pare de Ramon d’Oms i de Calders, Antoni II d’Oms de Santapau i de Salbà i Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders.
(Catalunya Nord, segle XV – 1530)
Cavaller i marí. Fill i hereu de Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, i d’Anna de Perapertusa. De jove prestà servei a les naus que vigilaven les costes de Granada. El 1511 reclamava la possessió del castell de Rosanes. El mateix any, amb unes galeres catalanes, reforçà Ceuta i tot seguit anà a Tànger, on desembarcà amb 600 homes, els quals derrotaren les forces de Fes.
A la mort del seu pare n’heretà les possessions i la castellania de Cotlliure. El 1512 participava en accions a la costa granadina, a Tànger, a Gènova i efectuà moltes accions contra els corsaris nord-africans i contra les rutes de comerç marroquines, durant les quals féu captures d’importància. El 1516 dirigí un gran xoc contra una formació naval moresca, que guanyà. En temps de Carles V fou nomenat virrei de Mallorca.
De les seves tres mullers tingué almenys cinc fills i cinc filles, com l’hereu Berenguer, Antoni o Elisabet, que es casà amb el vescomte de Rocabertí.
(València, 1743 – Madrid, 1791)
Marí. Fou capità del port d’Algesires i del port de València i arxiver de la secretaria d’estat de marina.
Formà una notable col·lecció numismàtica, i escriví una Descripción histórica y geográfica del río Turia (1793).
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepanto, lliurada contra els turcs el 1571.
(Rosselló, segle XVI – 1580)
Eclesiàstic. Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgonera, i germà de Carles (I), Lluïsa i Pere (I). Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes.
El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses.
També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita Lupiana, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla. Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la corona d’Espanya.
El seu nebot Lluís de Llupià i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.
Veure> Joan Baptista de la Concepció Llovera i Lloved (pilot naval i cartoixà valencià, 1826-1902).
(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)
(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.
El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.
Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.
Veure> Jordi Joan i Santacília (científic i mariner valencià, 1713-73).
(Xàtiva, Costera, 1752 – Cadis ?, Andalusia, 1835)
Militar. Actuà de corsari per la Mediterrània durant els anys 1771-81, i participà en el blocatge de Gibraltar (1779). Amb Antoni Barceló participà en l’expedició contra Alger (1783-84).
Lluità contra els francesos (1795) a Sant Feliu de Guíxols, i contra els anglesos a les Antilles. Degradat (1797), fou rehabilitat (1805) i participà en campanyes contra vaixells anglesos a Algesires.
El 1809 fou nomenat brigadier i el 1825, cap d’esquadra de l’Armada.
Dades dels Països Catalans 